PUBLICITAT
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
28-09-2026 11:23
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Quan algun protagonista dels nostres contes gaudia de habilitats o coneixements que li permetien victòries sobre els seus rivals malèfics, més enllà de les capacitats normals compartides amb nosaltres. Ajudats generalment per algun artefacte màgic exemplificat en la vareta màgica de les fades o l’elixir miraculós que un amic alquimista posava a disposició del protagonista.
Hereva o continuació de la informàtica i demés progressos dels nostres coneixements de finals del segle passat, la nostra cultura científica ha anat desenvolupant la nostra tecnologia, de bracet amb la automatització, la realitat virtual i altres prodigis que la majoria mirem amb admiració, però també amb una mica de por.
Perquè aquests dies ja han sortit a la llum allò que podríem anomenar “rebel·lions” d’aquesta mena de mecanismes que, un cop rebuda una ordre, la posen en marxa en tots els àmbits que tenen al seu abast, espantant als seus creadors que l’havien pensat per un àmbit determinat.
L’exemple més clar és el de les ordres per fer funcionar la nostra economia, donant beneficis als usuaris en determinades circumstàncies, però permetent que alguns d’ells puguin aplicar-les a altres àmbits no sotmesos a regulació i control, provocant així resultats no desitjats ni desitjables, o que, fruit de la seva preparació defectuosa, els automatismes de la Intel·ligència Artificial apliquin malament els algoritmes o els apliquin en àmbits pels que no estaven previstos. Amb l’exemple explicitat de les invasions a bases de dades “secretes” per part de cercadors amb pocs escrúpols o poc elaborats que permeten que aquests “intrusos” facin de les seves amb el risc corresponent per la nostra seguretat.
Tot plegat, aquesta reflexió m’ha dut a un dels contes favorits de la meva joventut. El de “Aladí i la llàntia meravellosa”. Un conte que, curiosament, tot i estar inserit en la versió “moderna” de “Les mil i una nits” de 1710, gràcies al francès Antoine Galland sembla que provenia de la Xina més tradicional, d’on l’havia recollit per posar-lo junt als contes àrabs de l’obra.
El conte parla d’un jove humil al que recluta un bruixot poc recomanable perquè recuperi de l’interior d’una cova, una llàntia. Sense advertir-lo, però, dels perills i paranys que omplen la cova, i donant-li un anell que li diu que és màgic però sense explicar-li com pot activar la seva màgia. Òbviament, les trampes de la cova atrapen Aladí. Però la sort juga al seu favor. Una involuntària fregada de l’anell, fa aparèixer un geni que l’ajudarà a sortir de la cova amb la llàntia a les mans. Una llàntia que, fregada, farà sorgir un altre geni, amb més poders que el primer, que el convertirà en un Aladí ric que, gràcies a això, podrà casar-se amb la princesa.
Però el bruixot que l’havia contractat vol recuperar el que considera seu. I visita a la dona d’Aladí, aconseguint robar-li la llàntia i manant al geni d’aquesta (obedient de qui és el seu amo) que traslladi el palau d’Aladí a les seves possessions, on comença a regnar despòticament. Aladí, conscient del mal que, indirectament, ha fet, recorrerà a l’anell i al geni d’aquesta per recuperar el palau, el geni i la llàntia que instauraran la pau a la regió.
Al meu entendre, la moralina del conte és perfectament aplicable a la situació de conflicte que planteja el tema de la Intel·ligència Artificial. Amb l’enginy com a arma de progrés que destaca en tot el procés de millora del funcionament de la IA. Amb la presència de malvats poderosos que usen i abusen de l’engany més o menys explícit en la seva relació amb els ciutadans i l’esperança d’aquests de que algun Aladí de torn els tregui del pou on els estan ficant. I sobretot, amb el canvi cap a una situació que permeti estendre les millores que, de moment, només semblen afectar als sectors privilegiats de la població, mentre la resta freguem i freguem la llàntia esperant que la sort no ens deixi arraconats en un conte xinés.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT