PUBLICITAT
LA SELFIE
13-11-2026 18:19
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Selfie: Anglicisme equivalent a autofoto (fotografia que es fa un mateix). No recollit a DIEC. Fotografia que una persona fa d'ella mateixa, sola o amb altres persones, amb la finalitat de difondre-la a través de les xarxes socials. SINÒNIMS: autofoto
- Fes-te una presentació en un màxim de 10 línies
Sóc filla d’immigrants castellans, pujada al barri de mar quan encara no estava de moda i la Pirelli ho ocupava tot. De petita volia ser cirurgiana, de jove desitjava ser actriu. Ara sé que la meva passió són les paraules, en qualsevol de les seves formes, i que escriure, narrar i una bona conversa em donen la vida. També he après que allò que en la joventut ens sembla una maledicció pot ser un punt fort a la maduresa. Penso que la ideologia no és el lloc que habitem, sinó aquell on volem viure, i per això cada dia intento ser feminista i d’esquerres.
- Canviaries alguna cosa de tu mateixa?
En aquest moment, estic força en pau amb la meva manera de ser i el meu caràcter, però en la joventut m’hagués agradat creure més en mi mateixa i ser (encara) més agosarada del que ho vaig ser.
- Un record recurrent de la infància?
Si hagués de triar-ne algun de feliç, em quedaria amb el menjador sense mobles que vam tenir durant molts mesos quan vam mudar-nos a Baixamar. Una sala buida, només amb coixins, és un lloc fantàstic per jugar i imaginar.
- Tens alguns paradís perdut?
Hi ha dos llocs d’Euskal Herria que em fan retrobar-me amb mi mateixa: Urkiola, una de les muntanyes sagrades en la mitologia basca, i Lazkaoetxe, una casa rural preciosa, en una petita vall a prop d’un altre lloc sagrat: Aralar.
- En el Kit de supervivència que ara recomanen tenir des de la Unió Europea i Protecció civil d’aquí quines són les
Tres coses imprescindibles: aigua, aliments i algun medicament
Tres coses prescindibles: documentació, ràdio i diners en efectiu
(He hagut de mirar què inclou el kit de supervivència de la UE)
- El teu llibre Nubosidad variable de Carmen Martín-Gaite (que em va portar a llegir Cims borrascosos d’Emily Brönte) i El evangelio según Jesucristo de José Saramago
- La teva cançó ThunderRoadde Bruce Springsteen i Txoria, txori amb música de Mikel Laboa
- La teva pel·lícula (màxim dos):Pulp Fiction de Quentin Tarantino, una pel·lícula que em va expandir el cervell i Los lunes al sol de Fernando León de Aranoa
- Que faries per presentar un bon àpat?
Viatjant tant a Euskadi he acabat aprenent que el més important és que la matèria primera sigui bona, sense adornar-la massa. Un llobarro o un rap al forn i uns musclos per picar sempre són una bona opció. Si fos a l’aire lliure, un txuleton madurat, a la brasa.
- Quina relació tens amb les anomenades Xarxes socials?
Vaig ser força activa a Twitter durant uns anys, on vaig fer molts amics i on vaig viure un moment complicat arran d’una publicació que vaig fer. Ara mateix, només les faig servir per tafanejar i poc més. Vaig tancar el compte de Twitter i tinc un a Bluesky
- Tens o voldries tenir alguna mascota. Quina?
Tinc cura de les mascotes del meu fill: dos cobais que es diuen Minecraft i Coca. La mare de la Coca va morir farà un any i es deia Vagoneta. He tingut gats diverses vegades, però després dels cobais, em sembla que tancaré la paradeta.
- Prefereixes estar a Lluna de València o tenir la lluna en un cove?
Voldria estar a la Lluna de València inventant maneres d’aconseguir ficar la Lluna en un cove. A vegades no cal triar, es pot tenir tot.
- Què no faries mai...
Donar la culpa a algú altre d’una cosa que jo he fet malament.
- Que t’agrada més i què menys de la ciutat?
El que més m’agrada és poder-me trobar amb amics i coneguts pel carrer per casualitat. El que menys, l’expansió de la ciutat i el creixement de la població de manera tan poc orgànica.
- Quins serien els teus referents?
Si hagués de triar algú a qui m’agradaria assemblar-me, en aquest moment, diria que les meves nebodes Iris i Berta. Són un exemple fantàstic de dona que persegueix els seus somnis sense defallir i sense fer mal a ningú.
- Ets de donar o rebre consells?
Les dues coses. Sóc de relacionar-me i de buscar la profunditat en les relacions. I això implica mullar-te per bé i per mal, en tots els aspectes.
- De quin carnet que portes a la bossa o tens a casa et sents més orgullós/osa?
Del de donant de sang.
- Llençar-te de trampolí o nedar i guardar la roba?
Llençar-me del trampolí, encara que faci por o justament perquè en fa. No sóc de mitges tintes ni de fer coses només per quedar bé.
-En una relació. Més física o més química?
Vaig sentir un físic que deia que la química és la poesia de la física. Ambdues coses són imprescindibles per tenir un tot.
- Córrer és de covards?
No té perquè. A més, sortir corrents, a vegades, pot ser una manera de salvar-se i salvar la situació. Córrer pot ser una bona retirada a temps.
- La sortida de sol anant a dormir o a llevant-te?
Al llevar-me.
- Com explicaries la importància (si creus que la té) una biblioteca en el marc de les infraestructures culturals?
Les biblioteques són (si més no, ens esforcem per a què ho siguin) llocs segurs per a tothom, independentment, de la teva edat o condició. Avui en dia, també, refugi climàtic i refugi per a la pobresa digital. Posem a l’abast de tothom la cultura. Més que importants, penso que les biblioteques són imprescindibles. Cal arribar, encara més, a tota aquella població per a qui són més necessàries i cal també seguir treballant per convertir-nos en punts de trobada de conversa, debat...
- En el temps que portes treballant com han canviat els usuaris. Diries que hi ha més interès per la lectura?
A nivell estatal, el nombre de lectors, especialment lectores, no para de créixer. Els infants llegeixen o els hi llegeixen molt, moltíssim. On veig un increment més gran és en el còmic, tan infantil com adult, i en el manga en el cas dels joves. Penso que sí, que es llegeix més. Una altra cosa és que els adults tendim a pensar que els infants i els joves no llegeixen el que toca, que és el que nosaltres voldríem que llegissin. El canvi més important, per a mi, ha estat veure com any rere any les famílies deixen d’acompanyar els infants abans. És a dir, en una Hora del conte o un laboratori de lectura, abans hi havia famílies que venien amb infants de 10, 11 anys. Ara anant bé, porten els que tenen 6 o 7, però en general sempre són molt més petits. No paro de pensar que estem deixant la formació en narrativa oral en mans dels influencers, perquè la necessitat d’escoltar històries segueix existint. Però vaja, amb aquesta pregunta només, podria omplir moltes pàgines.
- Rata de biblioteca? Que et suggereix?
Que ja fa temps que les rates de biblioteca porten piercings i escolten Rosalia i Bad Bunny. Ser rata de biblioteca ha molat molt sempre perquè és una inversió a futur. El que passa és que comences a treure-li partit de veritat cap a la primera joventut. Però estar informat i cultivar l’esperit crític sempre ha molat mil.
- Coneixem l’estereotip (fals i tòpic) de les bibliotecàries (no hi havia bibliotecaris) serioses, amb ulleres, amb monyo ben fet, vestides de manera molt prudent... Com heu trencat aquesta imatge?
Això del monyo, en el meu cas, és bastant encertat. El tema de la seriositat i el silenci, és una herència dels scriptoriums i l’ambient monacal, cosa que, afortunadament, va canviant. Ara bé, de la mateixa manera que les rates de biblioteca sempre han molat, sempre hi ha hagut bibliotecàries punkies, algunes amb monyo. La literatura infantil, sobretot l’anglosaxona, n’és plena. Se m’acut, per exemple, la bibliotecària de Mathilda que en veure que la nena és intel·ligentíssima, li va portant cada dia llibres més complicats. No hi ha res més punky que posar a l’abast dels infants les lectures que creus que els poden interessar, fomentar el pensament autònom i crític. Si això no és ser anti-sistema, tu diràs.
- Recomanes llibres d’auto ajuda? i en fons penses què...
Quan, sobretot famílies, venen a demanar llibres sobre educar, gestionar emocions, etc, sempre els hi dic el mateix: “Si algun d’aquest llibres funcionés, només se n’hauria escrit un”. Val a dir que de totes les lectures en treus alguna cosa bona i, com a tots els gèneres, hi ha qui fa llibres d’aquest tipus que val la pena llegir. Així que si algú me’n demana, podria orientar-lo.
-Hi ha algun(s) usuaris que generen conflictes? Teniu racó pensar?
Per norma general, la biblioteca és un lloc força tranquil i segur. És cert que ens trobem situacions de mal ús, però se solen resoldre de manera força raonable i pacífica. A més, pels més expansius tenim la terrassa dels llimoners. El racó de pensar el tenim a les prestatgeries dels teixells que comencen per 1: filosofia, psicologia... (Hehehe)
- Explica’ns com veus el futur a vint anys de les biblioteques o equipaments similars?
Hi ha la visió utòpica i la distòpica.
En una, penso que hi haurà menys documents físics i més ordinadors, espais més amplis, pufs pel terra, zona de jocs digitals, zona d’auto préstec, connexió a Spotify i altres plataformes, wifi d’alta velocitat, autogestió dels espais per part dels usuaris...
En l’altra, hem arribat a aquell punt on tornem a explicar-nos històries que recordem dels llibres, gairebé d’amagat, a la vora del foc, a cau d’orella, i on el llibre és un objecte escàs i valuós, com a Farenheit451.
Vull dir que la tecnologia sembla no tenir límit, però el planeta i els recursos sí són limitats.
El que no sabria dir és quina de les dues visions és la utòpica.
- Què et porta estudiar art dramàtic?
En aquell moment, era la passió. Poder repetir el formigueig de sortir a l’escenari una vegada i una altra, convertir-te en algú que no ets, parlar de maneres diferents... Ara penso que hi havia una necessitat d’entendre la complexitat humana. En tot cas, el teatre ha estat la meva millor escola.
- Com transformes una idea inicial en un espectacle?
Un dels avantatges d’haver arribat a la dramatúrgia després d’haver fet d’actriu és que hi ha tot un seguit de normes escèniques que porto dins la motxilla i que flueixen de manera natural. Són coneixements gairebé tautològics per mi: funciona perquè sé que funciona. I que tenen a veure amb la realitat física d’estar sobre un escenari amb altres actors. Habitualment, parteixo d’imatges, més que d’idees, i de músiques. Quan estic creant escolto molta música, molt diversa, si m’és desconeguda millor. Hi ha fases de la creació que no poden fer-se des de la lògica. I quan tinc diverses imatges clares em poso a escriure i deixo que els personatges parlin. Sovint passa que diuen coses que no m’espero i aleshores ho accepto i vario el que calgui. I després hi ha els actors. Quan llegeixes el text en veu alta, notes clarament què sobra, què cal canviar i on es veu més a la dramaturga que al personatge. Sempre cal foragitar la dramaturga i deixar els personatges al seu aire.
- Quina part del procés de creació et resulta més estimulant? I quina més difícil? Et rendeixes algun cop quan no surt el que tu voldries?
Gaudeixo molt tot el procés. El que porto pitjor és el post-part, aquesta sensació de buidor que et queda després d’haver treballat durant un temps en un projecte. Amb els anys he entès que allò que els artistes i crítics anomenen “tècnica” no és res més que la insistència del creador per trobar la millor manera d’expressar allò que vol transmetre. Ras i curt, la tècnica és dir allò que vols dir amb el mínim esforç, però per arribar aquí cal haver insistit molt i acceptar, mal que ens pesi, que l’art, especialment el teatre, és un work in progress infinit. Per tant no, no em rendeixo mai. De fet, la frustració és un motor creatiu molt potent.
- Treballeu les emocions quina és per tu més difícil de representar de manera convincent? I com ho treballes per aconseguir-ho?
El més complicat és mostrar emocions contradictòries alhora, que és una característica que només tenim els animals humans. Podem estimar algú i que ens tregui de polleguera al mateix temps. Això s’aconsegueix provant i provant i provant i provant... L’art del teatre és per gent molt persistent i un punt obsessiva.
- El món de la biblioteca, dels llibres, de la música de les pel·lícules et deuen suggerir mil i una composició creativa. Hi penses sovint? Ho has assajat ja?
He adaptat un parell de contes de Roald Dahl al teatre. Sí, és clar. Viure envoltada d’estímuls culturals és un disparador per la imaginació. A més, jo sóc molt de copiar coses que m’agraden. Per exemple, a gairebé totes les peces de teatre que he escrit, hi ha homenatges als Monty Phyton. Intentar fer-te teu allò que t’agrada és una cosa que em motiva molt.
- Si t’arriba una bona oferta per fer teatre, penges la biblioteca?
Hahahaha. No sé què és una bona oferta per fer teatre, perquè un muntatge acostuma a durar uns mesos, però sí, ho intentaria de totes totes.
- Si pugues canviaria...
La relació de Catalunya amb l’estat espanyol
- Si pugues eliminaria...
La desigualtat en totes les seves vessants
- Si pugues mantindria...
La narració oral dels contes populars, amb tanta mala fama avui en dia.
- M’agradaria treballar de...
D’actriu, de dramaturga, d’escriptora...
- Els més enllà és......
... un concepte molt teatral, però en el que no hi crec més enllà del teatre
- I tota allò que hi vulguis afegir.
Em pregunto quanta gent haurà arribat fins al final del qüestionari. Gràcies per deixar que m’expliqués i fins aviat.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT