PUBLICITAT
BADANT PELS CARRERS
01-11-2026 11:51
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Cada any torna.
Quan es manifesta, ni que sigui prudentment la tardor, la imatge es repeteix.
Ja ho sabem.
Quan ve el temps de collir castanyes,
la castanyera, la castanyera,
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat.
La camisa li va petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc-cloc,
i en ballar sempre balla així.
I a diversos indrets, places, rambles, parcs de la ciutat s’hi munten les parades de castanyes.
Potser ha canviat una mica la imatge que havíem vist, i també la persona que torra les castanyes ha canviat.
Ja no és la iaia, velleta, simpàtica, entranyable tota vestida de negre amb mocador al cap...
Tot i que hagi canviat, encara en moltes representacions escolar, i que es conservi molts anys, la castanyera manté la tipologia popular tradicional.
Curiosa tradició aquesta de la castanyada, perquè no trobem cap altre moment de l’any en que s’ofereixi la fruita del temps en parades específicament muntades per l’ocasió.
Els més versats en els orígens de les festes ho associen a que els campaners durant la nit de difunts feien tocar les campanes i, de tant en tant, reposaven forces engrapant unes quantes castanyes i un bon traguinyol de vi.
D’aquí es va passar a oferir-se a les places de les ciutats i pobles, ben calentes i a la butxaca ajudaven a passar les primeres fredorades que arribaven a finals de l’octubre ja en plena tardor, quan la tardor tenia característiques pròpies que ara sembla que ha perdut.
I encara recordem torrar les castanyes a les cases amb una paella foradada o una llauna d’aquelles grans de tonyina amb una quants forats al cul i posar les al foc havent fet un tall a les castanyes.
Veure les castanyeres i pensar en el fred.
Ara les castanyeres i els castanyeres han millorat les seves condicions, ja que tenen casetes de fusta que els deslliura de passar-se a la intempèrie massa estona i suportant estoicament les inclemències del temps. Ja no és mullen i poden aixoplugar en un espai més confortable que directament a l’aire lliure.
Modificacions que potser deixen enrere aquella imatge tant icònica de la castanyera al peu del fogó i anar remenant les castanyes mentre passen volant les fulles dels arbres de les ventades de tardor.
Ha canviat l’espai i creiem que per bé.
I aquí a la imatge tenim una d’aquestes casetes que han millorat condicions.
I també amb l’anunci del que ofereixen, ja ho veiem. “La bona Castaña”. Una expressió d’un catanyol evident o fruit de l’aplicació d’alguna sentencia d’aquests “setciències” togats dels tribunals que diuen els 50 % català i el 50% castellà.
Del contrari no s’entén gaire que algú de l’empresa que fa la caseta o el mateix venedor de castanyes no hi hagi caigut.
I més moniatos = moniatos.
Però també sembla que ofereixen “Panaiets”. Ep!, suposem que deu referir-se als panellets que són un producte propi i gustós de les dates de Tots Sants. I recordem, petits pastissos fets a base d’ametlla i sucre, darrerament s’hi han afegit ingredients varis que els fan encara més dolços. Venen dels àpats que feien els parents d’un difunt? O eren ofrenes precisament als difunts perquè no passessin gana en el seu trajecte cap ves a saber on? No ho sabem.
Però si sabem que és diuen “panellets”. Ens trobem doncs amb un cas clar del fenomen lingüístic anomenat ieisme fenomen molt estès en català que consisteix a pronunciar la combinació "ll" com si fos una "i" (o una "y" en castellà), en lloc de fer el so lateral palatal tradicional, poiastre, paia... Es diu que és una disfunció lingüística que es dona més a l’àrea metropolitana de Barcelona… Per què serà?.
Però vaja el fabricant de les casetes o del rètols s’ha lluït i molt. Un reclam potser perquè la gent s’hi acosti més? Una inadequada correcció? Una provocació? O simplement un errada de campionat. Un fiasco lingüistic.
Siguin panellets o panaiets, ens els menjarem amb la mateixa fruïció i si pot ser amb un didalet de moscatell encara millor.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT