PUBLICITAT
PAGESIA
15-10-2026 7:08
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Dos anys i mig abans que aquest Sant Fèlix els Castellers de Vilafranca completessin el Pd9fmp, a la capital de l’Alt Penedès ja se li havia retut el seu particular homenatge a aquesta construcció mastodòntica carregada per primer cop la Diada de Tots Sants de 2022. I ho va fer en forma de mural, a la paret més visible de l’ambulatori de Vilafranca, a la plaça del Penedès (o de l’Exèrcit, com la coneixen els més veterans). Un pilar de grans dimensions, obra de la igualadina Núria Riba, representat enmig d’una vinya i acompanyat d’una llegenda on es reivindica un preu just per a la vinya.
Un treballador de la verema recollint. ACN / Gerard Vilà
Una reclamació que ve de lluny i que molts consideren fonamental per a la supervivència del sector, especialment enguany, quan la collita, tot i ser d’un nivell excel·lent, s’ha pagat a un preu molt per sota de cost, segons denuncien els mateixos productors. “A través de l'Observatori de la Vinya, un ens depenent de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), es calcula la quantitat mínima que s’hauria de pagar per, almenys, cobrir despeses”, comenta Jordi Inglada, membre de la Comissió Permanent Comarcal d’Unió de Pagesos del Baix Penedès. “Enguany, el preu de cost es fixava al voltant dels 50 i 55 cèntims d’euro per quilo de raïm, però, al final, a bona part del sector, a aquells que no tenien contractes llargs, ens l’han pagat a 30 cèntims”, afegeix Inglada, alhora que denuncia que, en alguns casos, el preu ha estat de 10 i 12 cèntims d’euro.
Els liders sectorials d’Unió de Pagesos de la vinya i el vi. ACN / Gemma Sánchez
I és que aquesta verema ha estat complicada per a la vinya. Sindicats i pagesos han organitzat aturades i han sortit diverses vegades al carrer amb els tractors per alertar del perill real, afirmen, que el camp acabi de morir per asfíxia econòmica i manca de relleu. Una situació que no és nova però que enguany s’ha agreujat per l’estoc que molts cellers asseguraven acumular d’anyades anteriors.
Tractorada d'Unió de Pagesos d'ahir al centre de Barcelona. Xavier Prat
“La situació actual és catastròfica”, afirma, rotund, Inglada. “Des de la pandèmia, el consum mundial del vi ha baixat un 20% i la tendència no sembla que hagi de revertir-se. Així, el preu que se’ns paga no para de davallar i, de fet, ens hem trobat, a més, amb cellers que han dit als pagesos que només els comprarien el 70% de la collita de l’any passat, que ja va ser baixa. Per acabar-ho d’adobar, els han proposat de comprar-los la resta per destinar-lo a vi de taula, a 12 cèntims d’euros el quilo. Catastròfic. Ja veurem, doncs, els pagesos que ho podran aguantar i els que es quedaran pel camí”, abunda Inglada.
Protesta d’Unió de Pagesos per demanar solucions a la crisi d’excedents de la vinya. ACN / Gemma Sánchez
Altres productors del Penedès coincideixen amb la diagnosi dels representants d’Unió de Pagesos, una realitat que condiciona, i molt, el futur del sector a bona part de la vegueria. “Fa 35 anys que treballo la terra i això no ho havia vist mai. Sempre hi ha oscil·lacions de preus, amunt i avall, però aquest any les dificultats per cobrar una quantitat digna i per poder collir el raïm no s'entén. Ens han de donar suport, a la pagesia, d'una manera o d'una altra”, reclama Fèlix Sans, pagès de Bellvei i alcalde de la vila per l’agrupació d’electors +Bellvei, entre 2011 i 2019.
“Pateixes molt, la veritat. Tenim un grup de WhatsApp amb més de 400 pagesos i tothom ho està passant molt malament, la gent està molt cremada”, rebla Sans alhora que ressalta alguns dels missatges que s’acostumen a llegir: “«Jo tinc 15 hectàrees per collir». «A mi me’n falten 7 o 8, si voleu, les collim i les llencem a la porta d’alguna Conselleria»”, comparteix Sans, un dels poquíssims pagesos que queden al seu municipi.
Preu per sota de cost malgrat la llei
Raïm acabat de veremar a la DO Penedès, Subirats. ACN / Gemma Sánchez
Una de les paradoxes de la verema d’enguany és que s’hagi pagat, en molts casos, per sota del preu de cost malgrat que, almenys en teoria, es tracta d’una pràctica prohibida. L’any 2013 es va aprovar la Llei de la cadena alimentària, reformulada el 2021, i que té com a gran objectiu, entre més, evitar que es pugui vendre a pèrdues. El preu pactat, doncs, hauria de cobrir els costos reals de qui produeix, sota perill de sancions que poden oscil·lar entre els 3.000 euros en els casos lleus i el milió d’euros en els més greus.
Supervisió d'una ampolla abans de ser etiquetada, Sant Sadurní d'Anoia. ACN / Gemma Sánchez
“Què passa? Que aquesta llei ha de millorar molt, no està gaire ben feta, perquè la poden esquivar de moltes maneres”, alerta Jordi Inglada, d’Unió de Pagesos. “Per exemple, molts cellers fan la trampa que, quan elaboren el contracte de compra de raïm amb el pagès, existeix una clàusula en aquell contracte que diu que el preu que han acordat, en aquest cas de 30 cèntims, cobreix els seus costos de producció. I això el pagès, doncs, l'ha de firmar, perquè, si no, no li compren el raïm. Això es fa així”, postil·la Inglada, qui també explica que els estudis de l’Incavi “no serveixen per demostrar el cost de producció real, perquè la llei diu que s’ha d’analitzar cada cas en concret, de la persona que denunciï, amb uns estudis X, no amb uns anàlisis globals. I, clar, de moment, ningú no s'atreveix a denunciar perquè, qui denunciï això, l'any que ve no vendrà res. De veritat, alguns cellers s'està comportant d'una manera que podríem titllar de mafiosa. Aquesta llei ha de millorar molt i ha de canviar força perquè sigui efectiva”, sentencia el representant d’Unió de Pagesos, unes conclusions que denoten, de retruc, la feblesa del productor enfront les grans marques.
Un treballador veremant a Sant Sadurní d’Anoia, ACN / Cedida per Corpinnat
Per mirar de tombar aquesta situació, cada cop sorgeixen petites iniciatives ideades per prestigiar el producte i introduir pràctiques més respectuoses amb l’entorn i mirant de garantir el pagament d’un preu just per al pagès. Just abans del Pont del Pilar, Corpinnat, la marca creada per diversos cellers del Penedès el 2018 i que es vol posicionar com un segell de garantia i prestigi, presentava el balanç de resultats de la seva verema.
Segons les dades fetes públiques, en aquest 2026, s’han collit 10.046.562 quilos de raïm, un increment del 26% respecte a l'any anterior impulsat, en bona part, per l’increment de cellers experimentat els darrers 12 mesos, passant de 19 a 25, inclòs Mas Vilella, de la Bisbal del Penedès, el primer del Baix Penedès a integrar-s’hi. L’agrupació vitivinícola i cavista també ha revelat que, enguany, ha pagat el quilo de raïm a un preu mitjà d'1,02 euros per quilo, al voltant del doble dels costos de producció. Unes xifres celebrades pels pagesos però que no serveixen, adverteixen, per solucionar la problemàtica existent al camp.
Un tractor transportant raïm de la verema. ACN / Gerard Vilà
“Ells elaboren un producte de molta qualitat per a un mercat concret. El preu d'una ampolla de Corpinnat té un valor molt alt i, per tant, poden permetre's pagar més car que els altres. Però això no ens soluciona res. De fet, els caves de paratge i els caves de més qualitat tenen tant de nivell com els Corpinnat, però la gran majoria del cava no va al mercat tan selecte de les ampolles de 30 euros. Al final, la producció que adquireixen és petita si es compara amb el global del sector, de manera que la gran majoria de pagesos segueix depenent de les grans bodegues, com Codorniu, Freixenet i García Carrión”, recorda Inglada.
Rètol de les caves Freixenet a Sant Sadurní d'Anoia, amb Montserrat al fons. ACN / Gemma Sánchez
Des de Corpinnat, això sí, assenyalen que la seva intenció és seguir augmentant la demanda de raïm per tal d’arribar al màxim de pagesos. Segons avança la marca, de cara al 2030 es pretén reduir la premsada un 60%, de manera que requeriran més quilos de matèria primera per omplir el mateix nombre d’ampolles.
Amb tot, el present i futur de la vinya segueix passant, principalment, pels grans cellers, que són els que tenen més capacitat d’adquisició i els que segueixen marcant la pauta a seguir al Penedès. La relació del pagès amb aquestes grans marques continua sent de dependència, tot i que, fins ara, les queixes havien estat atenuades. En alguns casos, fins i tot, de fructífera col·laboració. Enguany, però, l’entesa s’ha enterbolit.
“García Carrión, que normalment era una companyia que pagava força bé, doncs aquest any és el que va començar amb aquests preus tan ridículs i, clar, la resta els han seguit. Tot plegat ha provocat que molts cellers s'hagin comportat d'una manera molt especulativa. Si produir raïm val sobre els 50-53 cèntims i si te'ls paguen a 30 cèntims, doncs ja està tot dit. De moment, els pagesos anem tirant d'estalvis però, quan s'acabin, haurem de plegar”, lamenta Jordi Inglada, representant d’Unió de Pagesos al Baix Penedès.
Contactats amb García Carrión, el celler ha declinat fer cap declaració.
Solucions estructurals
Feta la queixa, la següent actuació passa per aplicar solucions. D’una banda, apunten des de la pagesia, recuperar quota de mercat i, de l’altra, rebaixar les hectàrees de producció. Des de la pandèmia, les vendes han baixat significativament, de manera que caldria apostar amb força amb campanyes publicitàries per mirar de recuperar prestigi i posicionament.
I, mentre existeixi un excedent de producció, reduir el cultiu, bàsicament a partir d’una arrencada de ceps que, apunten, hauria de ser subvencionada, “tal com passa a França i altres punts de l’Estat”, remarca Inglada. “És cert que, aquí, no tothom està d’acord, ja que, si es dona una època de baixos rendiments, aleshores aquestes hectàrees seran necessàries, però els nostres estudis apunten que aquesta és, possiblement, la millor opció”, afegeix.
Treballadors veremant. ACN / Gemma Sánchez
Des d’Unió de Pagesos també es traginen altres possibilitats, com diversificar l’ús del raïm i que, per exemple, el sucre que s’afegeix al most no provingui de canya i remolatxa sinó que s’agafi del mateix most concentrat, que prové del raïm un cop se li retira l’aigua.
Alguns pagesos també demanen que s’incentivi el consum de proximitat i que tothom, importacions incloses, juguin amb les mateixes regles de joc. “Nosaltres patim unes restriccions fitosanitàries, a més de normatives relacionades a qüestions burocràtiques i impositives, que en d’altres països no existeix i, per tant, poden col·locar els seus productes més bé de preu que els nostres”, avisa Fèlix Sans, pagès de Bellvei, qui també afegeix que aquells que treballen la terra haurien de disposar d’un sou mínim per garantir la seva supervivència, “essencial per al territori”.
Detall de terra seca en una vinya. ACN / Gemma Sánchez
Una competència deslleial, asseguren, que els darrers anys s’ha vist agreujada pels problemes de sequera que ha patit el país. Justament, per mirar de gaudir d’aigua de suport en èpoques de manca de pluges, des del Baix Penedès s’està impulsant la constitució d’una comunitat de regants que abraça tota la vegueria. “Parlem d’aigua regenerada per a cultius llenyosos i només com a complement al reg més tradicional. Per exemple, a la depuradora de Santa Oliva tenim gairebé 15 milions de litres d'aigua que marxen cada dia cap al mar. Per tant, aquesta aigua s'ha d'aprofitar per poder-la tornar a enviar a les parts altes de la zona del Baix Penedès per acabar fent de taca d'oli i veure fins on podem arribar a tots aquests municipis”, il·lustra Magí Pallarès, president de la comunitat de regants i alcalde de Sant Jaume dels Domenys per Convergents.
Verema a la DO Penedès. ACN / Gemma Sánchez
De moment, el projecte ja compta amb el vistiplau del govern de la Generalitat i ja s’estan redactant els primers estudis per avaluar la seva rendibilitat i el seu abast, i més tenint en compte que, a la vegueria, hi ha projectada una dessalinitzadora a Cubelles. “A veure si en quatre o cinc anys ja podem obrir l’aixeta”, comenta, esperançat, Pallarès.
Una manera de disposar de més aigua i poder, fins i tot, afegir nous cultius com festucs i alvocats als més clàssics com les oliveres, cítrics, fruita dolça i fruita seca. Això sí, amb el raïm com a pilar i la resta d’actors implicats, consumidors inclosos, sostenint ben ferma la pinya.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT