PUBLICITAT
POLÍTICA INTERNACIONAL
24-08-2026 10:57
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Era la frase preferida del meu avi Magí quan es trobava amb el que avui anomenaríem “situació confosa”, amb dues autoritats contraposades com el pare i ell.
Un breu passeig pel món informàtic m’ha fet descobrir, bastants anys més tard dels consells del meu avi, que la frase prové segurament d’un vodevil estrenat a Madrid (la frase n’era el títol) al teatre Romea el 5 de febrer del 1932, en ple procés de conversió del país en una república després de l’aprovació de la seva segona constitució republicana el desembre de 1931 que, entre moltes altres novetats, aprovava el divorci.
L’obra, en la que les actrius mostraven els pits sense complexos, anava d’un advocat espavilat -Recaredo López - que, amb l’ajut del passant Serafí i la secretària Clara, instava als matrimonis poc avinguts a la infidelitat mútua. Després, amb les proves que recollia, presentava la demanda de divorci al jutge. Una tècnica que perfeccionà amb un hotel muntat a Cadis (d’aquí el títol del sainet) per fer estades dels matrimonis que, de mutu acord, aspiressin a acollir-se a la recentment aprovada llei del divorci, fabricant i recollint allí les proves que presentava després al jutjat.
L’obra, de vuit quadres i amb música de Francisco Alonso i lletra de Joaquín Vela i Jose Lopez, sembla que fou acollida favorablement pel públic, arribant a les dues-centes representacions per la companyia de Margarita Carbajal, i passant el 1933 a la companyia de Celia Gámez.
Naturalment, aquell moment polític amb la proclamació de la Segona República, popularitzà l’obra i les seves cançons per les referències que s’hi feien a la republicana ciutat de Cadis que, en el ja llunyà 1810, havia acollit el primer intent de la societat espanyola de crear un nou sistema polític, republicà, mitjançant les Corts de Cadis i tot enfrontant-se a l’entrada de Napoleó a Espanya, per aturar les seves idees republicanes, substituint-les per les espanyoles, menys radicals i més adequades a la realitat del nostre imperi.
La vinculació i comparació d’aquells fets amb la situació actual de les ciutats espanyoles del Nord d’Àfrica m’ha vingut del fet que aquell debat i la final aprovació constitucionals es produïssin en el que aleshores es considerava “zona lliure” de Cadis i San Fernando, és a dir, territori encara espanyol, però lliure i autònom. Comparable doncs amb les ciutats de Ceuta i Melilla, avui objecte de controvèrsia política entre Espanya i el Marroc que, amb el pas dels dies, sembla que ha començat a radicalitzar la seva postura, reclamant que les dues ciutats i els territoris que les envolten, passin a ser part de la nació marroquina.
De fet, segur que molts interessats en el tema concret del futur de la regió, tenen ja la mosca darrera l’orella tot recordant com l’estratègia de Mohamed VI va aconseguir, entre altres coses i no fa gaires anys, que el Consell de Seguretat de Nacions Unides donés la benedicció al pla del monarca per implantar la seva proposta d’autonomia de la regió sahrauí que, segons molts, abriga la pretensió de convertir en part del seu imperi. Una pretensió que va obrir la porta a que algunes nacions la reconeguessin i recolzessin. Estats Units, França, el països del Sahel i, oh curiositat, la pròpia Espanya que ara està en litigi i nega enèrgicament (si més no, això sembla) que Ceuta i Melilla puguin seguir el mateix camí.
I encara queda la darrera incògnita de tot plegat si donem per fet que aquell “Que passa en Cadis” que deia el meu avi, acabarà en negociació. La pregunta és: Negociaran els reis, com sembla voler el monarca marroquí, o ho faran els parlaments?
La cosa sembla evident. El parlament marroquí és reconegut per tothom com un simple cor (com els de l’obra “Que passa en Cadis”) de la voluntat del monarca. Per tant, haurem de formular la pregunta d’una altra manera. Com poden negociar un rei totalitari i un parlament que, tot i les discrepàncies internes i la política confosa en el tema de les ciutats autònomes, es declara democràtic i, per tant, compromès amb els ciutadans per saber la seva opinió i obligat a escoltar-la i complir-ne els resultats? I en tal cas, veurem que passarà a Ceuta i Melilla.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT