DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS
☰ ☰

BADANT PELS CARRERS

Gràcies, ho faré!


Ferran Savall Vilanova i la Geltrú

19-10-2026 7:09

Quan tingui la més lleugera sospita que tindré un mal dia procuraré passar per davant la pintada i a veure si m’ajuda, encara que sigui una mica...

Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.


Afegeix-nos com a mitjà preferit a Google

Ferran Savall

El panorama és més aviat decebedor.

Sembla que impera una tristesa i una buidor aclaparadora si mirem el panorama que ens envolta i encara més el que potser ens envoltarà ben aviat.

Les perspectives de que el país funcioni són cada cop més difuses. Que no caigui cap més aiguat, per l’amor de déu!.

La negror electoral s’albira i tant de bo la puguem trencar.

La butxaca cada cop més escurada.

Els preus en una alça imprevista, una inflació en ascensió permanent i empobrint-nos una mica més cada dia.

I mes enllà del cercle reduït dels rics, les coses no semblen anar millor.

Mapa de conflicte cada cop més ampli i en escalada lliure.

Els nous camises negres i els de les camises marrons merda d’oca tornen als carrers i en algun llocs a presidir institucions.

Tot plegat fa que somriure pel món és francament difícil i ja ens agradaria, ja.

Per això celebrem la pintada en que anònimament ens conviden a un somriure...

Quan el panorama és més fosc i sinistre s’agraeix anar pel carrer, al metro, a l’autobús i al tren, si passa a l’hora, i que algun desconegut o desconeguda t’ofereixi un somriure.

Un somriure en el moment oportú pot ser molt sedant.

Un somriure en el lloc adequat pot arranjar-te el dia de merda que portes.

Un somriure en un moment de dificultat et fa més suportable el punt dolent.

Una cara amb un somriure i que et convida a fer-ho és una mena d’obsequi visual, inesperat, gratuït, oportú per qualsevol dels que passem atrafegats pels carrers que ja són prou agressius amb els cotxes, el fum, el soroll, amb persones que es creuen amb rapidesa sense mirar-se, i en mig de tot això veure un cara somrient palplantada a la paret potser ens pot ajudar a pujar el nostre desig de benestar i de sentir-nos una mica més còmodes.

Un manera molt directa, no calen ni paraules ni missatges, una rodona i el nas vermell, ulls i boca en manera de somriure, un traç senzill, poc carregat de detalls supèrflues, un senzill traç amb fortuna i això ens pot arribar a alegrar el moment, dóna un toc humà a les parets.

La cara somrient de la foto ens pot recordar allò que al mal fes-li bona cara. Es tracta potser de que en veure la cara, aturar-nos un moment i respondre a la pintada amb un altre somriure i endavant i a viure el moment.

Que la pintada sigui com un mirall.

La pintada modifica l’estatus de la paret, del mur i també pot ajudar a donar una certa calidesa a un espai inhòspit que moltes vegades són les parets dels nostres carrers.

Però els més escèptics davant aquestes afirmacions positives ens volen recordar que el rostre somrient és conegut com smiley face i està estretament lligat a la droga i en concret a l'èxtasi o MDMA.

La perversió en aquets cas es d’una evidència palmària, la cara somrient va ser creat com un símbol de l’optimisme, de que amb un somriure es viu millor, però al cap d’un temps aquesta imatge es va convertir cap els anys vuitanta en la marca de l’èxtasi, va esdevenint el logotip imprès en les pastilles que corrien massivament en el món de la droga. Era una marca reconeguda tant és així que a finals dels 80, el moviment musical Acid House al Regne Unit va adoptar el smiley com el seu logotip oficial.

Però més enllà d’aquesta part fosca del nostre somriure trobem també creacions artístiques que fan del somriure el seu referent.

Aquí el Somriurem de Txarango

Somriurem quan tot falli
Abraçarem el temps junts quan el món s'encalli
Somriurem quan tot falli
Guardo una vida a cada instant.

I encara hi ha forces pel·lícules que fan del somriure un element clau en el seu argument. I en el món de l’art també hem vist somriures famosos com el de la Monna Lisa o la de La jove  de la perla...

En fi quan tingui la més lleugera sospita que tindré un mal dia procuraré passar per davant la pintada i a veure si m’ajuda, encara que sigui una mica...

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.