PUBLICITAT
MITJANS DE COMUNICACIÓ
19-10-2026 7:08
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Fa uns dies, en un dinar familiar, les meves nebodes, la Laia i l'Ainara, em van plantejar una qüestió que em va sorprendre gratament i que m'ha fet pensar.
Una estudia Medicina i l'altra Enginyeria Matemàtica. Dues joves universitàries que han començat a qüestionar-se els canals pels quals habitualment s'informen. S'han adonat que moltes de les informacions que reben ofereixen una visió parcial, i sovint esbiaixada, de la realitat.
Una d'elles em comentava la sorpresa que li havia provocat el resultat de la primera volta de les eleccions brasileres de fa pocs dies. Després de llegir i escoltar que Lula da Silva partia com a favorit, no s'esperava que Flávio Bolsonaro, fill de l'expresident brasiler, acabés imposant-se, encara que fos per un marge estret.
En definitiva, havien descobert una paradoxa del nostre temps: mai no havíem tingut tanta informació a l'abast i, tanmateix, això no significa necessàriament estar ben informats.
I em van preguntar on els recomanava informar-se.
La meva resposta va ser clara: als diaris de tota la vida. O, per ser més precís, als mitjans on es practica el bon periodisme. On treballen professionals amb experiència i ofici, que coneixen les fonts, contrasten les informacions i saben que darrere d'una notícia hi ha sovint una realitat molt més complexa del que sembla.
Naturalment, els diaris també tenen línies editorials, interessos i errors. Sempre n'han tingut. Precisament per això els vaig recomanar llegir-ne més d'un i, sobretot, no defugir aquells articulistes amb qui no estiguessin d'acord. Per sort, a Catalunya tenim bones capçaleres on triar.
No els vaig recomanar abandonar les xarxes socials ni les plataformes digitals. Seria absurd. Però sí aprendre a distingir entre rebre informació i informar-se de veritat. Perquè una cosa és saber què passa i una altra, força diferent, entendre per què passa.
Les xarxes socials tenen moltes virtuts, però també un problema evident: els algoritmes tendeixen a mostrar-nos allò que ens agrada, allò que confirma les nostres idees i ens manté enganxats a la pantalla. I així, gairebé sense adonar-nos-en, podem acabar vivint dins d'una bombolla on tothom pensa com nosaltres i on cada vegada costa més distingir una opinió d'un fet o una consigna d'un argument.
Per això continuo defensant el periodisme professional. El periodista que pregunta, investiga, contrasta i, quan cal, incomoda. No perquè tingui sempre la raó, sinó perquè el seu ofici consisteix, precisament, a intentar acostar-se als fets amb rigor.
Però també crec que informar-se bé exigeix un esforç personal. No n'hi ha prou amb llegir titulars, compartir notícies o acumular opinions. Cal dedicar temps a llegir, reflexionar, contrastar i, sobretot, estar disposat a descobrir que potser no tenim raó.
Perquè hi ha una diferència enorme entre tenir moltes opinions i tenir criteri.
He de confessar que jo, en això de les xarxes socials, soc força particular. Mai no he tingut Facebook, Instagram ni TikTok. Ni tan sols aplicacions de cites! Només LinkedIn i Twitter, ara X, i aquesta última més d'un dia l'esborraria, perquè acabo indignat tot sol llegint segons quins comentaris. Deu ser cosa de l'edat, o potser simplement de caràcter.
També reconec que soc un romàntic del paper. M'agrada obrir el diari, passar-ne les pàgines i llegir sense presses, encara que avui aquest petit plaer me'l reservi gairebé exclusivament per als caps de setmana.
La conversa amb la Laia i l'Ainara em va deixar una sensació esperançadora. Dues noies de poc més de vint anys no em demanaven què havien de pensar, sinó on trobar elements per pensar per elles mateixes. I això em sembla una magnífica notícia.
Potser les generacions que han crescut envoltades de pantalles acabaran redescobrint algunes virtuts que semblaven passades de moda: la lectura reposada, el valor de l'experiència i la necessitat de contrastar allò que ens expliquen.
No es tracta de tornar al passat, sinó de recuperar allò del passat que continua essent útil.
I potser, enmig de tanta pantalla, tanta immediatesa i tant soroll, una de les coses més modernes que podem fer és tornar a llegir un bon diari.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT