Vegueria del Penedès

Codorniu pagarà set milions d’euros a Freixenet per posar punt i final a la guerra del cava


Bernat Deltell

26-11-2006 21:51

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

La fi de la guerra del cava suposarà per al Grup Codorniu haver de pagar més de quatre milions d’euros a Freixenet, el seu principal competidor en el mercat nacional, així com la cessió de més de dos milions d’ampolles blanques esmerilades valorades en uns tres milions d’euros més. En definitiva, Codorniu haurà d’abonar a Freixenet un total de set milions d’euros per acabar amb una guerra que ha enfrontat les dues principals firmes del sector durant deu anys i que no ha beneficiat ningú ni, encara menys, la imatge i prestigi d’aquest Vi Escumós de Qualitat Produït en una Regió Determinada, nom tècnic amb el qual és conegut el cava.

Segons ha informat l’agència Efe, la contrapartida econòmica de quatre milions d’euros que Codorniu ha de pagar a Freixenet s’inclou en l’acord extrajudicial signat entre els dos grans grups a principis d’estiu, quan es va voler posar punt i final al conflicte retirant totes les denúncies creuades. Amb tot, una clàusula de confidencialitat no permet saber-ne el motiu d’aquesta important compensació econòmica. En canvi, la cessió de dos milions d’ampolles blanques valorades en uns tres milions d’euros a Freixenet respon a una sentència judicial. El grup Codorniu tenia emmagatzemades des de fa anys aquestes ampolles blanques que per ordre judicial no podia comercialitzar a causa de la seva similitud amb l’envàs de Carta Nevada, de Freixenet. Amb la cessió el grup Codorniu podrà evitar cobrir el cost de la destrucció d’aquest fons d’unes ampolles destinades a “cobrir l’impacte de possibles contingències derivades del litigi”.

Inici d’un conflicte

El trencament definitiu de les relacions entre les dues empreses, sovint ja tibants, es va produir quan Codorniu va acusar a la seva competidora Freixenet de competència deslleial al comercialitzar com a cava un vi escumós que no havia envellit els preceptius nou mesos mínims al celler exigits pel reglament del Consell Regulador. Aquest episodi, que va acabar amb sanció a Freixenet, va obrir un agre conflicte que va involucrar les famílies Ferrer (Freixenet) i Raventós (Codorniu) que durant generacions han ostentat el poder de dues marques que juntes representen més del 80% de la producció de cava.

Freixenet, però, va recórrer la sanció, que va ser anul•lada pel Tribunal Constitucional, i va acusar el grup Codorniu d’haver utilitzat de manera il•legal la varietat pinot noir, llavors no autoritzada per elaborar vi blanc, a més d’excedir-se en els rendiments a la seva finca de Raimat (Lleida) i de plagiar les ampolles blanques de Carta Nevada. Tot plegat, una guerra que va perjudicar greument el cava català, i que es va agreujar encara més amb dos boicots consecutius durant la campanya de Nadal, l’època que es consumeix més cava, i que va significar perdre un 4,4% (Codorniu) i un 4% (Freixenet) de les vendes del mercat espanyol durant l’exercici 2004-2005. I, a tot això, afegir la irrupció del grup Pimecava, una nova patronal que agrupa una tercera part dels 244 cellers de petits i mitjans elaboradors de cava que facturen, de mitjana, 585.000 euros i produeixen unes 103.000 ampolles a l'any aportant l'11% de la producció i el 16% de la facturació del sector.



Ni vençedors ni vençuts

Tot i que els dos grans grups cavistes del país volen oferir una imatge de final d’etapa on no hi ha hagut ni guanaydors ni perdedors, el cert és que Codorniu ha patit bastant més que el seu principal rival Freixenet. La causa és que la major part de la producció de cava de l’empresa de la família Raventós va adreçada al mercat interior, i per tant, qui més ha patit les conseqüències de les dues campanyes consecutives de boicot als productes catalans. Això ha portat als responsables de Codorniu a vendre la seva seu, situada a la Gran Via de Barcelona, al grup Catalonia per un totaol de 32,8 milions d’euros. D’aquesta manera queda clar que el boicot ha afectat bàsicament a les grans empreses que aposten pel mercat nacional, i no tant a aquelles petites i mitjanes que aposten per Catalunya i/o per la internacionalització del cava.

(Article publicat al diari AVUI)

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.