PUBLICITAT
EDUCACIÓ SOCIAL
13-09-2026 12:22
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Els educadors i educadores socials sabem que aquesta, no acostuma a ser una decisió impulsiva, sinó el resultat d'un desgast acumulat durant anys.
Podria situar algunes causes, que solen esdevenir el producte de diverses situacions com ara les dinàmiques familiars tòxiques o l’abús, el maltractament físic i verbal, la violència, crits continus o humiliacions.
Un abús emocional, quan existeix la manipulació, el xantatge afectiu i la invalidació dels sentiments del fill o filla.
Una negligència, per la manca de cures bàsiques, de l’atenció i el suport emocional durant el creixement.
Un control excessiu i la manca d'autonomia.
L’anomenada paternitat helicòpter, és a dir, quan existeix una hipervigilància que impedeixi al fill o filla desenvolupar la seva pròpia identitat.
A voltes existeix un alt nivell d'exigència, els progenitors exerceixen una pressió desmesurada per complir unes expectatives acadèmiques, laborals o socials dels pares.
També hi ha vegades que la manca de límits respectats, la invasió constant de la privacitat, com per exemple llegir-los els diaris personals, revisar el mòbil i, en definitiva, no respectar el seu espai.
Podem trobar-nos també amb conflictes d'identitat i valors, com per exemple el rebuig a l'orientació sexual o a la identitat de gènere, el fet de no sentir-se acceptat a casa per ser LGTBIQ+.
Quan veiem que existeixen diferències ideològiques extremes, amb l’aparició de conflictes greus per motius de religió, política o derivats de l’estil de vida.
En casos on les relacions amb unes noves parelles, les tensions derivades de la introducció de padrastres, madrastres o germanastres sense una bona transició.
També són cada vegada més freqüents els problemes de salut mental i les addiccions; les addiccions a la llar, la convivència amb uns progenitors que pateixen alcoholisme o drogodependències.
Alguns professionals apunten als trastorns no tractats, quan existeixen problemes de salut mental (del fill o dels pares) que generen un ambient imprevisible o hostil.
Però també els xocs culturals i generacionals, en el cas dels fills d'immigrants, s’obren tensions entre la cultura de la llar i la cultura del país on s'han criat.
Finalment, també podem parlar d’una incomprensió digital o social, els educadors i educadores socials ens trobem davant d’una incapacitat dels progenitors per entendre els problemes actuals de la joventut com l’assetjament digital, la pressió social, etc.
Si anem més endavant en el temps, els fills i les filles marxen de casa principalment per aconseguir la seva independència i iniciar la seva pròpia vida adulta.
Aquest és un procés, conegut com a emancipació, sol passar durant la transició de l'adolescència a la joventut, tot i que l'edat exacta varia molt segons el context social i econòmic de cada país.
Les raons principals per les quals els joves deixen la llar familiar solen ser per estudis i creixement professional
En el cas dels estudis universitaris, molts joves es traslladen a altres ciutats o països per formar-se en universitats o centres específics.
Unes noves oportunitats laborals en la recerca de feina o la voluntat de créixer en el seu àmbit professional els porta a moure's on hi ha més mercat laboral.
Ens podem trobar davant d’un projecte de vida personal, crear una família i viure en parella, aquest esdevé un dels motius tradicionals més comuns per iniciar una nova llar.
Però també per l’autonomia i llibertat, a voltes el desig de gestionar els propis horaris, l'espai i les decisions sense la supervisió directa dels pares.
Podem parlar també que existeixen uns factors que marquen el moment de marxar, tot i el desig d'independitzar-se, la realitat econòmica actual influeix directament en el moment en què fan el pas.
Podem dir que l'accés a l'habitatge, per l'alt preu dels lloguers i de la compra de pisos endarrereix l'emancipació. També la precarietat laboral, una manca d'estabilitat econòmica fa que molts joves hagin de quedar-se a casa dels pares més temps del que voldrien, és allò que es coneix com la síndrome del niu ple.
Tot plegat té un impacte emocional a casa, quan el darrer fill o filla marxa, els pares viuen una transició important coneguda com la síndrome del niu buit.
És aleshores que apareix una situació que pot generar un buit físic i emocional inicial, però també és una oportunitat per redefinir la vida en parella, gaudir de més temps lliure i començar nous projectes personals.
Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT