PUBLICITAT
25È ANIVERSARI
30-10-2026 16:51
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
La commemoració de fites temporals significatives és sempre important sobretot per aquelles persones que han maldat per poder tirar endavant el projecte. Així vagi per endavant la nostra felicitació a tothom que ha fet possible que l’Eix Diari, i primer, Vilanova Digital es mantingui com un mitjà de referència a les nostres comarques del Penedès.
Però l’Eix Diari, succeint a Vilanova Digital, és una de les darreres de múltiples capçaleres que des de fa més de 150 anys han estat editades a la nostra ciutat i comarca amb la particularitat de que s’edita digitalment.
Cal dir que és a partir de l’any 1850, que hom interpreta l’aparició de publicacions amb una continuïtat històrica, com l’inici de la premsa vilanovina. Abans d’aquesta data a la ciutat es reimprimien publicacions arribades d’altres contrades. Per tant quan l’any 1850 apareix el Diario de Villanueva que mantindrà la seva publicació amb alts i baixos, amb diversos posicionaments, amb discussió sobre la continuïtat històrica, fins els nostres dies. Aquesta publicació és considera la primera genuïnament local.
Abans però cal fer esment, com hem dit que existeixen tot un seguit de publicacions preferentment vingudes de fora i repartides a la ciutat de Vilanova o bé revistes de caire doctrinal.
L’aparició del Diario representa sens dubte un camí de partida, que serà seguit per nombroses publicacions, d’aquesta meitat del segle XIX. Caldria fer esment de publicacions que tindran també continuïtat o bé que seran publicacions exemplars per alguna o altre raó com La Defensa, Lo Carril de Vilanova, El Vilanoví, Democràcia, Costa de Ponent, Estel·la, Butlletí del Comitè de defensa. O més modernament, El Setmanari de Vilanova i la Geltrú, Crònica, L’Hora del Garraf, El Punt del Penedès fins arribar a l’Eix Diari ja a l’era digital.
La ciutat ha estat prolífica en capçaleres. Es podrien comptar des de la primera aparició d’una publicació estable fins els nostres dies al voltant de 400 publicacions diferents. És doncs una quantitat relativament important per la seva magnitud i per la demostració de la capacitat per publicar però també és cert que la qualitat formal i de contingut de les mateixes publicacions seria ja més discutible d’una manera objectiva. Una mirada i l’anàlisi de les mateixes fa que se’n puguin extreure algunes conclusions i característiques que cal recordar per fer-nos una visió global del món periodístic vilanoví.
Un primer element a tenir en compte és la gran quantitat de publicacions que han anat apareixent al llarg d’aquest temps. Certament cal dir que Vilanova i la Geltrú ha estat generosa en l’aparició de publicacions. La facilitat que en alguns moments de la història hi ha hagut per fer sortir al carrer publicacions en sigui una causa i possiblement també, en part, a un fort moviment associatiu que ha estat un dels elements impulsors de tot un seguit de revistes i publicacions, que amb més o menys durada, han intervingut no només en la vida social de la pròpia entitat, sinó que han traspassat les parets de la mateixa i s’han convertit en publicacions de caire local. Cal també tenir present que el gruix de publicacions tenien una voluntat d’informacions puntuals o bé ser instrument clarament d’agitació política a través de les seves informacions i opinions. L’efervescència política és sempre una font de l’emergència de publicacions
Una segona característica és la poca durada de les publicacions. Aquesta quantitat de publicacions contrasta en gran manera en la poca durada de la majoria de les mateixes. La mateixa facilitat per editar es té per deixar de fer-ho. Possiblement la manca de constància sigui degut en part per la tipologia de revistes editades, en la seva majoria per entitats i aquestes mateixes entitats són canviants i volubles i els canvis en les juntes també tenien la seva translació a la publicacions. Altra part podria ésser la no professionalització fins molt temps després d’aparèixer les primeres publicacions del periodisme. Aquest treball a comarques ha estat sempre i és encara una feina difícil i la majoria de les vegades mal pagades. Altres motius d’aquesta poca constància en les publicacions es trobin per una banda en la censura que durant moltes èpoques d’aquest segles ha funcionat i per altra banda a la poca estabilitat col·lectiva de les redaccions amb escissions i separacions força habitual abans i ara.
Una altra consideració està vinculada a La llibertat d’expressió. La professió periodística és una professió vinculada sempre a la llibertat d’expressió i per tant el nombre de publicacions que apareixen va estretament lligada al sistema polític que es viu en cada moment. Al llarg del segle XX hi ha moments de forta i llarga repressió de la llibertat d’expressió: Les dictadures i especialment la del franquisme, fruit d’una victòria militar sobre un règim democràticament i legal establert. Per altra banda en els moment de llibertat les publicacions floreixen de manera extraordinària i hi ha impulsos importants a l’aparició de publicacions. Cal en aquest sentit fer esment que al llarg d’aquest més de cent anys es dóna la circumstància tràgica de viure un conflicte armat. Això fa aparèixer un fenomen sortosament poc vist com és un exemple de premsa en temps de guerra, publicació d’un alt interès històric i sociològic.
I finalment cal deixar constància de la precarietat dels mitjans. Tot i la indubtable voluntat d’oferir productes de qualitat formal i de contingut, cal deixar constància que en el primer aspecte la majoria de la premsa que podem comptabilitzar té un mitjans de producció força precaris. Aquest fet s’agreuja si les publicacions es fan per mitjans poc convencionals com és la premsa de moltes entitats de després de la guerra civil. Poc mitjans tècnics, precarietat dels mateixos i els costos econòmics són sens dubte elements que cal considerar a l’hora de fer aquesta valoració. Ara, amb l’augment de possibilitats degut a les noves tecnologies s’ha recuperat bona part d’aquesta qualitat formal i del gust perquè les publicacions a més de dir coses cal dir-les de manera que hom les consideri atractives.
El final del segle XX i el present.
Des del final del segle XX fins avui la ciutat ha perdut la majoria de les publicacions en paper i ha consolidat un mitjà digital Eix Diari i alguna altre experiència informativa molt personal com el del periodista Vilanoví Xavier Canalís que amb constància i treball envejable va fent sortir amb assiduïtat la publicació digital Vilanova.blog que pots rebre prèvia inscripció. Darrerament n’ha sortit una edició en paper que es distribueix a través de la Biblioteca Oliva, i l’any 2025 a finals d ‘any va fer una edició impresa amb el més destacat del que havia publicat.
El darrer decenni del segle XX, just abans de la sortida del Vilanovadigital el 2001, en el camp de la premsa creiem que hi ha quatre aspectes que mereixen una certa atenció. En primer lloc l’aparició dels gratuïts publicitaris, en segon lloc la presència de revistes de caire cultural de molt interès, el tercer l’aparició de l’Hora del Garraf, com a producte de premsa professional i en quart lloc l’aplicació de les noves tecnologies a la producció informativa que conformaran un nou horitzó.
El tema dels “gratuïts” va ser una fórmula novedosa en el camp de les publicacions. Es tracta d’una fórmula senzilla i fàcil, de confecció molt rutinària, omplir d’anuncis diverses pàgines de la publicació i posar-hi alguna informació d’interès generals com les agendes i horaris i acabar-ho de farcir amb alguns articles i informacions. La fórmula ha funcionat amb alguns títols mentre que en altres ha durat ben poc temps. D’entre les que van subsistir força temps hi ha Vila Flash, producte de realització estrictament local i Claxon, que està vinculat a una cadena molt més àmplia. Aquest darrer ha modificat el seu format i té una lleugera tendència a compensar publicitat i informació.
Les revistes de caire cultural han tingut sempre una presència continuada a la nostra ciutat. Sempre ha existit algun títol que, a més del compromís ciutadà, han basculat clarament per l’aposta cultural. Si en els anys trenta sovintejaren i crearen model a finals de segle XX també hi havia exemples, dissortadament alguns desapareguts amb rapidesa, que han seguit aquesta tradició. Si a la dècada dels vuitanta els títols i les publicacions sorgien amb precarietat formal però amb un contingut molt interessant jugant un paper d’alternativa cultural amb el pas del temps sense perdre aquesta qualitat de fons han millorat les formes. Títols com Revolta, Celobert, Llapis (de contingut pedagògic) Lletragra, Primera Edició, Gran Penya varen ésser referència durant un temps de publicacions vinculades a grups de treball i amb voluntat d’intervenir a través de la creació en el panorama cultural vilanoví. Dels darrers títols apareguts són TGV i Reembres. El primer títol, TGV va aplegar al col·lectiu de l’editorial el Cep i la Nansa a través d’una societat cultural Spoudaios. Sota una forma extraordinàriament acurada la revista planteja el debat intel·lectual com a formula d’intervenció a la nostra societat, va ésser una revista que es distribuí per tot el país, amb articles d’opinió de reconeguts autors que es combinaven amb reflexions del membres del col·lectiu. Especialment interessant és per nosaltres el seu manifest d' intencions que apareix en el primer número ja que constitueix no només un plantejament d’objectius sinó una lúcida reflexió sobre el moment cultural. Del TGV en van aparèixer cinc exemplars.
L’altra publicació de caire cultural que va ser important va ser Reembres. La línia editorial d’aquesta publicació combina la reflexió de l’actualitat cultural amb articles de contingut d’investigació històrica o de monogràfics al voltant de personatges vinculats al moviment cultural de la ciutat. Reembres és una revista finançada totalment pels seus editors sense ajudes ni privades ni públiques. Practicava la crònica històrica del fenomen local sense deixar d’ésser universal i ha fet aportacions de notable interès a la historiografia local en donar a la llum articles i informacions inèdites. La seva periodicitat no està pautada i es publica quan els editors consideren que hi ha prou material.
I no podem deixar d’esmentar Encanal una publicació de caràcter trimestral que apareix a l’any 1999 i en van sortir tretze edicions fins al l’any 2003. La publicació tenia un equip conformat fonamentalment per cincs persones (Pere Agramunt, Jordi Caba, Roger Calvet, Xavi Carbonell i Àlex Cardona) i amb diverses i nodrides col·laboracions, el cincs promotors tenien diverses responsabilitats pràctiques en el projecte i hi figuraven com a editors, tractaren temes d’àmbit cultural vinculats a la ciutat i també de caràcter general. Els articles versaven sobre les diverses expressions, música, cinema, literatura, moda. Generalment estava escrita en català però va publicar col·laboracions amb altres llengües.
La seva motivació expressada en els manifest fundacional deia: "obrir en canal la gran massa llardosa que hi ha entre les intencions i els fets". No hi ha dubte que al darrere i havia la voluntat transgressora, de reconeixement generacional i també de voluntat de sacsejar la vida cultural de la ciutat.
El tercer aspecte a tenir en compte en aquest decenni és l’aparició de L’Hora del Garraf, setmanari aparegut a la fira de l’any 1994 composat per un planter de joves periodistes i una empresa inicialment amb capital vilanoví i vinculat després al setmanari vilafranquí Tres de Vuit. L’Hora a més de la qualitat formal i periodista ha servit com a revulsiu per les altres publicacions i en concret pel propi Diari de Vilanova que ha anat també modificant la seva estructura de composició fent-la més àgil i llegidora. L’hora del Garraf, compleix una funció important, garantir la pluralitat informativa, bàsica en un sistema informatiu democràtic, a més de garantir també la possibilitat de sortida laboral de més persones vinculades al món del periodisme. Amb més o menys dificultats L’Hora del Garraf va sortint cada setmana i tant de bo sigui per molt temps. L’Hora del Garraf es va convertir en una publicació de l’empresa del Punt diari i va acabar com el Punt del Penedès.
En un text escrit en aquella època dèiem: Van seguir algunes incursions en les noves tecnologies que han començat a sovintejar en el camp de la comunicació més enllà de les ràdios i les televisions locals cal deixar constància que la informàtica i el domini d’internet han donat gran quantitat de possibilitat de difusió d’informacions. La presència de diaris virtuals com ara El Sol Blau suggereix un possible canvi amb els hàbits lectors. És possible, malgrat tot nosaltres creiem que la presència de la premsa escrita seguirà per molts i molts anys i seguirà convivint, com ho ha fet sempre, amb els avanços i les revolucions tecnològiques.
El Món digital
Aquest era el panorama quan a l’any 2001 apareix Vilanovadigital. Va ser una novetat que amb molt esforç i tenacitat es va anar obrint un camí en un camp en aquells moments desconegut i per tant per explorar.
Els canvis cap a la digitalització de la premsa va significar canvis importants en la tecnologia. De la linotípia al teclat del mòbil o l’instagram. I un canvi encara més transcendent: tots podem ser cronistes però això no vol dir que siguem tots periodistes. Ens cal ser molt curosos en el contrast de les informacions que rebem i alhora ser també molt curosos en tenir clar que és la informació i que és l’opinió.
Però hem vist com les grans capçaleres aposten ara ja per les edicions digitals tot i que, ara per ara, encara no hi ha massa gent disposada a pagar per la informació tot i que cada vegada més hi ha part dels continguts que són de pagament.
Adaptar-se a les noves tecnologies significa també una certa dificultat. Els diaris digitats també han d’enfrontar-se a l’allau d’informació, certa o no, que circula per les xarxes socials i de fàcil accés i per tant han de ser molt curosos en la difusió de determinades informacions, cal un treball professional, analitzant i cercant les fonts d’informació acreditades, fiables i oportunes. I, també hi ha finalment, una certa crisi intrínseca del mateix ofici. Com orientar-lo perquè recuperi el paper de servei a la societat, el paper del quart poder en benefici col·lectiu.
L’aparició d’un diari, en aquest cas digital mostra la voluntat d’un col·lectiu de professionals d’emprendre una aventura empresarial, en aquest cas editorial, i cal que sigui un projecte viable i sostenible, però que en moments en que la crisi encara perdura per les classes populars projectes com aquets van obrir una certa esperança de que és possible trobar sortides positives i engrescadores. Que, a més, el diari es faci usant les noves tecnologies és també un pas endavant en la distribució, la immediatesa de la informació i la possibilitat d’interactuar entre els lectors. Tot un món per descobrir, El Manifest fundacional de l’Eix és una mostra d’aquesta voluntat de professionalitzar i d’interactuar: Creiem en un nou periodisme transformat per les xarxes socials i les tecnologies en permanent renovació. Un periodisme on la notícia es troba en permanent procés de creació, modelada pels lectors interactius que desenvolupen i determinen la vida i la importància de la notícia. Ara els lectors consumeixen notícies i les comparteixen, les comenten, les donen forma i les critiquen, ja no consumeixen simplement periòdics.
Amb l’aparició de publicacions noves i digitals la pluralitat d’opinió hi guanya i l’aparició de l’Eix Diari va ser una clara aportació a la garantia de diversitat. La possibilitat d’expressió plural i diversa és altament positiva, per la necessitat d’expressar opinions i de contrastar notícies i informacions. Afegir un diari digital a l’àmbit del nostre territori amb una àmplia col·laboració de firmes de l’àmbit territorial penedesenc és prou important perquè augmentarà les possibilitats d’opinar i una garantia de mantenir i engrandir la pluralitat i la diversitat.
Eix Diari, és una eina i una oportunitat imprescindible per la cohesió del territori del Penedès com a expressió d’una voluntat àmpliament estesa. Un territori el conformen moltes coses des dels referents culturals fins el paisatge, passant per les estructures econòmiques i la cohesió social. Però els mitjans de comunicació poden jugar (han de jugar) un paper capdavanter en aquest aspectes referencials i en els de la cohesió social. L’oportunitat és doncs impagable. Vegueria encara als llimbs i sense perspectiva de consolidar-se políticament.
Els mitjans de comunicació són bàsics per enfortir la democràcia. I més ho poden ser ara en que hi ha aspectes com la crisi, o una determinada pèrdua de drets socials o pel injust desprestigi de la política i les temptacions populistes. La premsa des de la seva llibertat ha d’apostar i jugar fort per la defensa dels valors de la democràcia i de la convivència pacífica i cohesionada. La premsa digital ha de fer un esforç per evitar ser un espai, on les informacions falses, el descrèdit fàcil i anònim, la manca de contrast de les fonts informatives, si no és així contribuiran, encara que pugui ser involuntari, a la desinformació que des dels sectors més reaccionaris i ultres de la societat volen.
El Manifest Fundacional de l’Eix Diari és una excel·lent declaració de principis sobre el periodisme i la feina de la informació. Ha quedat abastament demostrada la professionalitat i aquest és un element clau pel creixement del diari i la consolidació d’un projecte que dia a dia va guanyant qualitat i adeptes, es va fent més imprescindible per estar ben informats.
Hi ha esforç dels periodistes i dels col·laboradors. Ha anat millorant cada any fins a fer un producte de qualitat, ben estructurat, entenedor que ajuda a comprendre el que passa, com passa i perquè passa en el territori. Però no ens podem quedar aquí cal anar treballant per guanyar l’excel·lència. Preservar que l’Eix sigui un mitjà que mantingui la seva independència i que no renúncia a la seva personalitat malgrat pressions subtils o directes. Un diari que ja s’ha convertit en un servei públic, en un servei a la comunitat penedesenca que vol estar informada i que vol conèixer opinions diverses, confrontades a vegades, però que són l’expressió lliure dels qui els signen. L’augment sostingut de la seva difusió i de lectors i lectores és una constatació de que el compromís amb el territori és sòlid i reeixit.
Els aniversaris, sens dubte, són pensats, per com a mínim, analitzar tres coses. Una, fer una mirada crítica enrere, veure el camí recorregut amb els encerts i errors, la segona, analitzar amb realisme el present de la publicació contrastant dèficits i elements positius i negatius de la pròpia publicació i de l’entorn, i encara una tercera, plantejar-se el futur amb confiança i amb la seguretat almenys de formular objectius pel proper futur a llarg termini. Toca fer-ho amb honestedat i coherència
La societat, la nostra societat necessita mitjans de comunicació que siguin d’interès col·lectiu i fets des de la professionalitat, l’honestedat i en la recerca de major qualitat permanentment. Cal que en l’època digital siguem encara més primmirats en trobar sempre l’equilibri entre l’opinió i la informació, entre la presencialitat i l’anonimat. Entre allò que és democràticament vàlid en contra de la voluntat manipuladora tant fàcil de fer des els àmbits digitals. Primer Vilanova Digital i ara l’Eix Diari segueixen creiem la línia correcta.
L’Eix és avui un producte d’una qualitat contrastable i que arriba arreu de la vegueria constituint una eina de cohesió del mateix territori.
Ens cal una premsa lliure, compromesa en el territori, de qualitat i de proximitat. Que forgi sentit de ciutadania i civisme. L’Eix Diari està en sintonia amb aquests principis. De tots nosaltres depèn també que sigui una realitat.
I voldria acabar esmentant la intervenció que va far el periodista Ramon Farré en l’acte de lliurament els Premis Molero (1) referint-se a la premsa digital i el paper influent de la IA en el futur.
Torno al principi, a la intel·ligència artificial (IA). Com explica Thais Armengol en un recent article publicat a Report.cat, que edita el Col·legi de Periodistes:
"La IA és una eina digital que buida grans volums de dades i visualitza relacions que a simple vista restarien invisibles. Però no tot val. L’ús de la IA requereix ètica. No podem caure en el parany d’acceptar una resposta de la IA com a veritat absoluta. Cal verificació i contrastar sempre."
I afegeix:
"No es tracta de tecnificar una professió, sinó d’ampliar la mirada, perquè és en la combinació entre tecnologia i sensibilitat humana on neixen les històries que realment poden canviar les coses."
I jo afegeixo: treballem per evitar que la IA, al servei d’interessos molt poderosos, ens faci víctimes de la propaganda, obviant la informació contrastada, la que es fa trepitjant el carrer i parant bé l’orella, com ha fet sempre el bon periodisme.
Més clar, l’aigua
Moltes felicitats Eix, i endavant!!
(1) Una mirada als últims 50 anys de periodisme a Vilanova i la Geltrú i el Garraf. Ramon Farré. Eix Diari 30 de maig del 2025
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT