PUBLICITAT
NO ME’N PUC ESTAR
14-09-2026 8:15
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
L'altre dia, em van parar la veïna del tercer tercera per preguntar-me quants anys tenia. No m'ho vaig pensar gaire: 80 li vaig dir.
-80? Va dir-me amb incredulitat. Però si fa dos anys ja en tenies 80? No vaig voler discutir perquè sé perfectament l’edat que tinc. I pel que sembla ella també coneix la meva. Sap que tenia 80 anys, dos anys enrere. Jo en canvi d’ella, no sé ni el seu nom.
—Doncs potser sí! —vaig respondre perquè callés. Perquè si una cosa tinc decidida és que tingui els que tingui, sempre en tindré 80. Sí, sí, rieu, rieu.
Arriba un moment que et fa més il·lusió restar anys que no pas sumar-ne, però els que en saben, diuen que això no es pot fer, que és impossible, o sigui que m'hauré de conformar simplement amb no sumar-ne.
Per això dic sempre 80.
I si algun dia arribo als cent, vull celebrar-ho, però continuaré dient que en tinc 80. Jo sempre 80, 80 congelats.
Diuen que l’home és tan intel·ligent que sembla que ha creat una intel·ligència artificial capaç de superar-lo. Això a mi em sembla que ja ho hem viscut abans, amb aquella màquina d’escacs que va guanyar a Kaspàrov, però en fi. Si la intel·ligència artificial és capaç de prendre decisions per ella mateixa, de saltar totes les barreres i piratejar el meu compte, prendre’m els estalvis, el pis, el cotxe, i fins i tot diuen pot ser capaç d’acabar amb la humanitat no arribaré mai als cent, oi?.
La meva proposta és clara. Què passaria si tornéssim als diners de moneda, als diaris de paper, a les cartes i no als emails, als bancs amb caixa forta, als telefonistes en persona i a l’escola s’ensenyessin coses?.
No sé, és només una idea sense cap ni peus, però de vegades és millor caminar endarrere que fer un salt al buit endavant.
Com m’agradava el món analògic i humà d’abans! Llàstima! Ho sento, però és que no me’n puc estar.
Creuo els dits perquè quan arribi el taxi que espero, el condueixi algú.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT