PUBLICITAT
PERIODISME DE PROXIMITAT
30-10-2026 15:23
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Vint-i-cinc anys són prou temps per transformar una ciutat, canviar la manera de relacionar-nos i capgirar els hàbits amb què ens informem. Quan Vilanova Digital va començar el seu camí, l’any 2001, el paper encara ocupava un lloc central en el consum de notícies. Avui, ja sota la capcelera d'Eix Diari, bona part de l’actualitat arriba a través del mòbil, les xarxes socials i els canals digitals, sovint al mateix moment que passen els fets.
Però, enmig d’aquesta transformació tecnològica, hi ha una necessitat que es manté: saber què passa al nostre voltant, entendre com canvia el lloc on vivim i disposar d’informació rigorosa sobre les decisions que afecten la vida quotidiana.
Amb motiu del 25è aniversari d’Eix Diari, els alcaldes de Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruiz; de Vilafranca del Penedès, Francisco Romero, i del Vendrell, Kenneth Martínez, analitzen aquesta evolució des de la seva experiència al capdavant de tres ciutats de referència de la vegueria del Penedès. Les seves reflexions coincideixen en una idea: la tecnologia ha canviat els canals, però la informació de proximitat continua sent essencial per entendre la realitat i reforçar el vincle entre la ciutadania i el territori.
De l’espera del diari a la immediatesa permanent
Juan Luis Ruiz identifica en la immediatesa una de les transformacions més evidents dels darrers 25 anys. El contrast entre l’època en què la informació s’esperava a través del diari imprès o dels informatius televisius i l’actualitat permanent que ofereixen els dispositius mòbils és, per a l’alcalde de Vilanova i la Geltrú, un dels canvis més significatius.
«Amb el mòbil no pares de rebre contínuament notícies al mateix moment d’allò que està passant», explica. Una realitat que contrasta amb la necessitat d’esperar l’edició del diari o els informatius del migdia per conèixer els esdeveniments. La informació ha deixat de tenir uns horaris tan delimitats i s’ha convertit en un flux continu.
Aquesta disponibilitat immediata modifica també la relació de les persones amb l’actualitat. Les notícies arriben de manera constant i des de múltiples canals, fet que facilita l’accés a la informació, però que també obliga a distingir entre continguts fiables i missatges que no sempre disposen de les mateixes garanties.
Per a Francisco Romero, alcalde de Vilafranca del Penedès, la transformació digital ha obert noves oportunitats. Els mitjans digitals són «un canal més» que complementa les vies tradicionals i permet arribar a nous públics de maneres diferents. En l’àmbit municipal, aquesta diversificació és especialment rellevant perquè amplia les possibilitats de donar a conèixer l’activitat de les ciutats i d’explicar els projectes que s’hi desenvolupen.
Romero destaca la capacitat d’Eix Diari per innovar i incorporar nous canals, una evolució que considera útil tant per a les administracions com per a la ciutadania. La informació ja no depèn d’un únic suport ni d’un moment concret del dia: circula per diferents vies i arriba a persones amb hàbits de consum informatiu molt diversos.
Kenneth Martínez, alcalde del Vendrell i professor d’institut, posa l’accent en una altra qüestió: el suport és secundari davant la importància de llegir i estar informat. «La gent ha de llegir informació als diaris», defensa, tant si ho fa en paper com a través d’una pantalla.
Per a Martínez, el debat sobre el futur de la premsa no s’hauria de limitar al format. El que realment importa és que la ciutadania tingui accés a informació que li permeti conèixer i comprendre la societat de la qual forma part. I, en aquest sentit, considera especialment valuosos els mitjans que treballen amb una clara vocació local i comarcal.
Els grans mitjans expliquen els grans conflictes i les qüestions d’abast general, però hi ha una altra realitat que necessita ser explicada: la dels municipis, els barris, les entitats i les persones. «Al final és la nostra vida», resumeix l’alcalde del Vendrell.
La digitalització, doncs, ha canviat la velocitat i la manera de distribuir les notícies. Però la necessitat de comprendre allò que passa a prop continua ocupant un lloc central.
Les xarxes socials: un nou espai de relació amb la ciutadania
La transformació dels mitjans també ha modificat la manera com els responsables polítics es comuniquen amb els veïns. Les xarxes socials han incorporat un nou espai de relació, més directe i immediat, que conviu amb els canals institucionals, els mitjans de comunicació i el contacte presencial.
Juan Luis Ruiz considera que les xarxes han contribuït a apropar la política a la ciutadania. Permeten que els ajuntaments, la Generalitat i altres institucions transmetin informació d’una manera més ràpida i directa, sense haver de dependre exclusivament dels canals tradicionals.
Aquesta proximitat, però, té una altra cara. L’exposició permanent també comporta una presència pública més intensa i obre la porta a comentaris de tota mena. Ruiz reconeix aquesta realitat, però considera que cal saber diferenciar i entendre les particularitats d’aquest nou espai de comunicació.
Francisco Romero compara les xarxes amb un barri més. L’alcalde de Vilafranca impulsa iniciatives de proximitat presencials, però considera que l’entorn digital també permet establir relacions amb la ciutadania, especialment amb determinats públics.
La comparació no és casual: tant al carrer com a les xarxes, la relació exigeix escoltar, respondre i generar confiança. Ara bé, Romero introdueix un element que considera imprescindible perquè aquesta comunicació funcioni: el rigor dels mitjans.
«És molt important la credibilitat del mitjà», afirma. En un entorn on circulen informacions de procedència i qualitat desiguals, la fiabilitat es converteix en un factor determinant. La possibilitat de publicar immediatament no garanteix, per si mateixa, que una informació sigui certa ni que estigui ben contextualitzada.
Per això, l’alcalde de Vilafranca valora positivament que mitjans com Eix Diari hagin incorporat els nous canals mantenint aquesta exigència de rigor.
Kenneth Martínez, per la seva banda, observa aquesta evolució des de la seva experiència en la política municipal. No estableix una comparació directa amb etapes anteriors, perquè considera que la política que coneix és la del seu temps. Sí que subratlla, però, que la política local sempre ha estat exigent precisament per la relació directa amb els veïns.
Sigui a través d’una conversa presencial o d’una interacció digital, el contacte forma part de la naturalesa de la política municipal. També hi contribueix, segons Martínez, la possibilitat de veure els resultats dels projectes que es posen en marxa.
Les xarxes amplien, per tant, les vies de comunicació, però no eliminen les exigències de la proximitat. La relació amb la ciutadania continua depenent de la capacitat d’escoltar, explicar les decisions i respondre davant dels problemes quotidians.
Tres ciutats que han crescut i s’han transformat
Els canvis dels darrers 25 anys no s’expliquen només a través de la tecnologia. També es poden llegir en l’evolució demogràfica, econòmica i social dels municipis. Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i el Vendrell han afrontat transformacions importants, amb reptes compartits i identitats pròpies.
Vilanova i la Geltrú: créixer sense perdre la identitat
Per a Juan Luis Ruiz, el principal canvi de Vilanova i la Geltrú ha estat el creixement de la població. La ciutat és avui més gran i ha de respondre a les necessitats d’un nombre més elevat d’habitants.
L’alcalde considera que el creixement dels pròxims anys serà probablement més moderat que el dels darrers temps, però situa el repte en la capacitat de mantenir la qualitat de vida. Això implica garantir els serveis públics, disposar dels equipaments necessaris i preservar una oferta cultural i patrimonial que considera part essencial de la identitat vilanovina.
En aquest equilibri, Ruiz destaca el paper de la xarxa associativa. Les entitats contribueixen a fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat viva i dinàmica, amb una tradició que ha sabut conviure amb els canvis demogràfics i socials.
El repte, per tant, no és únicament gestionar una ciutat que creix, sinó assegurar que aquest creixement no debiliti allò que la fa singular. Mantenir la identitat local, garantir els serveis i preservar els espais de participació cultural i comunitària són elements que l’alcalde considera fonamentals per al futur.
Vilafranca del Penedès: tradició, innovació i cohesió social
Francisco Romero descriu l’evolució de Vilafranca a partir de la capacitat de combinar el llegat històric amb els nous projectes econòmics i socials.
La cultura del vi, la festa major i el fet casteller formen part de la personalitat de la ciutat. Per a l’alcalde, Vilafranca ha sabut aprofitar aquesta identitat i el patrimoni construït per generacions anteriors per impulsar iniciatives innovadores i afrontar els nous reptes.
Aquesta combinació entre tradició i modernització també té una dimensió econòmica. Romero defensa un model de progrés que afavoreixi el desenvolupament social i econòmic, però que alhora contribueixi a la cohesió i arribi al conjunt de la població.
La riquesa associativa i la vida dels barris són, en aquest sentit, elements centrals. El progrés d’una ciutat no es pot mesurar únicament pels projectes que impulsa o per la seva activitat econòmica, sinó també per la capacitat de fer arribar les oportunitats a diferents sectors de la societat.
Aquest plantejament es fa especialment rellevant davant els problemes actuals. Romero esmenta la crisi de l’habitatge i el canvi climàtic com a reptes que requereixen actuacions decidides dins les possibilitats municipals.
El seu desig per als pròxims anys és que Vilafranca pugui demostrar que ha fet tot el que estava al seu abast per afrontar aquestes qüestions i que el progrés no deixi ningú enrere. «Que ningú es quedi exclòs», resumeix com a objectiu de ciutat.
El Vendrell: més població, més necessitats
Al Vendrell, el canvi demogràfic ha estat especialment significatiu. Kenneth Martínez recorda que, a l’entorn dels anys 2000 i 2001, el municipi tenia uns 20.000 habitants, mentre que actualment supera els 41.000 empadronats. L’alcalde assenyala que el consum d’aigua reflecteix una població real que pot arribar a les 53.000 persones.
Aquest increment obliga a dimensionar els serveis municipals per donar resposta a una realitat molt diferent de la de fa un quart de segle. El creixement comporta noves necessitats i exigeix adaptar els recursos, els equipaments i la capacitat d’atenció de l’administració.
Martínez ho planteja com un dels grans reptes dels municipis del territori que experimenten un creixement sostingut. No es tracta només d’assumir que hi ha més habitants, sinó de garantir que aquest augment de població vagi acompanyat de serveis adequats i de millores en la qualitat de l’atenció.
Les tres experiències municipals mostren realitats diferents, però comparteixen una preocupació de fons. El creixement, la qualitat dels serveis, l’habitatge, la cohesió social i la capacitat de mantenir una identitat pròpia formen part de l’agenda local. I són, alhora, qüestions que necessiten una informació de proximitat capaç d’explicar no només les decisions, sinó també les seves conseqüències.
Eix Diari, un arxiu viu de la memòria local
La feina dels mitjans de proximitat no s’acaba quan es publica una notícia. Amb el pas dels anys, les informacions, les fotografies i els reportatges es converteixen en un testimoni de la transformació dels municipis i en una eina per reconstruir la memòria col·lectiva.
Juan Luis Ruiz destaca especialment aquest valor documental. L’alcalde de Vilanova i la Geltrú explica que consulta personalment el cercador d’Eix Diari per recuperar notícies i informacions de fa anys. La digitalització de l’arxiu facilita una tasca que abans exigia localitzar i revisar exemplars en paper.
«Vosaltres poseu per escrit o per imatges tot allò que passa a la ciutat i això evidentment no deixa de ser un arxiu d’informació i d’imatges molt valuós», afirma Ruiz, que assenyala que tant les administracions com els mateixos responsables públics recorren a aquesta documentació.
L’arxiu periodístic permet recuperar fets, però també observar com han evolucionat les prioritats, els debats i les necessitats de la ciutat. És una memòria que es construeix dia a dia i que, amb el temps, adquireix un valor que va més enllà de l’actualitat immediata.
Francisco Romero, alcalde de Vilafranca del Penedès, posa l’accent en la necessitat que els mitjans locals tinguin presència en l’agenda informativa. «Si no ens ajuden o no fem equip amb els mitjans, els que treballen amb rigor, no podem arribar a tot arreu», afirma.
Romero considera que els grans debats del Congrés dels Diputats o del Parlament de Catalunya disposen de més mecanismes de difusió, mentre que els assumptes municipals necessiten mitjans que els donin visibilitat i expliquin la seva rellevància. Per això defensa la col·laboració amb mitjans rigorosos, capaços de fer arribar la realitat de les ciutats més enllà del seu àmbit immediat.
L’alcalde de Vilafranca, que ha publicat el llibre La força de les ciutats, reivindica així el paper dels municipis en els debats generals. Les ciutats no són només l’escenari on s’apliquen les decisions polítiques: també tenen experiències, projectes i problemàtiques que poden contribuir a l’agenda nacional i internacional.
Kenneth Martínez, alcalde del Vendrell, coincideix a destacar la doble funció de la premsa local: explicar l’actualitat i preservar-la per al futur. Els 25 anys d’Eix Diari permeten observar com han canviat la societat i els municipis i, alhora, disposar d’un recull accessible d’aquesta evolució.
Per a Martínez, la digitalització fa que aquesta memòria sigui fàcil de consultar, recuperar i contrastar. Una eina especialment útil en municipis que han experimentat transformacions demogràfiques importants i que han hagut d’adaptar els serveis i les polítiques públiques a una realitat canviant.
La suma de les notícies publicades al llarg d’un quart de segle acaba configurant, així, una crònica del territori: dels canvis urbanístics a les iniciatives culturals, dels debats polítics a les reivindicacions veïnals. Una història compartida que ajuda a entendre d’on venim i quins reptes tenim al davant.
Les notícies que els alcaldes voldrien llegir en el futur
Quina notícia els agradaria trobar a Eix Diari en els pròxims anys? Les respostes de Juan Luis Ruiz, Francisco Romero i Kenneth Martínez situen al centre tres qüestions que afecten directament el futur dels seus municipis: la sanitat, la lluita contra les desigualtats i la regeneració dels barris.
Per a Juan Luis Ruiz, una de les notícies més esperades seria l’inici de les obres del nou hospital de referència del territori. L’alcalde de Vilanova i la Geltrú considera que aquest moment representaria un abans i un després per a la ciutat i per al conjunt de l’àmbit territorial.
«Una notícia molt esperada i molt necessària», resumeix Ruiz, que situa el nou equipament sanitari entre els projectes que marcaran els pròxims anys. L’inici de les obres simbolitzaria l’avanç d’una reivindicació vinculada a les necessitats assistencials de la població i al futur dels serveis públics al territori.
Francisco Romero mira cap a Vilafranca amb una aspiració més transversal. Davant la crisi de l’habitatge i els reptes del canvi climàtic, l’alcalde voldria que la ciutat pogués demostrar que ha fet tot allò que estava al seu abast per afrontar aquestes problemàtiques.
El seu desig és que la combinació de tradició, innovació i progrés econòmic i social arribi al conjunt de la població. Que les transformacions de la ciutat no es limitin a generar noves oportunitats, sinó que aquestes es distribueixin de manera àmplia i contribueixin a reduir les desigualtats.
«Que ningú es quedi exclòs», apunta Romero com a objectiu de ciutat. Una notícia que, més que anunciar una actuació concreta, reflectiria el resultat d’una manera d’entendre les polítiques públiques: afrontar els grans reptes socials i ambientals sense deixar ningú enrere.
Kenneth Martínez, en canvi, posa el focus en una expectativa immediata per al Vendrell: l’obtenció del nou pla de barris. L’alcalde espera una resolució favorable de la convocatòria i voldria que el titular fos clar: «El Vendrell ha aconseguit el pla de barris».
La concessió del programa representaria una oportunitat per continuar impulsant actuacions de millora urbana i social. En un municipi que ha crescut de manera notable durant els darrers 25 anys, les polítiques de barris són una de les eines per afrontar les necessitats derivades d’aquesta transformació.
Tres desitjos diferents que comparteixen una mateixa perspectiva: el futur dels municipis es construeix amb serveis públics adequats, oportunitats, cohesió social i capacitat per donar resposta als reptes col·lectius.
I és aquí on la premsa de proximitat manté la seva funció. No només per explicar l’anunci d’un projecte o la concessió d’un programa, sinó també per seguir-ne l’evolució, comprovar-ne els resultats i explicar com afecta la vida de la ciutadania. Perquè les notícies que els alcaldes voldrien llegir en el futur també són, en bona part, les que els veïns esperen veure convertides en realitat.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT