PUBLICITAT
09-10-2008 18:15
Dit en poques paraules, els catalans han pagat un percentatge molt més elevat respecte de la riquesa que han generat, i han rebut molt menys del percentatge de la població que representen.
Si resulta clar a tothom que la situació és d'escàndol, ens preguntem: per què deixem que les coses segueixin exactament igual? I encara, ¿què podem fer per canviar-ho? Continuar promovent iniciatives culturals que mantiguin en vida la identitat catalana i que informin sobre la gravetat de la situació és, certament, fonamental; però potser ha arribat el moment d'emprendre iniciatives que transgredeixin la rutina, algun gest desmesurat que trastoqui el conformisme que ens convida a passar de res a poc.
En el decurs de la història ha succeït que, davant una situació palesament injusta, els homes s'han vist obligats a respondre intel·ligentment. A adoptar mesures que evidenciïn les contradiccions de la legalitat vigent; idees i accions que han canviat el sentit de les coses, tot provocant que les lleis s’adaptin a les necessitats col·lectives. Tot donant peu a moviments de protesta que han obtingut resultats notables.
Per exemple, als Estats Units dels anys cinquanta hi havia en vigor una llei racial que obligava els negres a asseure's al final dels autobusos. L'1 de desembre de 1955, a Montgomery, una ciutadana afroamericana, Rosa Parks, refutà d'obeïr a aquesta llei tant injusta i per això fou arrestada i empresonada. El día després i durant 382 dies, s'inicià un boicot al transport públic, organitzat pel llavors desconegut Martin Luther King. Es van bloquejar dotzenes d’autobusos fins que la llei que permetia la segregació dels negres va ser abolida.
Hi ha moltíssims més exemples que ratifiquen la lliçó. Esperar que la política solucioni tots els nostres problemes no és la millor opció, perque les solucions no arriben de dalt... El temps ofega l’esperança, i com bé deia en Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”. Al segle XXI l’acció ha de sobreposar-se a la contemplació.
Negli ultimi 23 anni, a partire dalla denominata “riforma fiscale Borrel”, Catalogna ha rappresentato in media il 16% della popolazione dello stato spagnolo, ha prodotto il 20% della ricchezza (PIB) e ha sopportato il 24% dello sforzo fiscale. Detto in parole povere i catalani hanno pagato una percentuale molto più elevata della ricchezza che hanno generato e hanno ricevuto molto meno della percentuale della popolazione che rappresentano.
Se risulta chiaro a tutti che la situazione è scandalosa, la domanda che molti si pongono è: che possiamo fare in concreto per cambiare? Continuare a promuovere iniziative culturali che mantengano in vita l'identità catalana e che informino sulla gravità della situazione è certamente fondamentale; ma è forse arrivato il momento di intraprendere anche qualche iniziativa più concreta.
Nel corso della storia è già accaduto che, di fronte ad una situazione palesamente ingiusta, gli uomini si trovassero obbligati a trovare soluzioni intelligenti che mettessero in evidenza le contraddizioni del sistema; idee che sono servite per dare il la a movimenti di protesta che hanno ottenuto notevoli risultati.
Ad esempio negli Stati Uniti degli anni '50 era in vigore una legge razziale che obbligava i neri a sedersi in fondo agli autobus. Il 1 dicembre del 1955, a Montgomery, una cittadina afroamericana, Rosa Parks, si rifiutò di obbedire ad una legge tanto ingiusta e per questo venne arrestata e imprigionata. Il giorno successivo iniziò un boicotaggio contro i mezzi pubblici, organizzato dall' allora sconosciuto Martin Luther King, che durò per 381 giorni. Dozzine di pullman rimasero bloccati fino a quando non fu rimossa la legge che legalizzava la segregazione dei neri.
Gli esempi potrebbero essere molti altri, ma tutti ci insegnano la stessa cosa. Aspettare che la politica soluzioni tutti i nostri problemi non è mai una buona scelta, perchè le soluzioni non vengono mai dall'alto. Come diceva lo scrittore valenziano Joan Fuster i Ortells, “Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT