PUBLICITAT
OPINIÓ
21-02-2008 20:58
L’obertura de l’Any Beauvoir no va tenir el més lluït dels pròlegs marcat per la publicació, en portada, al “Nouvel Observateur” del nu d’esquena de la filòsofa. Imatge que Beuavoir hagués refusat de ple per la lluita en favor de la llibertat i dignitat femenina, desdenyant els estereotips i la mercaderia amb el cos femení, ideal reflectit en la seva obra, “El segon sexe”, publicada al 1949, una mena de Bíblia de la lluita feminista, tot i que com ella mateixa reconeixeria a la fi dels anys 70, --“haver-se produït una hostilitat dels homes davant l’emancipació de les dones, que els tornarà més agressius i perillosos del que hagin estat mai”--. La violència de gènere que ens aclapara actualment és signe inequívoc del seu profètic raonament.
La divulgació de la referida portada, va provocar la petició per part de diversos col·lectius feministes, de ser publicada la fotografia de Sartre, també mostrant el cul a la curiositat pública.
Les polèmiques sempre van acompanyar-la, des la llicenciatura a la Sorbona amb una tesi doctoral en torn al filòsof alemany Gottfried Wielheim Leibniz, qui propugnava --la correspondència, en l’home entre ànima i cos, com un estat d’harmonia preestablerta, forçant a considerar aquest món, en tant que així destinat per Déu, com el millor dels móns possibles--. Beuavoir, mite i estàndard del moviment existencialista sorgit a França, commouria els fonaments de la societat, acabada la Segona Guerra Mundial, havent-hi participat en la resistència, prosseguiria amb els seus ideals reivindicatius des el moviment d’alliberació femení; sens oblidar que va formar part tribunal internacional Russell creat per jutjar els crims comesos al Vietnam pels americans. Criticant també a l’antiga unió soviètica per la invasió de Txecoslovaquia al 1968, el mateix any en el qual participaria a la Revolta del Maig Francès.
Un paràgraf del llibre, “A favor d’una moral de l’ambigüitat” del 1947, esdevé una intenció de principis:--”Hi ha éssers als qui la vida sencera passa en un món infantil perquè mantinguts en un estat de servitud i d’ignorància, no tenen cap mitjà per trencar aquest sostre estès sobre els seus caps....--.
Si madame de Stäel criticà a Napoleó per excloure-hi les dones de l’escena política patint per la seva gosadia deu anys de desterrament, la memòria de Beauvoir està vivint una minsa recordança amb major interès per part dels seus crítics de burjar en els possibles costats foscos de la seva vida, abans d’aprofundir en l’extensa bibliografia deixada per la posteritat, reflexionant i debatent en torn les seves teories, exposades més de mig segle enrere, avui en plena vigència en quan a la lluita femenina per aconseguir la cobejada igualtat, més enllà de transparents sostres de vidre construïts per esmorteir el ressò de les nostres veus.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT