07-01-2007 21:55
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El problema, segons apunten alguns pescadors del port de Vilanova, és que aquesta davallada no és puntual, sinó constant. Efectivament, any rere any els costos per mantenir una embarcació augmenten i el nombre de captures disminueix. Si el 1996 es van capturar més de 52 milions de quilos de peix, dotze mesos més tard es reduia als 47, i als 36 milions lany 2002. A tot això, els beneficis otbinguts per les llotges dels principals ports catalans també es constrenyen. Les dades dels anys 2004 i 2005, les darreres publicades pel Departament de pesca de la Generalitat, mostren la davallada patida per ports com el de Roses i Palamós, els quals perden un set i un 26 per cent, respectivament, dels imports obtinguts per la pesca. Un cas prou illustratiu és el dArenys de Mar, que passa dobtenir gairebé nou milions deuros el 2004 a sis milions i mig un any més tard. El còmput global daquests deu anys també és descoratjador: de 111.577.767 euros (1995) a 116.460.164 (2005). És a dir, un augment de poc més de cinc milions deuros en deu anys, insuficient per al sector. Com diu el pescador vilanoví Miquel Illa, cada vegada pesquem menys, obtenim menys beneficis i les despeses són més grans. Cas, doncs, vist per sentència.
Vilanova com a exemple
Manel Ametllé porta 36 anys treballant a la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú, de la qual nés el secretari. Assegura que el sector no pateix un únic problema, sinó varis que se sobreposen i que junts fan témer un futur difícil per al sector. La davallada en el nombre de captures sapunta com el principal problema, però tampoc es pot oblidar la manca de relleu generacional, la sobreexplotació del mar, contaminació i, sobretot, una llei excessivament permissiva i una subhasta a la baixa completament arcaica. Aquests dos darrers punts són, a parer dAmetllé, els més preocupants i, per tant, si es poguessin resoldre el futur potser es veuria amb uns altres ulls. Per a Ametllé, ladministració sovint no sinvolucra en la pesca per desconeixement, i llavors passen coses com que hi ha una llei comuna a tota la Mediterrània que prohibeix a les barques darrossegament portar més de 500 CV, i sabem positivament que nhi ha que en porten 1.800 i 2.000. Pel secretari de la Confraria, això, indiscutiblement fa mal a la mar, i la mostra la tens quan jo vaig entrar a treballar aquí, que hi havia una flota dunes 125-130 embarcacions, i que ara és duna vuitantena.
Laltra, la segona gran queixa del sector, ataca directament al funcionament de la subhasta de peix. El port de Vilanova va ser un dels pioners en el procés automatitzat de subhasta. Des de llavors, la compra a la llotja vilanovina és més fàcil i ràpida gràcies a les dues subhastes que se celebren, de dilluns a divendres, a les vuit del matí i a les quatre de la tarda. El problema daquesta subhasta, segons explica Ametllé, és el seu funcionament: No es tracta deliminar la subhasta totalment, sinó de buscar uns altres mecanismes. Aquest mateix estiu shan llençat quilos de maires a la mar perquè no hi havia preu. Una caixa de sardines de deu quilos sha arribat a subhastar al matí a dos euros, i a la tarda vas al mercat i veus que el preu és de tres euros el quilo. Això no pot ser.
Les claus
Les xifres són clares i iguals per a tothom, però depèn de qui les interpreti adquireixen matisos diferents. Per a ladministració, la pesca va bé, i com a exemple, aquest: el volum de facturació al port de Vilanova va passar dels 8.819.499 euros de 1995 als 11.507.523. Laugment, doncs, és de més de dos milions i mig deuros. Per tant, la dada és positiva. Ara bé, nhi ha una altra que aigualeix lexcés de triomfalismes. És la de les captures, que en el mateix període passa dels 5.238.086 kg als 3.166.097. La davallada, doncs, és important, i com diu Ametllé, secretari de la Confraria de Pescadors de Vilanova, preocupant, perquè el preu del cru cada vegada és més elevat, les ajudes no arriben, i quan arriben ho fan tard, i els costos de modernització de la flota són elevats. A tot això, sumar-hi la davallada en el nombre de captures dalgunes espècies molt apreciades pels consumidors, com ara el rap (deu mil quilos menys en cinc anys), la gamba (de 42.215 quilos de lany 2000 als 21.900 de 2005), el cargol punxenc (de 119.833 quilos a poc més de 30.000 en els primers cinc anys daquest segle), la sardina (de 1.600.000 a 949.400), la rossellona (dels gairebé 30.000 quilos de rossellona de lany 2000 es passa als 312 quilos de 2005) i la sípia (duns 59.000 quilos als 45.000 en el mateix període analitzat). Tot i que algunes captures despècies augmenten, com el cas del peix espasa, el seitó, lorada i els escamarlans, el cert és que el còmput global és negatiu. I no només a Vilanova, sinó també a la resta de ports catalans. Entre els anys 2004 i 2005, les captures van passar de 33.681 tones a 32.737, és a dir, un 2,80% menys essent els ports dArenys de Mar (-36,50%), Sant Feliu de Guíxols (-31,02%), Barcelona (-10,73%), Blanes (-10,87%) i Sant Carles de la Ràpita (-4,87%) els més afectats.
Tu li diries al teu fill que es dediqués a això de la pesca?
Amb 83 embarcacions el Port de Vilanova proveeix de peix tota la zona del Garraf i Penedès, a més de grans ciutats com Barcelona i Sabadell. En total, al voltant dun centenar de tècnics i uns 150 mariners treballen al port vilanoví que lany 2005 només va ser superat en nombre de captures per la flota pesquera de Roses, Tarragona i lAmetlla de Mar.
Miquel Illa té 43 anys i en porta 15 dedicat en cos i ànima a la pesca. És la quarta generació duna nissaga de pescadors locals. Actualment és patró i armador de la barca Sol Ixent III dedicada a la captura del cargol punxenc. Segons explica, ha passat per tota lescala social portuària: mariner, patró sol, patró i armador. Ara, però, ell, com tants daltres, prefereix que el seu fill no shi dediqui, a això de la pesca, perquè cada any perdem poder adquisitiu, i des de que hem entrat a leuro això ja no ho podem remuntar. Assegura que és una feina bonica i agradable, que a qui li agrada gaudeix del que fa, però que sha arribat a un punt crític en el qual hi té molta part de culpa ladministració, la daquí i leuropea. Creu que la solució passa per escoltar el sector i que els polítics catalans deixin de dir bestieses. Com la gran majoria de pescadors vilanovins, està en contra del sistema actual de subhasta: la subhasta de peix a la baixa és un sistema primari que cal modificar urgentment per poder ser més competitius.
També Eduard Escolar pensa el mateix, que shauria de modernitzar la subhasta així com els horaris, el repartiment de beneficis... sha de reestructurar tot si no volem que aquest sector que durant anys ha estat tan important al nostre país acabi desapareixent. Escolar, de 49 anys, és patró i armador de la barca Nova Míriam. Fa 24 anys que treballa al port de Vilanova i, assegura, que sé perquè dic que la pesca està desapareixent. Aquest és el seu raonament: la regressió en les captures és greu, hi ha espècies com el marisc, rossellona i almeja que han desaparegut completament. Ara anem al pop i a la primavera a la sípia. Però, afegeix, la sobreexplotació del mar és tan gran i la contaminació tan greu que la cadena tròfica sha trencat.
A diferència dEscolar, que va entrar a treballar al port de Vilanova perquè volia una feina a laire lliure, Enric Batlle és la tercera generació de pescadors. Patró i armador de lElisabet II, explica que el seu fill encara estudia però prefereixo que no treballi en això. El motiu és que el lluç, per exemple, hem passat de vendrel de 1.000 pessetes als tres euros actuals. Tu li diries al teu fill que es dediqués a això de la pesca?
(Article públicat al diari AVUI)
PUBLICITAT
PUBLICITAT