PUBLICITAT
CATCON
17-09-2026 12:50
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Vilanova i la Geltrú continua consolidant-se com un dels principals punts de referència de la ciència-ficció catalana. El projecte Vilanova C-F amplia aquest curs les activitats vinculades al gènere amb un segon cicle de cinema dedicat a Jules Verne, coincidint amb la proximitat del bicentenari del naixement de l’escriptor, que se celebrarà el 2028.
El nou cicle, que tindrà lloc al Círcol Catòlic entre setembre i novembre, proposa sis sessions amb adaptacions cinematogràfiques de l’obra verniana i diversos curtmetratges dels pioners del cinema Georges Méliès i Segundo de Chomón.
Un viatge cinematogràfic per l’univers de Jules Verne
El programa començarà dijous 24 de setembre, a les 19 h, amb el curt 20.000 lieues sus les mers, de Méliès (1907), i La isla misteriosa, de Cy Endfield (1961), presentada per Manuel Moreno. El diumenge 27, a les 11 h, serà el torn d’À la conquête du pôle, de Méliès (1912), i El amo del mundo, de William Witney (1961), amb presentació d’A. Munné-Jordà.
A l’octubre, el cicle estarà dedicat a les aventures vernianes per terra. El dijous 22 es projectaran Excursion dans la lune, de Chomón (1908), i La vuelta al mundo en 80 días, de Michael Anderson (1956), presentada per Mercè Foradada. El diumenge 25 es podrà veure Le voyage à travers de l’impossible, de Méliès (1904), i Miguel Strogoff: el correo del zar, de Carmine Gallone (1956), amb Francesc Parcerisas.
El novembre, sota el lema «amunt i avall», el programa continuarà amb Viatge a la Lluna, de Méliès (1902), i De la Tierra a la Luna, de Byron Haskin (1958), el dijous 26, amb Raquel Casas com a presentadora. El cicle es tancarà el diumenge 29 amb Viaje al centro de la Tierra, de Henry Levin (1959), presentada per Ignasi Riera.
La iniciativa acompanya també el projecte editorial d’El Cep i la Nansa i Edicions Paganel per recuperar i publicar en català novel·les de Jules Verne que fins ara no havien estat editades en aquesta llengua. Ja s'han publicat L’esfinx del glaç, El país de les pells i Les Índies negres, mentre que està anunciada una edició crítica de Vint mil llegües de viatge submarí.
La Beca AMJ impulsa la recerca sobre ciència-ficció
Un altre dels eixos del projecte és la Beca d’estudis literaris Fons AMJ, impulsada conjuntament amb la UPC de Vilanova i el Círcol Catòlic. La beca va néixer el 2023 amb l’objectiu d’incentivar la recerca sobre ciència-ficció i compta amb l’aval de la UPC, la UAB, la UB i la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, així com amb la participació de la Biblioteca Cardona Torrandell i l’Ajuntament de Vilanova.
En les primeres convocatòries, la beca ha contribuït a la publicació de Leviatans contra Franco (2025), de Lluc Casals Perpinyà, i Quan el mort torna i mossega (2026), de Laura Torres Bauzà, dins la «Sèrie Estudis CF» d’El Cep i la Nansa. El guanyador de la tercera edició, Santiago Palos Domènech, té previst lliurar el seu original el pròxim octubre.
La quarta convocatòria es va presentar el febrer passat.
La beca forma part de les iniciatives destinades a donar visibilitat i utilitat al Fons de ciència-ficció A. Munné-Jordà, custodiat a la Biblioteca Cardona Torrandell i reconegut com a fons especialitzat. El fons reuneix més de 3.000 documents, entre llibres, material audiovisual i gràfic, documentació i objectes de col·leccionista, i constitueix un important recurs per a l’estudi de la ciència-ficció catalana.
Una trajectòria que es remunta a 1997
El paper de Vilanova en aquest àmbit té, però, una trajectòria més llarga. Els 30 i 31 de maig d’aquest any, Neàpolis va acollir la VIII CatCon, la convenció de la ciència-ficció catalana, organitzada per la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, que reuneix anualment a la ciutat aficionats, autors, professionals del sector i convidats internacionals.
La CatCon va néixer a Vilanova el 2017, coincidint amb el vintè aniversari del primer Encontre de ciència-ficció en llengua catalana, celebrat també a la ciutat. Amb l’excepció dels anys 2020 i 2021, marcats per la pandèmia, la convenció ha mantingut Vilanova com a seu.
Aquell primer Encontre es va celebrar els 19 i 20 de setembre de 1997 al Pòsit de pescadors i va reunir activistes del gènere procedents de diversos punts dels Països Catalans. D’aquella trobada en va sorgir la iniciativa de crear la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.
A aquesta trajectòria s’hi suma el blog d’anàlisi i divulgació literària Les Rades Grises, que manté el periodista Raül Maigí.
Gairebé tres dècades després d’aquella primera trobada, la suma d’iniciatives editorials, acadèmiques, cinematogràfiques i de divulgació ha acabat configurant un ecosistema propi al voltant del gènere. La llavor plantada el 1997 ha anat creixent fins a donar forma a l’actual Vilanova C-F.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT