PUBLICITAT
CELOBERT
02-10-2026 7:33
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
La tecnologia i les idees, pel seu poder transformador, sempre han estat presents en els grans processos de canvi de la humanitat. A vegades ha estat una idea social nova la que ha desbloquejat l'avenç tecnològic i a vegades ha estat una millora tecnològica la que ha detonat nous corrents de pensament i aquesta parella del ball ha tingut un cronista, un cronista que sap concentrar en poques imatges i sons el que altrament necessitaria rius de tinta. Em refereixo a l'art.
Al Renaixement, per exemple, les idees humanistes i racionalistes s'estenen amb l'ajut d'una nova màquina, la impremta, i gràcies al múscul econòmic d'unes organitzacions empresarials gestionades amb comptabilitat de partida doble i finançades per un sistema bancari modern que acaba de crear un tal Mèdici a Florència. Una nova manera de mirar el món que encaixa amb l'univers harmònic centrat en el Sol i format per cercles perfectes i concèntrics que proposa un catòlic polac de nom Copèrnic. La crònica comprensible per a les masses del que va representar aquella època, però, ens arriba gràcies a noms com Da Vinci, Brunelleschi, Miquel Àngel, Botticelli i molts altres.
Cent anys després, les hipòtesis matemàtiques de Copèrnic van esdevenir realitat tangible a través de les observacions de Kepler i del telescopi de Galileu. Les òrbites reals ja no tenien la perfecció dels cercles, el Sol tenia taques i la Lluna cràters. Una nova realitat astronòmica que acompanya els valors estètics d'un nou corrent de pensament on el protagonista és la tensió emocional. Ja som dins el barroc i la perfecció tècnica i la bellesa defineixen tant la pintura de Caravaggio, com les equacions de Newton, el pensament de Descartes o la música de Bach.
Si el renaixement moria amb el telescopi de Galileu, La mort del barroc va coincidir amb la primera revolució industrial. La màquina de vapor, el sextant i l'enciclopèdia van abandonar la intensitat emocional i els clars-obscurs del barroc per tornar a deixar pas al domini del dibuix sobre el color i a la fredor de les façanes amb columnates rectes. A Londres, el petit Mozart, que està de bolos, queda colpit per un so visceral, un buf profund, com el batec d'un cor gegantí, que interpreta amb cops de pistó i xiulets de vàlvules la nova simfonia del ferro: “Psss fhhhhh bumm crac crac”; és el so de les màquines de vapor que bomben aigua del Tàmesi i ja som al període neoclàssic.
De seguida arriben les convulsions de la Revolució Francesa i les guerres de Napoleó. Anglaterra està en plena revolució industrial i l'Europa continental es prepara per entrar-hi. Els ideals estètics del neoclassicisme tornen a deixar pas a les emocions humanes. La barreja caòtica entre emocions i tecnologia la descriu perfectament Mary Shelley al seu “Frankenstein o el Prometeu modern”. Les primeres xemeneies industrials de Viena arriben just a temps de sentir l'últim Beethoven i ja tenim a sobre el Romanticisme.
A partir d'aquí tot s'accelera frenèticament. Mentre el ferrocarril desmunta i forada muntanyes i terraplena valls, Marx amb el “manifest comunista” desmunta els designis divins i l'harmonia del lliure mercat. Baudelaire a “les flors del mal” desmunta les jerarquies estètiques i morals i Charles Darwin a “l'origen de les espècies” desmunta la idea que la natura era immutable, perfecta i dissenyada per un creador i en algun teatre de l'òpera es barregen la música de “Trista i Isolda” de Wagner, acabada d'estrenar, amb el xiulet llunyà d'una màquina de tren.
Tot s'està esquerdant i l'art dona l'alerta amb el cubisme i l'expressionisme mentre Kandinsky estableix les bases de l'art abstracte. Stravinsky i Schönberg denuncien la música confortable que la noblesa gaudeix ballant als seus salons i Joyce està escrivint l'Ulisses. La demolició programada d'aquell sistema la completen les idees de Nietzsche i Freud.
Enmig de la desfeta d'aquell món de monarquies, autocràcies i colonialisme cruel, dominat per l'alta burgesia i l'aristocràcia de la Belle Époque, Einstein postula la teoria de la relativitat, Planck desenvolupa la mecànica quàntica i Rutherford i Marie Curie desxifren els profunds arcans de l'àtom i la radioactivitat. La ciència, la tecnologia, la indústria i el progrés són el salvavides mental on agafar-se en aquell món a la deriva; I llavors van venir les guerres.
La ciència i la indústria esdevenen, per pur caprici dels imperis, en la ciència i la indústria de la mort per a massacrar milions de persones entre el gas i el fang o sota el fong nuclear. Xostakóvitx fa la música de les bombes i el pensament planteja una pregunta: Per què? Neixen l'existencialisme i l'absurd, uns pensaments enrevessats que Giacometti és capaç de reduir a formes simples amb aquelles figures esprimatxades i angoixants que fon en bronze.
La resta ja la saben. El baricentre de la tecnologia, l'economia i l'art es desplaça als Estats Units i la reconstrucció d'Europa genera societats pròsperes i benestants, però ideològicament esgotades. La classe mitjana, nova de trinca, va amb cotxe, escolta la ràdio, veu la televisió i fa anar el tocadiscos on sona Abba, que acaba de guanyar un festival d'Eurovisió.
El consumisme desmesurat esdevé el nou salvavides que omple el buit ontològic que han deixat les ideologies esgotades i ja som a l'era digital. Internet i el mòbil són els nous motors de transformació i finalment arriba la IA i restem a l'espera de saber quines seran les noves idees i corrents de pensament que faran de parella de ball d'aquests avenços tecnològics i quina mena d'art en farà la crònica final.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT