PUBLICITAT
09-03-2009 23:08
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Alguna referència pels que tot i no poder també volien ser-hi però, sobretot, molta joia per la variada presència catalana citada amb un sol objectiu: l’Autodeterminació.
Un dia després de la gran trobada, tot just acabada d’arribar, sense saber encara la precisió del ball de xifres, ho valoro amb satisfacció. No comparteixo anàlisis pessimistes com el d’en Joan Arnera al Bloc Gran del Sobiranisme (www.blocgran.cat ) on aporta raons per a argumentar que no haurà servit de res. Una d’aquestes és creure que les dues manifestacions sobiranistes esdevingudes a Barcelona ja s’han ubicat fora del nostre record. Precisament perquè el sobiranisme ha anat donant mostres de la seva permanència ahir vam poder trobar-nos a Brussel•les. Precisament perquè allí ens vam trobar podem ja avui impulsar un Referèndum per a l’Autodeterminació (www.10mil.cat ). I precisament perquè serem molts els que l’impulsarem, podrem seguir difonent la nostra convicció sobiranista sabent-nos acompanyats, amb noves concentracions o amb xarxes internàutiques permanents.
Un dia després de la gran trobada, tot just acabada d’arribar, sense saber encara la precisió del ball de xifres, la satisfacció no m’impossibilita considerar que no està tot fet. Bona part de la societat civil catalana, també inscrita en aquesta crisi econòmica global, s’ha desplaçat voluntària i individualment, sense entrepà ni viatge subvencionats, mil quatre-cents quilòmetres enllà per a deixar constància que ja n’hi ha prou, que l’anormal situació catalana no es solucionarà sense acció i que estem disposats a moure’ns. Expressada ja la nostra reclamació pels carrers de capitalitat europea, hem de saber seguir difonent-la pel nostre territori, escampant el nostre convenciment, explicant els nostres arguments i, sobretot, exercint pressió als que ens representen per a que no puguin prescindir d’aquest clam.
Un dia després de la gran trobada, tot just acabada d’arribar, sense saber encara la precisió del ball de xifres, saber el que encara ens queda per fer no em desanima. Alguns seguiran treballant des de la xarxa; blocs, webs i xarxes socials han demostrat ser vehicles suficients per a, amb un mínim suport per part dels mitjans més convencionals, atraure i convocar milers de catalans que senten la “desafecció” com un repte, no com el final del camí. Altres ho faran a partir de la seva militància; quantiosos som els que no ens creuem de braços davant postures de dubtós sobiranisme per a no trencar antigues convergències o davant línies vermelles subtilment ataronjades. Molts optaran per seguir en contacte, disposats a intervenir i participar per engrandir el projecte. Això sí, entre tots mantindrem aquest impuls de canvi que, un cop posat en marxa, no queda més que encomanar.
Perquè res va acabar el dissabte, perquè tot està per continuar.
Núria Casanovas Borrell per esquerra de Cubelles
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT