PUBLICITAT
PENSIONS
14-10-2026 8:04
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Aquest conte, conegut també com “El pastor mentider”, ens parla d’un pastor que, per fer una broma als seus companys, es posava a cridar que venia el llop, que l’anessin a ajudar. Com que l’alarma era mentida ells van acabar ignorant el seu crit demanant ajuda. Però més endavant el llop, aquest cop sí que era real, es va menjar algunes de les seves ovelles.
Fa 45 o 46 anys els mercats financers van posar la seva atenció en les pensions amb intenció d’apoderar-se del milions que movien les públiques: deien que eren insostenibles, que acabarien ensorrant-se, que més valia fiar-se de les pensions privades, o d’un híbrid. Fins ara, però, totes les previsions catastrofistes s'han confirmat com a falses i el sistema públic de pensions continua sent sòlid i capaç de garantir les prestacions presents i futures. Nacho Álvarez, economista espanyol professor d'economia a la Universitat Autònoma de Madrid afirma que la despesa en pensions a Espanya augmentarà del 12,7% actual del PIB al 15-16% d’ara fins el 2050. Aquest percentatge del 15 o 16% és una xifra comparable a la que ja avui altres països europeus destinen a pensions.
A mesura que passaven els anys, la pressió dels mercats financers, els bancs i les asseguradores, per retallar les pensions públiques han augmentat. Apareixen informes, documents o anàlisis que insisteixen que les pensions públiques no són sostenibles i que cal emprendre reformes com retardar l'edat de jubilació, retallar les prestacions o moure’s cap a models de capitalització en què cadascú estalvia per a la seva pròpia pensió i així substituir el model de repartiment que actualment articula les pensions. Ara que s’apropen eleccions en sentirem a parlar de tot això.
Les ganes per absorbir les pensions sorgeixen a principis dels anys 80. Seguint les directrius neoliberals de l'Escola de Chicago i de l’economista Milton Friedman, Chile va posar en pràctica el model de capitalització individual que propugnava. Curiosament tant la policia com l’exèrcit xilè es van quedar amb en sistema anterior, el de repartiment. Pinochet era un dictador, però tonto no ho era... Ara la OCDE ha indicat que Chile té les pensions més baixes del món. Hi va haver una autèntica allau d'informes anunciant l'enfonsament total de les pensions públiques. Des de llavors no hi ha hagut organisme o institució, pública o privada, que no hagi publicat la seva anàlisi sobre la sostenibilitat de les pensions. L’any 1998 el Banc Mundial va fer un que indicava que les pensions públiques no eren ja sostenibles i proposava un model mixt combinant participació pública i privada. Onze anys després, el 2005, el Banc Mundial va publicar un altre informe titulat “Suport de l'ingrés econòmic a la vellesa al segle XXI”, també molt seguit.
Darrere d'aquests discursos s'entreveu una estratègia interessada. Octavio Granado, antic secretari d'Estat de la Seguretat Social, va escriure que els plans de pensions privades són un negoci per a les asseguradores i sobretot pels bancs, que són al seu darrere.
L'estratègia és fer creure a la gent que les pensions públiques, en un futur proper, ja no tindran validesa. Per tant, si volem tenir pensió al final de la nostra vida laboral haurà de ser com a conseqüència del que haguem estalviat amb una pensió privada. Aquesta creença l’he pogut observar massa sovint entre el professorat d’instituts on vaig a fer xerrades.
Des del 2005 han passat vint-i-un anys. Les previsions catastrofistes han resultat falses, i economistes com Juan Torres són d’aquesta opinió. Aleshores, si s’han manifestat errònies, per què se’ls dóna crèdit tant a les prediccions com als que les impulsen? No pot ser que interessin als que manen, tot i no governar, o no governar fins ara?
En un altre escrit, es podria mirar què està passant amb les pensions privades i com la gran banca s’està aprofitat d’aquesta creença catastrofista.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT