FLASH
10-11-2006 0:15
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Des de lantiga Sumèria fins a lactualitat (sense oblidar la Grècia clàssica, on la llengua catalana ha anat a buscar el terme) lésser humà no ha parat de crear mites. La literatura, pel que té de representació de la consciència humana collectiva, sha omplert de narracions que miren dexplicar els fenòmens i esdeveniments que la ment no arriba a entendre. Per aconseguir-ho, les històries creades recorren sovint a característiques fantàstiques, que encarnen el pinyol de la qüestió: allò incomprensible que lautor o autors volien fer entenedor. Així doncs, la tradició va plena de relats amb elements màgics i extraordinaris que simplement intenten donar resposta a preguntes ben senzilles (i ben profundes): Per què morim? On anem quan morim? És possible la vida eterna? Com funciona això que se sol anomenar amor? Podem transformar els metalls en or? Es pot predir el futur? Hi ha algun polític que no menteixi?
Serranos, en el seu tercer recull de contes, editat per Emboscall, la mateixa editorial responsable de lanterior publicació, ha aplegat onze rondalles amb un denominador comú. En totes onze, hi ha elements màgics procedents de mites (clàssics, medievals o moderns) trets de context i re-elaborats amb una punta de sornegueria amable per insinuar que nhem fet un gra massa, tots aquests anys. En traslladar-los a la vida moderna, a la quotidianitat en temps dInternet i de la televisió digital, dels transplantaments de qualsevol òrgan i de lenginyeria genètica, dOperación triunfo i daltres reality shows, els pobres mites surten una mica malparats. Gairebé es podria afirmar que Paramites és un recull desmitificador.
Destils diversos, les onze peces suneixen mitjançant una ironia trista a lentorn dun nucli central format pels elements sobrenaturals (a lestil de Kafka, però també de Calders o Perucho). Tanmateix, no deixa de ser una passejada per les grans qüestions de la humanitat. Si bé no hi aporta cap resposta, fa més entretinguda la recerca. El resultat ens fa mirar-nos la vida amb uns altres ulls. O tornar a llegir Les metamorfosis dOvidi, no fos cas.
PUBLICITAT
PUBLICITAT