The Beatles, The Animals, The Rolling Stones i The Who són els quatre pilars sobre els quals sha fonamentat el poprock britànic i part de la tradició musical europea de la segona meitat del segle XX. La influència daquestes bandes sobre la música i els músics contemporanis és plenament vigent gràcies a un extens llegat artístic que sobreviu al pas del temps. De tots aquests grups, però, potser el que ha tingut una carrera més singular i accidentada han estat els Who. Pares espirituals dels mods, inventors de lòpera rock (Quadrophenia i Tommy), concerts amb trencadissa final de guitarres i bateria i la màxima del sexe, drogues i rock and roll portada al màxim extrem.
Tot això, i més, són els Who, un grup referent generacional i de connotacions extramusicals que sovint ha eclipsat treballs discogràfics de qualitat difícil de superar, com Live at Leeds (1970) i Whos Next (1971). Amb la mort del bateria Keith Moon a causa duna sobredosi de somnífers el 1978, els Who inicien un lent declivi fins al punt de negar-se a gravar noves cançons destudi.
Durant anys, la seva activitat musical se centrarà en alguna gira i concert esporàdic fins que la mort del baixista John Entwistle fa témer el punt i final als Who. I no és així, la sorpresa salta amb la publicació del recopilatori Then & Now 1964-2004, disc que conté Real Good Looking Boy i Old Red Wine, les primeres cançons destudi escrites per a locasió en més de 20 anys. Els Who semblen tenir encara alguna cosa a dir. Després del recopilatori Then & Now, el cantant Roger Daltrey i el guitarrista i compositor Pete Townshend, els últims supervivents del grup, entren de nou a un estudi per sortir-ne amb Endless Wire sota el braç. Es tracta del primer àlbum nou en 24 anys.
Endless Wire, però, no és ni de bon tros és el seu millor disc, fins i tot sel podria qualificar de mediocre. Ara bé, per als Who ha estat lexcusa per tornar als escenaris i interprertar els seus vells èxits, com My Generation i I Cant Explain. La gira ja fa dotze mesos que funciona a ple rendiment i, segons els experts, el duet Daltrey-Townshend demostra una tècnica i maduresa professional impecable. També hi ajuda, és clar, tenir uns acompanyants de luxe: el fill de Ringo Starr, Zak Starkey, a la bateria, John Bundrick al piano i Pino Palladino al baix.
Per acabar, dir que encara hi ha la posisibilitat de veure els Who en directe a Madrid (17 de maig) i Bilbao (19 de maig), i que és molt recomanable ledició limitada dEndless Wire, ja que conté un disc extra amb algunes de les seves millors cançons, com Wont Get Fooled Again i Who Are You, gravades en directe lany passat a Lió. Un veritable regal per a loïda!
Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.