PUBLICITAT
CELOBERT
18-09-2026 7:49
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Josep Pla sempre va escriure a mà amb ploma rebutjant la màquina d’escriure; va morir el 23 d’abril de 1981, Cervantes morí el 22 d’abril de 1616 i Shakespeare el 23 d’abril del mateix any; Mercè Rodoreda traspassà el 13 d’abril de 1983. Morir a l’abril és propi, sembla, de grans escriptors; en canvi setembre és un mes trist des d’aquell 27 de setembre de 1975, dos mesos abans de la mort d’en Franco. Foren afusellats cinc homes joves: els membres d’ETA Juan Paredes Manot ( Txiki) de 21 anys a Cerdanyola del Vallés i Angel Otaegui Etxeberria de 33 anys a Burgos; el mateix dia van ser afusellats a Hoyo de Manzanares, després d’un consell de guerra sumaríssim els integrants del FRAP Xose Humberto Baena de 24 anys, Ramón García Sanz de 27 i Luis Sánchez Bravo de 21; van ser els últims morts del franquisme.
En “El verano de los inocentes” de Roger Mateos apareixen diversos testimonis relacionats amb la vida i mort d’aquests homes joves.
Un dels membres del FRAP, Ramón García Sanz va néixer a Barcelona de mare soltera; es deia Dorotea. Dos anys després en Ramón va tenir un germanet amb la fatalitat que el petit emmalaltí de poliomielitis quedant coix; la mare no se’n podia cuidar pel que els va deixar a la Maternitat; d’allà, després d’una temporada a la Casa de la Caritat del Raval van ser traslladats a les Llars Mundet. Sense que es conegui el motiu l’any 1959 van anar a casa d’un tiet a Saragossa amb nou i onze anys; poc després els deixà a l’Hogar Pignatelli, hospici de la ciutat aragonesa.
Ramón García Sanz sortí de l’hospici l’any 1968 havent-se format com a serraller. Set anys després dinant en un restaurant econòmic de Madrid, un noi que no va trobar lloc buit li demanà per asseure’s a la seva taula, era José Luis Sánchez Bravo, afiliat al FRAP a la universitat; es van fer amics obrint-se-li a Ramón un nou món on es va sentir acollit; van ser afusellats el mateix dia de setembre.
En aquella època en el mateix hospici hi va ser Perico Fernández que va ser abandonat a les portes de l’edifici tot just després de néixer; seria famós, encimbellat, campió del món de boxa acabant en les profunditats de la misèria morint en la indigència deixant cinc fills de quatre dones diferents.
L’Hospici Pignatelli on hi van ser Ramón García Sanz i el boxejador Perico Fernández és la seu actual del govern autonòmic de l’Aragó.
A la primavera de 2026 vam anar a París visitant, a més de Point Plume una excepcional botiga de plomes estilogràfiques, la Biblioteca Mazarina que està a l’Institut de França al quai de Conti. L’Institut de França el formen varies acadèmies de les arts i les lletres.
Emmanuel Carrere, fill d’Hélène Carrere Dencause nascuda Hélène Zourabichvili a París en una família russa de Geòrgia que es va exiliar després de la revolta de 1917, va acompanyar la seva mare a un congrés d’historiadors a Moscou quan tenia 11 anys. Ella va acabar sent una intel·lectual de gran prestigi i Secretaria Perpetua de la Acadèmia Francesa vivint al quai de Conti fins la seva mort; ell un escriptor de fama molt reconegut.
NacióManresa ens explica que fa uns quatre anys, l’Otman un noi català de família migrant va ser abandonat per la mare que va tornar al Marroc i el pare se’n va despendre per complet deixant el noi i les dues germanes a càrrec de l’àvia materna; el noi va entrar en una espiral de delinqüència i violència; l’àvia , gran, no va poder suportar la situació fent-lo fora de casa; passava les hores en un local ocupat fins que, amb setze anys, va matar un ciutadà.
Qui el va acompanyar, en Pere un noi català de 15 anys, estava marcat per la violència des del naixement. La seva àvia va perdre la custòdia de la seva filla per desatenció; la nena va ingressar en un centre de menors de la Generalitat; allà va quedar embarassada amb setze anys donant llum a un nen. La conflictivitat creixent del noi el va portar a estar tancat tres mesos en un centre de menors per temptativa d’homicidi; va sortir en llibertat vigilada amb la condició de conviure amb la mare i fer vida familiar; ho incomplia sistemàticament passant hores en un local ocupat amb el seu company de delictes i altres menors conflictius. Va ser detingut per còmplice en la mort d’un ciutadà
Quina pena tan gran sento per aquest pobre ciutadà mort.
Em sembla que el bressol i els accidents en la vida d’una persona són molt més determinants que allò que un creu mèrits i errors. Potser la civilització és això tan simple i difícil: procurar que el bressol no sigui tan determinant.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT