OPINIÓ
23-02-2009 20:48
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Ahir van venir els nois de la UB a les vuit del matí per grabar la preparació dels comparsers (la meva germana i el seu noi) i a mi com a banderer. Va ser entranyable.
A les nou i poc sortia de banderer amb la bandera dels Falcons de la plaça de la Peixeteria Vella i començà l'acte més gran del Carnaval vilanoví. Només sortir a la Rambla unes vint banderes ja hi passaven. L'ambient era de festa grossa.
Deixeu-me que us expliqui -si puc- la sensació que vaig tenir a l'entrar a la plaça de la Vila.
Respirar el sucre, gairebé tastar-lo amb la llengua, veure els colors de les barretines, americanes, armilles, corbates, llaços. Palpar la roba i el pal de la meva bandera. Escoltar els crits dels centenars de comparsers que esperen entrar a la plaça, el Pereira encoratjar el públic i les primeres notes de Turuta. Ja hi som.
A uns metres d'allà, els meus pares i les meves dues avies sentades al sofà de casa mirant la tele i cridant si surto.
Arrenquem a saltar moltíssimes persones, som els Amics Voramar, Sant Joan, Bordegassos, Can Pistraus, Club Tennis Vilanova, Confraria de Pescadors, Dansaires Vilanovins, El Tast, Els Poca-Soltes, Endimari, Falcons, La Castanya, La Disbauxa Vilanovina, La Medusa, La Pitonga, La Unió Vilanovina i els Marítims.
Entrem, hi som tots. Comparsers i comparseres, la plaça es vostra!
Qui va dir crisis?
PUBLICITAT
PUBLICITAT