PUBLICITAT
POLÍTICA INTERNACIONAL
17-08-2026 10:32
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
La guerra entre els Estats Units, Israel i l’Iran ha suposat molt més que una nova crisi en una regió acostumada a conviure amb la inestabilitat. Ha posat de manifest la transformació que està experimentant l’Orient Mitjà i, al mateix temps, algunes de les debilitats estructurals de la política exterior europea.
Per a la Unió Europea, hauria de ser també una oportunitat per revisar la seva relació amb els països del Golf i entendre que l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Qatar, Kuwait, Oman i Bahrain ja no poden ser considerats únicament des de l’òptica energètica, comercial o de seguretat.
El Golf s’està convertint en un dels espais on es configura el nou ordre internacional. I Europa hi hauria de ser amb una estratègia pròpia.
De la descoordinació a l’autonomia
Patrick Costello, antic funcionari i diplomàtic de la Unió Europea, ho planteja clarament en el seu article «Europa y la guerra con Irán: de la descoordinación hacia la autonomía estratégica», publicat a Afkar/Ideas.
Costello parteix d’una constatació incòmoda: davant l’inici de la guerra, les posicions dels governs europeus van ser molt dispars, fet que va dificultar la construcció d’una resposta comuna. El contrast és encara més significatiu si recordem que fa tot just una dècada Europa va tenir un paper central en les negociacions que van conduir a l’acord nuclear amb l’Iran.
La seva reflexió apunta cap a una qüestió fonamental: Europa ha de desenvolupar polítiques basades en els seus propis interessos estratègics i no simplement en els dels Estats Units.
Autonomia estratègica no significa trencar la relació transatlàntica. Significa que Europa sigui capaç d’identificar els seus interessos, establir les seves prioritats i disposar d’instruments polítics, econòmics i diplomàtics per defensar-los.
I pocs territoris són avui tan importants per a aquests interessos com el Golf.
El Golf també busca la seva autonomia
Però mentre Europa debat sobre la seva autonomia estratègica, els països del Golf fa temps que construeixen la seva.
John Calabrese, professor de l’American University de Washington DC, explica a «La aceleración del orden de diversificación estratégica en Oriente Medio», també publicat a Afkar/Ideas, com la guerra pot accelerar la transició des d’un sistema marcat per la primacia nord-americana cap a un altre de molt més competitiu i multipolar.
Aquesta és una de les claus per entendre el Golf actual.
L’Aràbia Saudita, els Emirats, Qatar, Kuwait, Oman o Bahrain no estan simplement substituint els Estats Units per la Xina, Rússia, l’Índia o Europa. Estan diversificant les seves relacions per augmentar la seva autonomia i maximitzar les seves oportunitats.
Mantenen vincles estratègics amb Washington, desenvolupen relacions comercials i tecnològiques amb la Xina, aprofundeixen la cooperació amb l’Índia i Àsia i busquen, simultàniament, nous espais de col·laboració amb Europa.
No volen necessàriament triar entre Washington, Pequín o Brussel·les. Volen relacionar-se amb tots des dels seus propis interessos.
Europa ha d’entendre el nou Golf
Aquí existeix una oportunitat extraordinària per a la Unió Europea.
Europa disposa d’actius enormement valorats als països del Consell de Cooperació del Golf: un gran mercat, coneixement industrial i tecnològic, universitats i centres de recerca, experiència en transició energètica, infraestructures, turisme, alimentació, salut, cultura, esport, educació i polítiques públiques.
Però hem de superar una visió del Golf basada gairebé exclusivament en energia, seguretat i inversions.
Josep Borrell, actual president del CIDOB i antic alt representant de la Unió per a Afers Exteriors, ha estat especialment crític amb les limitacions de la política exterior europea. El títol de la seva recent entrevista a Afkar/Ideas és prou explícit: «A l’Orient Mitjà no vam estar a l’altura, i continuem sense estar-ho».
La qüestió va molt més enllà d’augmentar la despesa militar. Autonomia estratègica significa també capacitat diplomàtica, seguretat energètica, política industrial, tecnologia, relacions comercials diversificades i presència política en aquelles regions decisives per als nostres interessos.
I el Golf n’és una.
De vendre a construir plegats
Les profundes transformacions econòmiques que viuen l’Aràbia Saudita, els Emirats, Qatar, Kuwait o Oman obren enormes espais de cooperació en energies renovables, intel·ligència artificial, infraestructures, turisme, alimentació, salut, cultura, esport, educació, ciutats intel·ligents o nous models de benestar.
Europa hi té molt a aportar.
Però la relació ha canviat.
Ja no podem acostar-nos al Golf preguntant-nos únicament què hi podem vendre. Ens hem de preguntar què podem construir plegats.
Des de LINQUI International Consulting entenem precisament així la internacionalització: construir ponts entre Europa i els països del Golf significa anar molt més enllà de connectar empreses o obrir mercats.
Significa generar confiança, comprendre les diferents cultures empresarials, conèixer les institucions i respectar les diverses maneres d’entendre les relacions personals i professionals.
La nostra manera de treballar es resumeix en tres conceptes: ens impliquem, som propers i actuem com a facilitadors.
Perquè, especialment al Golf, les relacions econòmiques comencen per les relacions humanes.
Dues autonomies que es poden trobar
Europa necessita construir una major autonomia estratègica. Els països del Golf, per la seva banda, estan diversificant les seves aliances per reduir dependències i augmentar la seva pròpia capacitat de decisió.
Tots dos processos es poden trobar.
La guerra amb l’Iran ha tornat a demostrar que l’ordre internacional està canviant ràpidament. En aquest nou escenari, el Golf ja no pot ser vist per Europa simplement com una regió proveïdora d’energia o de capital.
Ha de ser considerat un soci estratègic.
Europa aporta coneixement, tecnologia, empreses, institucions i experiència. El Golf aporta capacitat inversora, ambició transformadora i una posició geoestratègica extraordinària.
Però per convertir aquestes complementarietats en una veritable associació necessitem alguna cosa més: confiança.
I la confiança es construeix amb presència, coneixement mutu, relacions personals i projectes compartits.
En un món cada vegada més fragmentat, autonomia estratègica no significa estar sols. Significa tenir capacitat per triar els nostres socis i construir hi relacions basades en interessos compartits, respecte mutu i confiança.
La relació entre la Unió Europea i els països del Golf pot —i hauria de— convertir se en un d’aquests grans espais de cooperació estratègica.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT