PUBLICITAT
OPINIÓ
08-06-2009 20:54
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Fàcilment estarem tots d'acord amb que són ordenances impopulars que notem que ens afecten individualment (ai si Europa pogués dir el mateix...) i que sentim atempten contra les nostres llibertats (alguns hi afegiran fonamentals). També estarem tots d'acord en que els poders públics haurien d'evitar caure en regulacions massa exhaustives que no permetin l'autoregulació civil, és a dir, no es pot demanar a la societat que actuï, treballi, tiri endavant el país i compleixi amb les seves obligacions impositives (fins i tot declari ell mateix la seva renda sota la seva pròpia responsabilitat) i tractar-la alhora d'immadura quan es tracta de decidir a què dedica el seu temps lliure. Però, com sempre, res és tan senzill com sembla.
Forma part del vox populi que els drets d'un acaben allà on comencen els drets de l'altre. Així, no hi ha problema en que una parella decideixi fornicar en una platja sempre i quan no impedeixi la llibertat de passejar-hi a d'altres que així ho desitgin. Es dóna aquesta situació quan no és una parella sinó quinze en una mateixa zona “discreta”? I si les restes de la festa queden a la sorra? Què hi hem de dir aleshores? O és que cap de nosaltres ha equivocat mai el camí i ha passat per una d'aquestes platges per on no devia? Segur que tots podem ubicar-ne alguna... Però vaja, reconec que és un tema obert a debat i que cal analitzar tenint en compte els casos concrets (mea culpa, reconec no haver passat per Tossa de Mar, encara).
Però anem al tema dels gossos, que potser m'està malament dir-ho, però és el que per a mi té el seu màxim interès. Potser és per egoisme, ho admeto, però reconec que és la que em toca més de prop (serà perquè ja no tinc edat d'anar fornicant per platges suposadament desertes o perquè estic plenament convençuda que la policia municipal també és racional i naturalment sabrà diferenciar una acció molesta d’una que no passa de taca d’oli – d’altra banda, com majoritàriament fan a diari). A Girona van decidir augmentar l'import de les multes per no netejar les defecacions dels animals a la via pública, però que ningú s'esveri, que sempre hi haurà qui seguirà fent-ho aprofitant el seu passeig solitari i ens continuarà aromatitzant les sabates al menor descuit, o les mans en el cas d’haver de desplaçar-se en cadira de rodes, fins i tot el cotxet de la criatura que deixarem ben aparcadet a la llar d’infants durant tot el matí.... I van anar encara més enllà, van normativitzar l'obligació – evident, coherent, bàsica, simple, lògica... - dels propietaris de gossos de treure'ls a passejar durant vint minuts al dia. És clar que no hi haurà cap guàrdia urbà cronometrant-nos a la porta de casa, però és que ningú de nosaltres s'ha trobat amb un gos bordador, no de mena sinó de pena, tancat a una terrassa sense espai suficient convivint amb els seus propis orins? O cap de nosaltres se les ha hagut d'heure mai amb un veí que en lloc de sortir a passejar una estoneta ha preferit obrir la porta de casa per a que el gos se les campi tot sol per l'escala comunitària, que per això mateix és de tots i ell també la paga? I què dir quan a més d'escala el bloc de pisos disposa de jardí?
Potser no sempre som tan cívics com creiem. Potser si ens esforcéssim en conviure no necessitaríem esforçar-nos per a criticar ordenances que jutgem injustes i invasives de la nostra intimitat. Per a cap legislador és senzill aprovar normatives limitadores de drets, a cap d'ells els hi reporten beneficis polítics, ans el contrari, en el cas municipal a més d'un el carrega d'enemics; però també és cert que per a això hi són, per a resoldre els conflictes i no ho oblidem, són moltes les instàncies que els ajuntaments reben a diari queixant-se de les cagades al carrer, dels pixats a la via pública, dels sorolls del bar de la cantonada, del gos del veí del tercer i de la brutícia de la platja després de nits festives. Així doncs, és que potser tot s'ho inventen?
Cal tenir en compte, a més, que les ordenances municipals no són eines exclusivament punitives sinó que són instruments útils alhora de resoldre divergències veïnals. Qualsevol jutge de pau necessita disposar d'una normativa clara quan a la seva oficina el visiten ciutadans amb problemes de convivència i veïnatge. Vés a saber si gràcies a aquestes ordenances a més d'un se li acaben les bosses als ulls i l'ansietat per no poder dormir nit rere nit, o si potser a altres se'ls hi resol el problema amb algun dels veïns d'escala abans d'arribar a discussions violentes, venjances desagradables o altres sorpreses que, creguin-s'ho, també es donen.
A ningú li agrada sentir-se regulat o limitat, però qui menys s’hi sent no és qui menys ordenances cíviques porta al damunt, sinó qui menys incívicament es comporta.
Núria Casanovas per Esquerra de Cubelles
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT