PUBLICITAT
MÚSICA
28-09-2026 11:46
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Un diumenge de la tarda agafes el cotxe i arribes a Llorenç del Penedès al voltant de les set per anar a veure una de les millors propostes que es fan a casa nostra com és el Llença’t. Un grup de versions amb alguns instruments de vent tot just deixa sonar les primeres cançons del seu repertori. Aquest proposta no em fa el pes tot i que al lloc hi ha molta gent gaudint del directe. Recordo que en aquesta hora se celebra un concert per celebrar els 95 anys de l’Orquestra Melodia al cor de la capital. Torno al Vendrell. Aparco al voltant de la Rambla i veig la part de dalt de la Rambla plena de persones assegudes i unes quantes ballant tot just davant de l’escenari. Em sento jove perquè la mitjana d’edat està al voltant dels 75 anys. Veig al davant de l’antiga Biblioteca Popular algunes de les velles glòries del panorama musical del Vendrell de tota la vida com el Claramunt, el Canyelles i d’altres que no conec el nom.
Primer segueixo el concert dempeus amb un familiar d’un música històric de la formació protagonista. Com passa en molts actes públics veig l’alcalde fent relacions socials encara que aquest cop sense faristol ni micròfon, però és ell segur. Demano permís a l’Eusebio, que fa anys que coincidim en les festes populars per seure en una cadira de la Rambla. Em deixa ocupar el lloc a condició que quan vinguin els seus titulars jo m’aixequi. Accepto el tracte.
Em vaig posar al mig de la Rambla submergit en aquest espectacle musical recordant la meva infància quan l’Orquestra Melodia igual que la Sensació del Vendrell eren el top dels concerts que es feien al meu poble, Albinyana, per festa major. Jo em quedava sempre a primera línia perquè jo de gran volia ser músic i tocar el teclat. Els meus pares ho varen consultar amb el mossèn del poble que era qui tenia el poder. La seva resposta va ser que si aprenia a tocar l’orgue després no sabria tocar el piano. El meu somni infantil es va autodestruir aquí. Al cap d’uns anys, quan tenia 40 anys vaig decidir recuperar aquesta il·lusió i vaig fer 5 cursos de solfeig i piano. Vaig descobrir que el meu oïda musical està sota mínims. Llavors em van regalar un teclat que de tant en tant vaig tocant buscant a l’èter melodies amb partitures senzilles.
El Vendrell com tothom sap ha tingut Pau Casals de fam universal i moltes més coses que els polítics repeteixen i repeteixen fins la sacietat.
Hi ha altres persones i formacions que han fet possible que tot aquesta vitalitat sigui possible perquè el Mestre va tocar arreu del món i tot això. Realment la feina de carrer la varen fer moltes altres persones anònimes que han quedat oblidades i són els que han mantingut el caliu musical a casa nostra. Moltes de les persones que han passat per la Melodia estat cabdals perquè la música estigui ben viva a casa nostra per la seva tasca d’ensenyament i difusió entre els nous professionals.
En un país normal la Melodia hauria d’haver tocat més cops al Vendrell perquè és d’aquí, però avui en dia els venedors de pacs musicals que tomben per la zona pel aposten per altres formacions que deixa de banda aquesta important orquestra que va sortir tot just cinc anys després que els Nens del Vendrell. Esperem que el centenari se celebri com es mereix. Diumenge les cadires de l’Ajuntament es van quedar curtes i es van haver de manllevar als bars de la Rambla que estaven majoritàriament tancats. Coses del Vendrell. Per acabar la tarda, cansats de ballar quan varen venir els titulars de la cadira em van deixar seure i varen marxar cap a casa. A tres quarts de deu quan va acabar el ball vaig tornar a casa amb molts records d’aquesta tarda de diumenge on molts varem gaudir de la màgia de la música feta a casa nostra. Per molts anys Orquestra Melodia del Vendrell. Ens veiem ben aviat. Espero.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT