PUBLICITAT
15-02-2009 20:30
Molt abans de tot això els vilanovins dels anys 1800 i de principis dels 1900 ho feien també en societats líriques o musicals, esportives, per oficis o per sales de ball i bars. Sembla curiós, però no ha canviat res. Ens queden en una nevera d’aquells temps el Foment Vilanoví; la entitat més antiga de la vila; el Coro, transformat ara en la Unió Vilanovina; i també l’Orfeó, els Boters, la Gran Penya i la Confraria de Pescadors. Ara fem un repàs a els dos actes més importants del Carnaval i notarem que no han canviat gaire..
Algú pot creure que l’Arrivo -si, a Vilanova sempre amb «v»-que coneixem avui en dia amb les carrosses i el sermó final són fruit d’una semi-riojanització del Carnaval vilanoví, però d’això res. És molt sorprenent que l’any 1851 es fes en dimecres i que ja l’organitzés una entitat voluntàriament. L’Arrivo, l’Entrada, el Desenterrament, mil noms per a una desfilada que fins fa poc temps començava a l’actual plaça Maristany, indret de la estació de Vilanova que l’acollí per primer cop el 1859 per parodiar el mal funcionament del ferrocarril, sembla ser que els aspectes ferroviaris tampoc han canviat gaire. La sàtira i l’eròtica ja era un element indiscutible del Carnaval, el sermó del 1853 es llegí davant de casa de l’alcalde de la vila, a propòsit. Les carrosses eren tirades per cavalls i fabricades majoritàriament amb fusta encara que es veien tantes com ara.
Les Comparses sortien dijous gras, divendres matí, dissabte tarda... però les de Diumenge, les que conservem, són i eren les més lluïdes i començaven a la mateixa hora que ara, a les nou del matí. El que si que ha desaparegut es que durin fins ben entrada a la nit, algunes entitats havien arribat a encendre atxes per anar pels carrers. El format de l’acte ha canviat i s’ha dotat d’anarquia, no com abans ja que a partir de l’any 1861 es prohibí dues comparses juntes passant pel mateix carrer i tocant alhora. Les banderes, noies ben maques i nois amb l’uniforme d’entitat, això si, abans que caramels s’havien llençat ametlles i xavalla. El que veiem ara a la plaça de la Vila el Diumenge de Comparses -aquesta ni existia- ho podíem veure a la denominada plaça de la Verdura, oficialment ara és la plaça de les Cols. I l’invent de tapar els fanals amb reixes? Res, a la Verdura ja els tapaven amb sacs. I també sabem que abans de la guerra Civil ja es tocava "el Turuta" com a passa-carrers i que era una de les peces més demanades.
Un fenomen que hem perdut és, clarament, els «assaltus». Consistia en que les banderes de les societats entressin als balls de les altres i ballessin tots junts una peça. Fa uns pocs anys es va intentar recuperar, però l’astúcia de uns que entraven a balls que eren de pagament amb motiu de fer l’assalto es quedaven allà i no marxaven al acabar la peça va fer que al següent a l’hora de fer l’assalto es trobessin amb la porta tancada. Seria bo recuperar-ho sense que ningú es passes de llest.
Els Coros, que ara funcionen de manera imprevisible, any si any no, van sorgir anomenant-se Estudiantines amb el objectiu dels donatius sovint per l’hospital, com molts dels actes de la època i també del Carnaval. És molt important també saber que pocs anys abans de l’esclat de la guerra Civil s’havia restaurat la figura del Moixó Foguer que té origen a Valls i que segurament és l’acte més antic del Carnaval de Vilanova amb molta diferencia i la importància que se li dona avui és pèssima.
I es que la fama llunàtica de que a Vilanova és festa tot l’any i per als vilanovins el carnaval és cada dia ja prenia forma. Clar exemple és el llarg anecdotari que recopilà en Miquel Altadill dedicant-lo a la Grècia Groga, societat a la que l’humor li brillava als ulls. Vilanova n’era plena de gent com en Quim Baig, qui pels carrers imitava el gegant de la Porra amb una escombra tot cantant «patum patum fa la mulassa, patum patum fa el gegantó...». Gràcies a tot això va sorgir un Carnaval similar a molts altres en la forma però no en el fons. No érem els únics que feiem comparses, balls, moixó foguer, estudiantines... però si que li donàvem aquell aire especial, aquell esperit de que tot s’hi val i de saber acceptar qualsevol broma. Vilanova té un humor i un Carnaval especial.
L’autèntic Carnaval, català, tradicional i del poble, va esdevenir fa molt a Vilanova i la Geltrú i l’hem portat gairebé impol·lut fins avui. Encara que algunes publicacions destaquen l’afany de copiar-lo per entitats de viles properes i superar-lo i això ara ens fa únics. Aquest ha perdurat en el temps de una manera envejable, així que només ens queda apreciar-lo i cuidar-lo. L’escriptor vilanoví Xavier Garcia escriu que «els joves, nois i noies de Vilanova que sou fills d’un ahir ciutadà que molt sovint ignoreu, carregat de grandeses i de misèries, de dogmes i rivalitats, d’heroismes i caducitats, amb el desig que aprenent les seves lliçons -i no renegant-ne perquè us destruiríeu- pugueu menar, per al vostre demà, que tant frec a frec ja teniu, una vida arrelada.» Ho corroboro, el Carnaval de Vilanova, el de sempre per a sempre.
BIBLIOGRAFIA
-Puig i Almirall, Oriol El Carnaval vilanoví, dades per a la seva història.
-Garcia, Xavier. Vilanova i la Geltrú i el seu gran Carnaval.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT