PUBLICITAT
CELOBERT
23-10-2026 14:58
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Aquest article va de la història de l’esport a Vilanova. Em direu que és un ‘dejà vu’, que els historiadors oficials ja han fet la seva feina i aquest tema ja està explicat.
Però, com que ho vaig viure en primera persona, us voldria explicar la meva particular experiència, amb altres companys-amics, que en els anys 70 del segle passat vam treballar i gaudir impulsant un esport de conjunt a VnG, concretament el Vòlei.
En aquell moment, més enllà del futbol i de l'Hoquei que ara en diuen OK, que era l’esport rei a VnG subsistien, tot i la limitació de recursos i d’instal·lacions, alguns esports minoritaris, el Bàsquet com a esport d’equip i alguns d’individuals com l’atletisme i la gimnàstica. Per no oblidar-me de ningú no posaré els noms de les persones que en aquell moment ho van fer possible.
Per situar-vos, som a l’inici dels 70’s. En aquell moment van sortir de Can Culapi dos equips d’esports de conjunt, un de Bàsquet i un de Vòlei.
En aquest article us parlaré del Vòlei, que és el que vaig viure en primera persona.
Poca gent practicava esport aquells dies. La gent ens mirava com a “bitxos raros” quan per entrenar anàvem a córrer pel Passeig Marítim, travessant el descampat de Ribes Roges fins al Xalet del Nin, o per la carretera de Sant Pere de Ribes fins a Solers.
La temporada començava a l’estiu, i no per fitxar jugadors, no… el que havíem de fer era aconseguir el que ara en diuen sponsors, anunciants pels cartells setmanals del partits, etc. Amb el que podíem recollir just cobríem despeses per l’equipament, pilotes (aquest plural és molt optimista), àrbitres i algun desplaçament, que s’acostumava a fer en tren o en vehicles particulars.
Les entitats que ens ajudaven eren en general Caixes d’estalvi, i algunes empreses locals, la major part lamentablement desaparegudes avui dia. També val a dir que vam comptar amb el suport de la Federació Catalana de Voleibol a través dels seus Presidents.
Després venien les converses amb l’Ajuntament per aconseguir hora per entrenar i jugar al pavelló vell, perquè el Vòlei anava a la cua de prioritats i ens havíem de conformar amb els horaris i localitzacions que quedaven lliures quan els altres havien escollit. Era normal que ens toqués jugar a la pista de fora del pavelló, una pista d’atletisme de cendra al voltant, amb el risc de pluja i amb uns llums i cablejat massa baix per la pràctica del Vòlei.
Això sí, a empentes i rodolons, i només amb la nostra voluntat, ens vam independitzar i vam fundar el primer equip de Vòlei de la Península. Abans havíem format part de l’Escola Pía, del Tenis Vilanova i del PPCD Vilanova (Patronato Promoción Cultural Deportiva, eren ‘aquells’ temps).
I com a club independent i autogestionat vam arribar a jugar a la segona divisió estatal, i per donar-li continuïtat al club vam crear un equip juvenil que complementava amb número i qualitat la minsa plantilla del primer equip.
Els nostres contrincants eren seccions del F.C. Barcelona, del club Hispano Francès, del Picadero J.C. de Barcelona, del C.E. Almacelles, del A.T. Sabadell, del C.N. Granollers, etc. tots ells filials de clubs on l’esport més important era un altre.
Això si, tenien instal·lacions cobertes, amb parquet, vestuaris “moderns”… tot un luxe!. Recordo com ens van impactar les instal·lacions del Hispano Francès, que tenien calefacció. Un altre moment bonic va ser quan vam jugar al Palau Blaugrana.
Però va passar el temps, i quan per nosaltres van començar les responsabilitats professionals i personals, ens va ser difícil seguir amb els compromisos esportius, i el club va desaparèixer. El Vòlei en aquell temps no era un esport gaire conegut i, a part dels practicants, i alguns amics i xicotes sacrificades, no hi havia masses seguidors i la continuïtat es va fer impossible.
Això si, encara que no participéssim en la competició oficial, vam continuar practicant l’esport en una especialitat que ara se’n diu Vòlei Platja. Els primers anys baixant nosaltres els pals per la xarxa des de la serradora, que clavàvem a la sorra, esperant trobar-los l’any següent... A vegades hi eren, d’altres no.
Més endavant, i quan ja eren altres temps, vam participar en els tornejos 4x4 que uns quants anys va organitzar l’Ajuntament de Vilanova a la platja de Ribes Roges.
Per nosaltres va ser una experiència molt positiva, de la que tenim un gran record, i que demostra, un cop més, que, abans com ara, és la voluntat de les persones el que tira endavant els projectes.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT