Contra les ciberestafes, la millor defensa és una societat informada

Les estafes han existit sempre. El que ha canviat és l’escenari, la velocitat i, sobretot, la capacitat dels delinqüents per fer que l’engany sembli real. Un missatge del banc, una trucada d’un familiar, una oferta en una plataforma de compravenda o un correu aparentment oficial poden ser avui la porta d’entrada a un frau perfectament construït. La tecnologia que ens facilita la vida també ha posat a l’abast dels estafadors instruments cada vegada més sofisticats.

Les xifres expliquen la dimensió del problema. A Catalunya es denuncien unes 80.000 ciberestafes cada any, prop de 220 cada dia, i ja són el segon delicte més denunciat després dels furts. I probablement la realitat és encara més preocupant, perquè les mateixes autoritats reconeixen que una part important dels fraus no arriba mai a denunciar-se. Des del 2024, el perjudici econòmic acumulat supera els 490 milions d’euros.

En aquest context, el nou Pla estratègic per a la lluita contra les estafes virtuals impulsat pel Govern és una iniciativa necessària. La creació d’unitats especialitzades dels Mossos d’Esquadra, l’ús d’intel·ligència artificial per detectar amenaces, la futura comissaria virtual per facilitar les denúncies i el nou servei públic d’assessorament a la ciutadania representen passos importants. També ho és la voluntat de coordinar administracions, entitats financeres, operadores telefòniques i plataformes digitals.

Però cap d’aquestes eines serà suficient per si sola.

La batalla contra les ciberestafes no es guanyarà exclusivament des d’una comissaria, des d’un departament informàtic o des d’una agència especialitzada. Requereix una aliança molt més àmplia entre les administracions públiques, els cossos policials, els bancs, les empreses tecnològiques, les entitats socials, els mitjans de comunicació i, inevitablement, la mateixa ciutadania.

Perquè la primera línia de defensa continua sent moltes vegades una persona davant d’una pantalla.

Aquest fet adquireix encara més importància amb l’expansió de la intel·ligència artificial generativa. L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ja alertava aquest any que el 82,6% dels correus amb enllaços maliciosos utilitzen aquesta tecnologia. Textos pràcticament impecables, veus falsificades, vídeos manipulats i suplantacions d’identitat cada vegada més convincents estan deixant enrere aquella època en què una falta d’ortografia o una adreça estranya permetien identificar fàcilment una estafa.

I aquest canvi obliga també a modificar la manera com ens protegim.

Cal investigar més i perseguir els delinqüents, naturalment. Cal poder bloquejar i recuperar amb rapidesa els diners sostrets. Cal exigir responsabilitats als operadors que faciliten involuntàriament aquests fraus. Però, al mateix temps, cal invertir molt més en educació digital, formació i divulgació.

Els tallers i les xerrades previstos pel Govern amb ajuntaments, consells comarcals, empreses, col·legis professionals i entitats haurien de convertir-se en una política permanent i de proximitat, no en campanyes ocasionals. Els centres educatius han d’incorporar aquesta cultura de la seguretat; els ajuntaments poden acostar-la especialment als col·lectius més vulnerables; les entitats socials poden ajudar a identificar situacions de risc, i els mitjans tenim també la responsabilitat d’explicar repetidament com evolucionen els fraus i com actuar davant d’una sospita.

Especial atenció mereixen les persones grans, que el mateix Govern identifica com el col·lectiu més afectat per les estafes virtuals. Però seria un error presentar les ciberestafes com un problema generacional. Ningú n’està exempt. Precisament la sofisticació dels nous enganys consisteix a estudiar millor les víctimes, adaptar-se als seus hàbits i aprofitar moments de confiança, urgència o distracció.

Per això també cal desterrar una idea injusta que encara acompanya massa sovint aquests delictes: que qui ha estat estafat ha estat ingenu. La vergonya només afavoreix els estafadors. Denunciar, explicar el que ha passat i compartir els mecanismes utilitzats permet identificar patrons, alertar altres persones i facilitar la feina policial.

La digitalització de la societat és irreversible i aporta enormes oportunitats. Però la confiança que necessita aquesta societat digital no pot descansar únicament en la tecnologia. Necessita ciutadans informats, institucions preparades i empreses responsables.

Contra les ciberestafes no existeix una protecció absoluta. Existeix, però, una societat més difícil d’enganyar. I aquesta protecció es construeix amb investigació i tecnologia, però sobretot amb informació, formació i cooperació. És una feina de tots.