PUBLICITAT
HOMENATGE
07-10-2026 7:29
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Hauries fet setanta, aquest set d’octubre, però no hi ets. I es nota. Ja fa dos anys que es nota. És difícil escriure unes línies sobre tu, Jordi. Moltes vegades penso que he superat el dol, que ja he acceptat que no hi ets, però continuo buscant la persona més alta i amb més barba de la plaça de la Vila quan hi ha una concentració. El buit que ens has deixat és de la mida dels bons moments que molts vam passar amb tu. Lluitant amb tu, fent paelles, cafès i fumant un Winston darrere d’un altre (quan fumàvem). De tots els moments que vam viure, de tot el que vam aprendre.
Amb tu vaig aprendre que aquesta societat privilegia els fills de puta. Sempre deies: “S’ha de ser un fill de puta. Mira l’Allende. Era bo i se’l van pelar”. Deies això, però tu eres molt bona persona. Vaig aprendre de la teva lluita “sorda i constant”. De què vol dir ser-hi sempre, de forma discreta; de com es noten les absències dels que realment hi són i de com, en canvi, quan aquells que volen tenir més protagonisme del que mereixen no hi són, tot funciona millor. De tu vaig aprendre que la crítica i la lleialtat a un projecte, a unes idees i a les persones són totalment compatibles, raonables i desitjables. Recordo, com si fos ahir mateix, quan et va entrevistar un antropòleg portuguès que estava fent treball de camp als esmorzars solidaris del Cafè Caliu. Recordo, com si passés ara mateix, que et va preguntar: «I això, tu per què ho fas?». I tu vas respondre amb la naturalitat que et caracteritzava: «Ho faig perquè soc del Partit Comunista».
En el record em van quedar desenes d’anècdotes dels dies de lluita al PSUC. Anècdotes que repeties sovint, però sempre amb la mateixa força. Com aquella del policia que va disparar un tret a l’aire quan estàveu enganxant cartells contra la reforma política de Suárez, i et vas estripar els pantalons fugint per unes vinyes. O les anècdotes de les càrregues dels grisos, de la gent a la Rambla Principal responent als cops; d’una pilota de goma que va travessar tota la plaça de la Vila; de quan es va amenaçar de cremar la Fira de Novembre durant la vaga del 76, o del lavabo que va rebentar una camarada cremant documents la nit del 23-F. També recordo quan explicaves anècdotes de totes les crisis del comunisme català que havies viscut, d’aquell dirigent que va marxar cridant “fills de puta”, perquè no estàveu d’acord amb l’eurocomunisme, i de les teves pròpies crisis de militància. I les anècdotes dels accidents laborals a la Griffi. Com reies, i després deies que en realitat eren totes una tragèdia.
En aquest món fan falta moltes persones com tu, Jordi, però no hi són. Per això estem com estem. Tot i el dolor per la teva absència, recordar-te també ens serveix per refrescar tots els aprenentatges de la teva manera de ser, de viure i de lluitar. Sempre amb alegria, sempre amb constància; cagant-te en tot quan havies de fer-ho, però transigint quan calia. Dient les coses pel seu nom, però sempre amb un somriure i ganes de passar-t’ho bé. Sent-hi sempre. Lluitant, encara que el corrent anés a la contra.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT