FLASH
02-06-2006 0:20
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
LAjuntament de Sitges, impulsor daquesta iniciativa per commemorar el 75è aniversari de la mort de lartista, el 13 de juny de 1931 a Aranjuez, ha preparat un programa inaugural de gran qualitat i intensitat on destaquen una exposició inèdita de les pintures de Rusiñol, que inaugurarà el President de la Generalitat, Pasqual Maragall, i un espectacle a càrrec de la companyia de dansa Mal Pelo.
A la presentació dels actes, han intervingut Jordi Baijet, alcalde de Sitges; Gabriel Serrano, regidor de turisme i promoció cultural de lAjuntament de Sitges; Margarida Casacuberta, coordinadora de lAny Rusiñol; Dra. Isabel Coll, comissària de lexposició Santiago Rusiñol i la pintura europea; i Rosa Muntané, presidenta de lAssociació del Ram de tot lAny.
La jornada inaugural del proper dia 13 de juny siniciarà doncs a les 18:00 hores, amb una ofrena floral de lAssociació del Ram de Tot lAny al monument de Santiago Rusiñol, com sha anat fent setmanalment des del 1933. La novetat és que, aquest cop, seran totes les integrants de lAssociació, més de 350 dones sitgetanes, les que realitzaran conjuntament aquesta ofrena, portant cadascuna un ram. El Ram de Tot lAny va néixer en el moment que el tren que transportava el fèretre de Santiago Rusiñol arribava a Sitges des dAranjuez lestiu del 1931 i un grup de dones, reunides de manera espontània, el van cobrir de flors. Des daquell moment, les dones que constitueixen lassociació fan una ofrena cada setmana a Rusiñol, una iniciativa que els ha valgut lentrada al Llibre Guinness del Rècords lany 1995 i al Llibre de Rècords Catalans lany següent.
Lofrena donarà pas a la inauguració, a les 19:00 hores, de lexposició Santiago Rusiñol i la Pintura Europea, a càrrec del President de la Generalitat, Pasqual Maragall, acompanyat del Conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Aquesta mostra, comissionada per Isabel Coll, dtra. dhistòria de lart de la Universitat de Barcelona, reuneix un centenar dobres, més de la meitat de les quals procedeixen de col·leccions particulars, que ressegueixen totes les influències artístiques que van incidir en lobra de Rusiñol. Lexposició està organitzada seguint els diversos escenaris en el quals Santiago Rusiñol es va inspirar. Una de les peces més destacades és El pati blau, procedent del Museu de Montserrat, i que es considera la més representativa de les sèries de patis blaus. Aquesta exposició es podrà visitar fins el 20 dagost a lEdifici Miramar.
A les 22:30 hores, en un escenari habilitat a la platja de Sant Sebastià, la companyia de dansa Mal Pelo recrearà la Dansa Serpentina de Loïe Fuller, un dels plats forts de la jornada inaugural. Es tracta duna creació de la ballarina que va revolucionar la dansa de finals del segle XIX, i que es va presentar a Sitges el 29 dagost de 1895, en una plataforma sobre el mar davant les finestres del Cau Ferrat, per encàrrec de Santiago Rusiñol i els seus amics. La prestigiosa companyia Mal Pelo, que sha convertit en un referent sòlid de la dansa contemporània que es fa a Catalunya, farà una adaptació daquesta dansa aportant notes del llenguatge tan personal que els caracteritza.
Els actes de la nit els conduirà lactriu catalana Rosa Novell, que llegirà una selecció de textos de Santigo Rusiñol. Un piromusical daires modernistes posarà el punt i final a les 23:00 hores a una intensa jornada inaugural. Els focs dartificis senlairaran des de la platja de Sant Sebastià al compàs de peces del panorama musical de lEuropa finisecular, amb obres de Manuel de Falla, Enric Morera i Isaac Albéniz, entre altres.
El proper 13 de juny, doncs, viurà un programa intens i de gran qualitat que lalcalde de Sitges, Jordi Baijet, ha qualificat dexcepcional. Baijet ha comentat: Sitges ha volgut retre el seu particular homenatge a lartista que va posicionar la vila del Garraf com un aparador modernista per a la resta de la geografia espanyola i europea, i per això hem preparat un programa que estem convençuts que no deixarà indiferent a ningú.
Gabi Serrano, regidor de turisme i promoció cultural de Sitges, ha destacat la importància de lAny Rusiñol per a Sitges, que amb això sumarà un nou atractiu turístic de gran qualitat. Segons Serrano, pretenem que els actes inaugurals tinguin un gran ressò i gran acceptació per part del públic i que serveixin per marcar la tònica de la gran oferta cultural i artística que oferirem al llarg de lany.
A partir del dia inaugural i fins el 13 de juny del 2007, un ampli ventall dactivitats vinculades a Santiago Rusiñol descobrirà totes les facetes daquest artista, molt sovint desconegut. Entre les activitats programades destaquen el concert dobertura de lAny Rusiñol a càrrec del reconegut pianista Joaquín Achúcarro, el 17 de juny; lobra de teatre La Intrusa de Maurice Maeterlick, estrenada en el marc de la Festa Modernista de 1893, a càrrec de lEspai Escènic Joan Brossa del 20 al 23 doctubre; i lexposició itinerant Rusiñol desconegut, que sinaugurarà el mes doctubre.
Santiago Rusiñol va ser un artista amb múltiples interessos i una personalitat complexa. Va néixer a Barcelona el 1861 i va morir a Aranjuez el 13 de juny de 1931. Lany 1889 viatja a París i sinstal·la a Montmartre, estudia a lacadèmia Gervex i fa classes amb Pierre Puvis de Chavannes. Comença la seva col·laboració regular amb el diari La Vanguardia on publica les cròniques Des del Molí amb il·lustracions de Ramon Casas, que van aparèixer en forma de llibre lany 1894.
Combina estàncies a París i Barcelona on exposa les seves pintures parisines a la Sala Parés amb el suport dels modernistes Raimon Casellas, Joan Maragall, el músic Enric Morera i els editors i redactors de la revista LAvenç, Joaquim Casas-Carbó, Jaume Massó Torrents, Jaume Brossa, Alexandre Cortada i Pompeu Fabra, entre daltres.
Líder visible del moviment modernista, sobretot a partir de la descoberta de Sitges el 1891, organitza al Cau Ferrat cinc festes modernistes entre 1892 i 1899 amb la voluntat de reivindicar la modernització, la normalització i la re-catalanització de la cultura catalana.
PUBLICITAT
PUBLICITAT