PUBLICITAT
BADANT PELS CARRERS
06-09-2026 13:29
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Durant les setmanes d’agost, i fins i tot en alguna del juliol, no es estrany trobar en comerços, despatxos i oficines algun cartell que ens indiqui que fan vacances, que redueixen la jornada o que adapten el seu horari.
Tancat per vacances.
Obriren el 31 d’agost, per exemple o Tornem el 28 d’agost.
Horari d’estiu... i altres aclariments a les anomalies d’horaris i obertures.
Diversos i múltiples els anuncis per comunicar-nos que hi ha un trencament de la rutina.
Ara bé tant explícit com la fotografia no n’hem trobat gaires.
Deixen clar que estan en període vacacional però ens indiquen on fan les vacances “Estoy en la playa”. Clar i sense embuts.
I anar a la platja s’ha convertit en sinònim de vacances d’estiu.
Des de sempre això de prendre banys ha estat associat a un lleure actiu, a un lleure gairebé privilegiat que amb el pas dels anys s‘ha anat convertit en un oci social molt estès i molt practicat.
Ens volen seduir moltes vegades perquè fem viatges amb imatges de platges paradisíaques, amb l’aigua d’un blau verd impecable, amb palmeres properes, amb begudes exòtiques i on pràcticament podem estar sols.
La realitat de les nostres platges és ben diferent.
I les anades a prendre banys va començar com un recomanació mèdica i higienista, no tothom es podia permetre passar estones al sol i amb banys d’aigua que portaven, es deia, elements salutífers.
Però tot es va popularitzar i les platges van perdre el glamour i van convertir-se en espai colonitzat (ben fet) per les classes populars que trobaven a la sorra de la platja un espai d’una certa llibertat.
L’estiueig va retrocedir i van avançar les vacances.
Va arribar però el moment en que la platja constitueix un espai exageradament ocupat i ens porta algunes molèsties.
L’excessiva proximitat entre banyistes ens provoquen cert neguit i malestar, una promiscuïtat innecessària.
Els que juguen a futbol massa prop i acaben deixant-te arrebossat de sorra.
El que juguen a pales al punt d’entrada de molts banyistes o entorpint el pas d’aquells que van amunt i avall.
Ja no diguem quan es podrien portar gossos i fumar...
I encara aquells que en el punt de l’alba ja deixen cadires i tovalloles marcant territori. L’autoritat va haver d’intervenir i impedir l’acumulació de gandules, i altres estris, no val reservar lloc... Així ho explicava un prudent banyista: És un plaer inigualable llevar-se a les sis del matí en el teu dia de descans per córrer a primera línia de mar i clavar el para-sol, protagonitzant una autèntica batalla campal contra jubilats armats amb cadires plegables. Si això ho han repetit moltes vegades acabes rendint-te i ocupar la setena o vuitena línea de banyistes.
I no ens oblidem de posar-nos crema solar de la màxima protecció per evitar acabar com una gamba, vermell com un perdigot i una coïssor insuportable per la cremor de la pell.
En fi que anar a la platja no és una ganga.
Hem vist imatges més que idíl·liques de quan l’ambient familiar era un bé molt apreciat.
Però els de la foto ho tenen clar, peti qui peti, fins els 24 “estoy en la playa”.
Però la platja també té moments més íntims i en alguns cops iniciàtics, com una nit romàntica, per exemple de Sant Joan, o després d’una gresca banyar-se en pilotes amb els primers raigs de llum.
I la platja també ha estat font inesgotable d’inspiració per grans o petits relats o per grans imatges fílmiques, o per pintures emblemàtiques…
I de les cançons que hem de dir? De les cançons en una recerca amb el company “google” en trobarem mil i una, però nosaltres hem volgut deixar-ne connectància amb algunes de conegudes i reconegudes.
Entonem-les doncs tots plegats:
Cuando calienta el sol aquí en la playa
Siento tu cuerpo vibrar cerca de mí
Es tu palpitar
Es tu cara
Es tu pelo
Son tus besos
Me estremezco, oh, oh, oh!
Cuando Calienta El Sol, Luis Miguel
J'avais dessiné sur le sable
Son doux visage qui me souriait
Puis il a plu sur cette plage
Dans cet orage, elle a disparu
Aline Christophe
Eva María se fue buscando el sol en la playa
Con su maleta de piel y su bikini de rayas
Ella se marcho y solo me dejo recuerdos de su ausencia
Sin la menor indulgencia, Eva Maria se fue
Eva María Se Fue. Formula V
I per reblar el clau una de nostrada
Jo vull anar a la platja amb tu
i fer l’amor després, dinar Plats Bruts
tardeo de mojito
teteo amb el Benito
són bones vibes tot el que faig amb tu.
Perquè només puc pensar en tu i tu i tu i tu i tu
des de que t’he vist avui, ui, ui, ui, ui
haha no, què ha passat
crec que m’he enamorat
si això s’acaba tindré el cor trenca
Stay Homas en col·laboració amb The Tyets,
I així fins l’infinit.
Ha passat el 24 ja ha deixat la platja i de nou a currar, ànims que ja queda menys per l’any vinent. I tornar a la platja.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT