PUBLICITAT
RELAT
20-11-2026 7:54
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
“Rebia moltes visites de gent recent morta, però sentia vergonya de mostrar-se en un allotjament tan sòrdid.
Les últimes notícies de Melanchton diuen que el mag i un dels homes sense cara el van portar cap als medans i que ara és com un servent dels dimonis” (Jorge Luis Borges, pàg. 113, Història Universal de la Infàmia)
R Desnais ho intentava tot per tornar a casa de la terra: que el sexe, que l'amor, que menjar amanides amb papaia fins que un conegut li va dir que allò era com Disneylàndia que darrere de l'atracció hi ha l'animador deambulant i explicant els diners del seu sou miserable i li va recomanar que fos darrere dels médanos. Allí trobaria gent morta sense nom, sense gènere que intentava decidir si aquest era un somni o se'ls apareixeria Déu per fer-los un sermó. I se'n va anar, s'imaginava que aquest era el tub on potser anaven les deixalles i ni tan sols el Diable ni Déu no tenien temps d'ajudar-los.
Es va enfilar per la sorra i de l'altra banda va veure el mar. Gran, ondulat i d'un blau que moria a ponent. I una cua immensa de miserables que pugnaven per entrar a una porta. Si miraves a banda i banda les reixes d'una muralla transparent alertaven que aquesta era la cita, la gran cita. Es va acostar fins a un grup, hi havia el tipus del primer dia, aquell gairebé igual a un company seu de l'escola, i li pregunto què hi feia, i la seva resposta va ser contundent:
—M'he avorrit allà d'on véns. I després li explico que de tots els territoris que havia conegut li tocava passar la porta, que aquest era un camí nou. R Desnais miro al voltant i caixes de pizzes per tot arreu ho envaïen tot, va deduir que es podia demanar només pizza, imagino el desig i un repartidor en una moto aèria li va tirar amb una caixa de pizza a Tom i Jerry. I va sortir tan ràpid que no va poder ni acomiadar-lo. La fila es movia, lenta, com en un cos farcit de gel per aparentar-ne més: més pits, més pell estirada, més natges. Que lluny és casa meva a la terra! –va exclamar.
Un transeünt que havia menjat la seva pizza va dir:
#Els dimonis ens vam adaptar a tot# La porta es va obrir i un murmuri i empentes l'atreien cap a ella, va tenir por molta por i va recordar un somni de fa uns dies en què un gat l'atacava sense parar, un segon abans, de travessar-la es va deixar anar i salt damunt del mur per veure com la filera desapareixia.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT