DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

LITERATURA

L’eclipsi segons Emili Gil


Teresa Costa-Gramunt Vilanova i la Geltrú

16-08-2026 19:16

El ‘nostre’ eclipsi, que ha deixat un esplet de fotografies espectaculars i articles científics i de divulgació, ha inspirat, en temps previs, en preciosos dies d’advent, el llibre de poemes que el seu autor, Emili Gil, ha titulat Eclipsi. Eclipse

Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.


Afegeix-nos com a mitjà preferit a Google

Coberta d'"Eclipsi", d'Emili Gil. Eix

De manera gràfica, popular, i una mica misteriosa per la seva raresa en el cel domèstic de cada dia, a l’eclipsi de sol també se l’anomena sol negre quan la lluna passa davant del disc solar i el tapa completament en ple dia: aleshores es fa fosc com si fos de nit. El diàmetre de la lluna, vist des de la terra, es veu idèntic al del sol en una coincidència astronòmica que no és un miracle, és un fet científic, però sembla un miracle.

Com un miracle científic, doncs, ha estat en una bona franja del territori català, beneint amb la totalitat del fenomen les terres del sud, l’eclipsi que hem viscut aquest passat dia 12 d’agost de 2026 abans de la posta del sol. És per aquesta raó que s’ha dit amb entusiasme pel fet històric, que aquest seria l’eclipsi de la nostra vida. El proper sol negre que es podrà veure en la nostra geografia es produirà en la centúria vinent, l’any 2180.

El ‘nostre’ eclipsi, que ha deixat un esplet de fotografies espectaculars i articles científics i de divulgació que hi fan referència, ha inspirat, en temps previs, en preciosos dies d’advent, el llibre de poemes que el seu autor, Emili Gil, ha titulat Eclipsi. Eclipse. En edició bilingüe català / anglès*, i amb el subtítol De la llum a la foscor (i tornada), el poeta de la Sénia ha dividit el llibre en tres moments significatius: Preludi; El clímax; i La renaixença, el viatge solar que va de la llum a fosca, i de la fosca a llum, recorregut astronòmic que el dia 12 d’agost va durar aproximadament una hora, però que, com tota realitat, i més si és extraordinària com aquesta, pot tenir una interpretació simbòlica.

El símbol del sol, l’estrella que dona llum i vida a la terra, és universal. En l’antigor el sol fins i tot va ser deïficat, o considerat com l’ull del cel, encara que en algunes cultures eren el sol i la lluna, els ulls del cel, i és així com en una concepció de totalitat còsmica es dibuixaven el sol i la lluna en la perfecta conjunció d’unes noces celestes.

La relació del sol i la lluna sempre ha estat present en el nostre imaginari col·lectiu. Veure-la representada en un eclipsi crea una atmosfera de contrastades impressions d’ençà el moment que, com escriu el poeta Emili Gil, «l’univers avança, cec,/ mentre nosaltres esmolem els ulls» expectants del misteri que som a les en vistes de contemplar: l’abraçada dels pols contraris si simbolitzem el sol com el principi masculí i la lluna com el principi femení: «Són els oposats que es besen» en un òscul celeste.

«El cel manté el secret dels amants», secret que imagina la nostra mirada poètica i simbòlica, ja que un eclipsi és un fet astronòmic que, això no obstant, durant un minut ens va omplir els ulls de meravella. Passat el minut del sol negre coronat amb l’anella de llum de la seva pròpia atmosfera, els contempladors vam tornar a la realitat del dia, si bé guardem un petit tresor a la retina: «Una taca negra, petita i rodona,/ gravada al fons de la mirada,/ que ens recorda que hem vist l’inrevés del món».

I és que el sol negre, o el sol en negre, és el revers de la llum del sol. És per aquest motiu que, en literatura, l’expressió sol negre sigui una imatge paradoxal per definir una absència o ocultació de la llum. Que no és per sempre, ja que la naturalesa del sol és la llum. D’aquí ve que a Eclipsi, Emili Gil hagi estructurat el seu llibre de poemes com una simfonia en els tres temps que van «de la llum a la foscor (i tornada)» amb l’eclosió de l’eclipsi al centre.

 

*En les endreces, Emili Gil agraeix la col·laboració de Deana Miniawi en la traducció dels poemes a l’anglès. 

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.