PUBLICITAT
17-12-2008 21:46
El missatge era clar, la jornada laboral de 65 hores suposaria perdre la batalla guanyada fa 91 anys, on es va aconseguir per primera vegada la jornada laboral de 48 hores. Una conquesta guanyada amb la sang dels obrers de Chicago, una conquesta, a l'estat espanyol, que el 3 d'abril de l'any vinent farà 90 anys que es decretar la jornada de 8 hores per a tots els oficis després de mesos de la vaga de la canadenca. Estem doncs davant d'una amenaça molt perillosa.
Las ponències van ser protagonitzades per Julián Gómez, Coordinador Comarcal d'EUiA al Garraf, Juan Antonio Soler, Secretari General de CGT a l'Alt Penedés-Garraf, Francesc Rica, Secretari General d'UGT a l'Alt Penedés-Garraf, Albert Rodríguez, Secretari General de CCOO a l'Alt Penedés-Garraf, i Núria Lozano, Responsable del Món del Treball d'EUiA.
Aquesta mesura regressiva, com va plantejar el coordinador comarcal, representaria l'aplicació d'una jornada laboral de 65 o 66 hores segons els casos, a part de la possibilitat d'una negociació individual de les condicions laborals, que permetria a cada treballador establir unes condicions, trencant i deixant en no-res els convenis col·lectius. D'altra banda també va fer menció de les declaracions de Willy Meyer, eurodiputat de IU, sobre les dinàmiques preses per la Unió Europea de protegir als empresaris i no pas als treballadors, i en definitiva, a la major part de la ciutadania. De fet, el Partit de l'Esquerra Europea ha estat capdavanter en les mobilitzacions i en la convocatòria d'una manifestació a Estrasburg, seu de la cambra europea, pel mateix dia de votació, així com també ho han fet els diversos sindicats europeus, entre d'altres CCOO i UGT.
Les diferències entre sindicats es feren palpables en quant a la seva estratègia davant la conjuntura actual. Mentre que des de CGT es crida a una gran mobilització, fent servir la vaga general com a eina de pressió al govern i als empresaris, CCOO i UGT no veuen factible fer-la ara, i han de ser els esdeveniments que es produeixin els que determinin si s'ha de convocar o no. Tanmateix, estigueren d'acord en la mobilització i en l'aspecte principal de l'acte; el rebuig frontal a aquesta directiva i a aquesta mesura que faria més dèbils als dèbils, que destruiria llocs de treball, establiria condicions laborals paupèrrimes que afectarien a la salut física i mental, així com també augmentaria en un nombre considerable la sinistralitat laboral i reduiria la producció, resultant nociva per a una economia en plena crisi estructural i sistemàtica. A la vegada també es reconeix que aquesta jornada laboral es farà servir per abaratir els costos de personal i, per tant, destruint llocs de treball.
D'altra banda, fou general la denúncia sobre la perillositat que tindria en aplicar-se les 65 hores, la anomenada flexiguretat, o flexiexplotació, que faria irreconciliable la vida laboral amb la familiar, dedicant la major part d'hores treballant, i tenint un temps minse per als fills, produint més despeses en l'economia familiar en tant que s'hauria de contractar un servei domèstic, tenint un efecte nociu per als ingressos per a les famílies treballadores. A més a més, segons comentà Núria Lozano, aquesta flexibilitat té com a intenció destruir la estabilitat laboral sota la mascara de la plena ocupació. Tanmateix també es fer ressò de les conseqüències encara més negatives cap a les dones treballadores ja que seria reclosa en un paper de caire reproductiu, allunyant-la del món del treball, i fent que la seva veda anés només enfocada a la cuida dels nens i la família, és a dir, encaminar-la a un treball no remunerat i empitjorant l'economia familiar.
Tot i que el govern espanyol no ho apliqui, aquesta mesura permet als governs de caire neoliberal que ho facin realitat. Per això es veu una gran perillositat, ja que en cas de canviar de govern al nostre estat es podria aplicar fàcilment i sense cap impediment per part de la Unió Europea. A la vegada també promou el dumping social, com per exemple permetre a una empresa establir-se a un altre país i establir les condicions laborals del seu origen, vulnerant altrament els convenis col·lectius.
Tot això porta a la desconfiança en les institucions europees. Mostra d'això són els alts índex d'abstenció en les eleccions que es produeix, per això els sindicats majoritaris promouran el vot per als partits que apostin per una Europa social.
Per la seva banda, Núria Lozano, va expressar un punt clau que la recent assemblea nacional, que l'economia estigui al servei de les persones i no al contrari. A l'hora també, des d'EUiA, es fa una aposta per una Europa social i dels pobles com alternativa a l'Europa de la vergonya, de Bolkenstein i de les 65 hores. Per a Esquerra Unida i Alternativa les propostes i mesures que han de fer progressar l'economia són la reducció de jornada laboral, creant més torns i augmentant la producció, així com també una democratització del treball, participant els treballadors en les decisions de les empreses, ja que és en aquest terreny on la democràcia és inexistent, precària o nul·la. Tot just una proclama encaminada per a les properes eleccions europees al juny de 2009, on la classe treballadora s'hi juga molt més del que s'acostuma a pensar en aquest tipus de comicis; o guanya l'Europa social, o guanya l'Europa dels empresaris i de les mesures neoliberals.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT