PUBLICITAT
LA SELFIE
02-10-2026 13:18
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Selfie: Anglicisme equivalent a autofoto (fotografia que es fa un mateix). No recollit a DIEC. Fotografia que una persona fa d'ella mateixa, sola o amb altres persones, amb la finalitat de difondre-la a través de les xarxes socials. SINÒNIMS: autofoto
- Fes-te una presentació en un màxim de 10 línies
Soc l’Aaron Vellarino, vilanoví i mestre d’Educació Infantil i Primària. Em considero una persona alegre, empàtica i solidària, i un cul inquiet. No m’agrada avorrir-me; des de petit he estat un “I després què faré?” constant.
M’agrada cuidar a la meva gent, veure que estan bé; això m’omple molt, i poder compartir moments amb qui estimo, encara m’omple més.
No me’n penedeixo quan miro enrere i me n’adono que a vegades he contemplat més als altres que a mi mateix. Per sort, aquestes situacions m’han ajudat a créixer, a ser qui soc avui en dia. A saber escoltar-me i a cuidar-me a mi mateix com faig amb la resta, i a valorar-me amb les meves virtuts i amb els meus defectes.
- Canviaries alguna cosa de tu mateix/a
Doncs saber fer millor això de simplificar situacions en què sé que el que passi no depèn de mi. Ser exigent amb mi mateix, i també amb la resta, m’ha portat a donar-li voltes a aspectes que amb el temps t’adones que no era necessari capficar-s’hi tant.
- Un record recorrent de la infància
Recordo estar als “patis”, com així li dèiem a l’hort que tenien els meus avis. Allà, ajudar-los a treure males herbes, a plantar, o senzillament a esmicolar pa sec per donar-lo als peixos que teníem a la bassa. No era feliç si no acabava emparrant-me per les branques de la prunera, buscant-ne una on m’hi pogués asseure i menjar-me satisfet unes quantes prunes.
- Tens alguns paradís perdut
Al mig de la muntanya, perdut entre natura i animals.
- En el Kit de supervivència que ara recomanen tenir des de la Unió Europea i Protecció civil d’aquí quines són les
Tres coses imprescindibles: efectiu, farmaciola i menjar en conserva.
Tres coses prescindibles: llumins, ràdio de piles i carregador de mòbil.
- El teu llibre
“Un monstre em ve a veure”, va ser un llibre que, pel vincle que tinc amb la meva mare, el recordo moltíssim.
- La teva cançó
Em costa quedar-me només amb una. Ara mateix te’n podria dir dues. “607591746”, de l’Antonio Orozco; i “Alex”, del Nil Moliner.
Les trobo increïbles pel que arriben a transmetre, per com d’emotives són i pel missatge i els valors que hi ha al darrere de cada una.
- La teva pel·lícula (màxim dos)
“El mestre que va prometre el mar” i “Siete almas”.
No m’agrada veure pel·lícules que no estiguin vinculades a la realitat. M’agrada sentir-me identificat, que et facin reflexionar o et toquin la fibra... que et serveixin per aprendre en el teu dia a dia.
- Que faries per un presentar un bon àpat:
Demanar-li consell a la iaia.
- Quina relació tens amb les anomenades Xarxes socials
La veritat és que no m’ocupen gaire temps. Utilitzo el Whatsapp, tot i que prefereixo les trucades, i l’Instagram, quan no tinc res a fer, que no és sovint...
- Tens o voldries tenir alguna mascota . Quina?
Doncs de petit, el meu pare tenia una iguana. Recordo donar-li fruites i verdures per menjar; m’encantava agafar-la i fer-li massatges.
- Que t’agrada més i què menys de la ciutat
El que més, és que tot i ser una ciutat, no deixa de ser un “poble”. El sortir pel centre i trobar-te sempre amb gent que coneguis, no té preu. Penso que les persones són les que donem vida als carrers, i el fet de compartir moments i converses, ens és enriquidor.
El que menys, i més greu em sap, són els actes incívics i vandàlics que deterioren la nostra ciutat.
- Ets de donar o rebre consells
De donar consells.
- De quin carnet que portes a la bossa o tens a casa et sents més orgullós/osa
Del de conduir i del docent.
- Córrer és de covards?
Tenint en compte el context en què ho va dir el Rexach, i comparant-lo amb l’estil de vida actual, sí. Una bona planificació i gestió del temps pot ajudar-te a haver de córrer menys, i a no patir o angoixar-te tant en en teu dia a dia... això també ho he anat aprenent. I tot i així, no és estrany que arribi tard als llocs, encara. Seguiré treballant-ho. [Riu]
- La sortida de sol anant a dormir o a llevant-te
Llevant-me. M’agrada aprofitar i gaudir del dia!
- Que et va portar a estudiar per fer de mestre?
Doncs et diria que el meu context i tot el que he après d’aquest. A casa, d’una manera o d’una altra, la major part de la meva família s’ha dedicat o es dedica a la docència. A més, a casa ens han educat des d’un model més reflexiu i conscient, i no tant punitiu. Fomentar habilitats i transmetre valors, predicant amb l’exemple, és molt enriquidor pel desenvolupament d’una persona.
Des de sempre m’han cridat l’atenció aspectes relacionats amb la psicologia i la pedagogia. I com he dit abans, intentar ajudar a la resta sempre que he pogut, m’ha omplert molt.
- Vocació o professió. Que pesa en més en al teva feina.
Vocació, sens dubte. Tot i que hi ha moments concrets en què pots dubtar-ho una mica i pensar si tot el que fas val la pena. Però amb el temps te n’adones que sí.
- Que hi dius “passes més gana que un mestre d’escola”. Creus que esteu ben pagats els mestres
Uf, tocarem temes delicats..[riu]. Actualment penso que hi ha moltes professions que haurien d’estar diferent pagades. En concret parlant de l’Educació Infantil i Primària, penso que el sou base d’un/a mestre/a, no representa tota la feina que hi ha al darrere.
- Quins reptes et planteges en el dia a dia a la classe i fora d’ella
Seguim amb temes interessants... socialment, ens manquen molts valors. Els “bon dia” van molt cars, al mateix preu que els “gràcies”, els “si us plau”, i un seguit d’exemples més que ens farien ser, sota el meu punt de vista, persones més competents i més agradables i curoses amb les altres; ens farien ser millors persones. M’adono que mirar per la resta quan no hi ha interessos darrere, així de manera natural, empàtica i solidària, cada vegada es menys habitual. I parlo de la societat en general, deixant de banda edats. I em sap greu.
L’ús que es fa de les pantalles a la societat, en general, també el considero un obstacle en el camí cap a un creixement personal ple.
Són aspectes que tothom hauríem de tenir presents. I anar-los valorant per reconduir-los quan fos necessari.
Els meus principals reptes dins del col·le són:fer créixer els nens/es acadèmicament i personalment tan com pugui, generar vincles de confiança dins de l’escola, i acompanyar-los emocionalment tant com pugui. Cada un/a té contextos diversos, i n’hi ha d’increïbles...
- Què és el que més t'agrada de treballar amb infants?
Veure com creixen i assoleixen objectius.
Són molt agraïts, i adonar-te que després d’esforços, aconsegueixen el que s’han proposat, els enorgulleix molt. I a mi també!
T’adones que quan estan a l’escola, ets el seu referent. Totes les anècdotes o preocupacions que t’expliquen, les abraçades sense un perquè, o les cares d’il·lusió al superar-se, són moments que em serveixen per entendre per què vaig triar aquesta professió.
- Es veritat que fent classe cada dia aprens una cosa nova?
Cert. Per això m’agrada la meva feina. No hi ha cap dia que sigui igual a l’anterior. He après que pel fet que tinguis un dia dolent, aquest acaba, i el següent t’espera des de primera hora del matí.
- Quina diferencia trobes en l’escola a la que tu vas anar i l’actual.
Et podria dir que no masses . Si hagués de destacar-ne una, potser parlaria de l’atenció individualitzada, o atenció a la diversitat. No recordo que quan jo anés a l’escola, es tinguessin tant en compte les característiques individuals de cada infant. Potser, sent un nen, no me n’adonava...
- Has renyit mai a un alumne i després t’ha sabut greu haver-ho fet
I tant. D’una banda, però,quan penses que ho has fet per ajudar-lo/a, et sents molt millor. D’altra banda, és una sort tenir a persones al teu voltant amb qui pots compartir vivències i et donen la seva opinió des d’una altra perspectiva.
- Ha estat un any mogut al món educatiu diguem cincs accions que millorarien el món educatiu?
- Com voldries que et recordessin els teus alumnes en fer-se grans...
Com l’Aaron que els va ajudar quan ho van necessitar, que es va preocupar per si estaven bé, que quan tocava feia tonteries, i quan no tocava no, el que els explicava anècdotes o es posava a fer activitat so Educacions Físiques amb ells i amb elles, com si fos un alumne més.
Com l’Aaron que els va fer entendre que equivocar-se és sinònim d’aprendre. Que l’error no és fracàs. I com el que els va transmetre que ajudant-nos els uns als/les altres, podem arribar molt més lluny.
Com l’Aaron que no marxa, al que sigui quan sigui, puguin acudir a continuar explicant-li el que necessitin, el que els vingui de gust, demanant consells, buscant reconeixement o cridant ben fluix que necessiten una abraçada.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT