PUBLICITAT
CELOBERT
13-11-2026 11:43
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Som passatgers d’un planeta blau. Un bus galàctic que roda a cent mil quilòmetres per hora al voltant del Sol. En doble cabriola també regira sobre del seu eix a més de mil per hora cada dia. Albades i ocasos pauten la vida.
Atapeïts en aquest vehicle planetari hi anem, amb bitllet o sense, més de 8.000 milions. Abans la revolució industrial cap al 1850 n’eren 1.200.
Malthus al segle XVIII, ho intuïa i veia descompassat el creixement demogràfic i la producció agrícola.
L’atmosfera és un mantell prim que ens embolcalla. En aquesta estantissa capa gasosa, que ens protegeix de col·lisions contra meteorits errants i de radiacions còsmiques verinoses, s'hi cuina tota la méteo: pluges, vents, neus, ventades. Preveure-la per demà ens te molt enfeinats i capficats en escatir quins són els factors que determinen a curt la predicció dels fenòmens que han de succeir.
Fa ben poc que patim calorades exagerades, turbonades que sense avisar arrasen camps i cases. Perplexes interroguem el cel, però les dades que avisen que no anem per bon camí. L’aire és dens i no podem obrir les finestres, no funciona bé la refrigeració? Què passa? D’on ve aquesta buvor?
A fora la composició de l'aire és com sempre, o QUASI... . Una gran part és nitrogen, oxigen una quinta part. Un u per cent d’argó, i unes decimetes un 0,04 de gas carbònic. Quasi res...
Aquesta petitesa és el quid. Aquest gas té una propietat que, com els anoracs reté calor i no el deixa marxar cap enfora, fa el malaurat efecte hivernacle.
El dolent de la pel·lícula és el CO₂. Aquesta calor retinguda exageradament és el batec de l’ala de papallona que provoca fenòmens en cadena que no són bons per al planeta que escalfen exponencialment l’atmosfera, i els oceans.
Abans de l’era industrial la seva presència en l’atmosfera era la meitat 280 ppm. -parts per milió-. Avui més de 400 ppm. Aquest augment es deu a la crema de combustibles fòssils en un enorme percentatge.
Carbó i petroli en cremar alliberen aquest gas d’efecte hivernacle, que els boscos fan el miracle de trencar en molècules diferents l’oxigen que s’escampa i el carboni que la llenya atrapa en proporcions tan minses que són insignificants contra l’allau que genera la crema.
Avui la temperatura mitjana de la Terra és d'uns 15 graus, abans de l’època industrial era 1,5 graus més freda, anem de cap a assolir els 2 graus dramàtics d’increment, en molt pocs anys més que sembla que podria ser el punt de no retorn.
L’oceà Pacífic reescalfat promet pel 2027 un Niño molt fort que afectarà de rebot l’Atlàntic i Europa. Els casquets Polars perdran gel de tal manera que el nivell del mar pujarà. No cal ni pensar si tot el sol de la Sibèria avui encara gelat alliberarà en desgelar-se una gran quantitat d’amoníac que hi té atrapat amb efecte hivernacle molt més potent que el gas carbònic.
El gran magatzem que atrapa molt CO₂ són els oceans. Però si la temperatura puja el poder de dissolució és molt menor i el dissolt anteriorment s’allibera en escalfar-se l’aigua, un doble efecte malaurat i geomètric.
O=C=O aquesta molècula és molt estable, només la trenca alliberant oxigen la funció clorofíl·lica dels vegetals. També pot fracturar-la i ho ha fet al llarg dels temps la lenta fixació com carbonat càlcic que fan els mol·luscs i d’altres microorganismes marins responsables de bo i totes les muntanyes del nostre entorn al Garraf, que no són més que aports mil·lenaris de closques, dit de manera planera. La pega és que el CO₂ que fixen és a base de mil·lennis, aquesta “velocitat “ ara no ens serveix per resoldre un problema urgent.
Aquest gas també és un vell conegut dels pagesos. Un assassí invisible indetectable. El viticultor obria el celler amb una espelma a la mà, si s’apagava calia sortir pitant.
És una moda criminal el pensament polític de la ultradreta que creu que la Terra sempre ha tingut pujades i baixades tèrmiques, que l’escalfament global és fruit de l'escalfament mental de la tribu progre. Aquesta actitud negacionista pròpia del més ximple dels beneits ens augura, si ells com sembla van agafant poder en la tutela del Món, un immediat futur desagradable molt galdós, amb emigracions de molta població per motius climàtics. Bangladesh, el Pakistan, algunes illes perdudes del Pacífic són en la llista negra tal com la conurbació de Teheran, per no allargar més.
Avui, potser inconscients, estem repetint la cerimònia que feien els pagesos en cuinar caragols que consistia a “enganyar-los”. A poc a poc en l’olla plena d’aigua la flama dèbil feia tèbia l’aigua gelada, l’entorn era plaent, tan amable que bo i tots sortien de la closca intuint un paradís tan momentani com el que tardava el cuiner a atiar fort la flama que els deixava cuits en pocs minuts a punt per a la safata i la salsa coent. Mal profit ¡
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT