PUBLICITAT
FLASH
05-10-2002 7:43
En el Setmanari de Vilanova i la Geltrú del 8 d'agost de 1977 l'historiador Albert Virella dedicava la seva crònica, que sota el títol de Pretèrit Imperfecte, passava revista als fets més importants de la ciutat des de l'any 1900, a la Fundació de Pirelli a Vilanova i la Geltrú, concretament la data de la seva inauguració la situa el 11 de setembre de 1902, per tant ara fa cent anys i uns quants dies. La lectura de l'article ens dóna llums uns quants interrogants sobre la oportunitat de la instal·lació d'aquesta indústria i el paper de determinats prohoms per que arribés a bon port tot el procés.
De tots els elements i informacions que allà es recullen hi ha tres aspectes que entenem que sobresurten en el moment històric de la ciutat. En primer lloc la ubicació de Pirelli a la ciutat va significar una represa econòmica que va ajudar a superar els anys tristos de finals del segle XIX. En segon lloc, sense valoracions, sinó com a simple constatació, la ciutat s'obria a les multinacionals i, per tant, a capital forà i a decisions llunyanes. I en tercer lloc el camp social sembla que l'entrada d'aquesta fàbrica va revolucionar en sentit positiu en els horaris i els jornals que es pagaven en aquells moments. Avui cent anys i poc dies després de la seva inauguració la fàbrica Pirelli està a punt d'iniciar un procés de desconstrucció en el centre de la ciutat i reconstruir-se de manera molt més moderna i adaptada als nostres dies al polígon industrial de la Masia d'en Notari. Durant els llargs anys d'estada de la fàbrica a la nostra ciutat ha estat un dels factors de riquesa i creixement indiscutible i evidentment ho ha de continuar essent. La relació entre la fàbrica i la ciutat amb els amors i odis corresponents a tota relació llarga té en els haver més aspectes positius que negatius. La quantitat de vilanovins i vilanovines que hi han treballat ja és de per si un valor important però a més ha significat, també, que la formació i qualificació de la
nostra Escola Universitària fos reconeguda per l'alt índex d'inserció laboral en la pròpia empresa.
L'any 1901 Vilanova comptava amb 12.000 habitants. Les primeres negociacions per la instal·lació de Pirelli a Vilanova va captar l'atenció de Gumà i Ferran, de Josep Font i Gumà, arquitecte que en posterioritat va esdevenir l'autor de la seva construcció, de l'administració i dels agents econòmics de la Vila. La història també ens conta els qüestionaments i els dubtes sobre la bonhomia d'aquesta instal·lació -sovint hem recordat que Mataró era candidata a acollir la factoria i que les actituds de les autoritats van suposar cercar nous indrets. Amb aquests 100 anys -la ciutat ha crescut i acollit nous ciutadans i ciutadanes no té sentit mantenir una factoria al seu nucli urbà- els sentiments i les vivències de molts vilanovins i vilanovines han estat vinculats a Pirelli: la visita del rei italià als anys 20, els bombardeigs durant la guerra civil en tant que la zona era considerada estratègica, la destrucció el gener del 39 de la totalitat de la factoria per part de persones «que no eren vilanoveses», la recuperació i nova construcció de Pirelli, la Wamba, les bobines, l'economat, les bosses d'aigua calenta, el pas elevat de la rambla Samà..... esdeveniments i realitats que han viscut els protagonistes reals d'aquesta història, els ciutadans/es de Vilanova i la Geltrú.
Passar una pàgina de la història de la ciutat s'ha acompanyat aquests darrers anys de la voluntat d'avançar des del diàleg, la transparència i amb un procés participatiu que voldríem es considerés una bona experiència de participació ciutadana en l'àmbit de l'urbanisme. Aquesta fou una opció que ja l'any 2000 quedava contemplada en el conveni de col·laboració urbanística entre l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Pirelli Cables i Sistemes. En aquest document restava clar que calia promoure un concurs restringit de propostes urbanístiques per a la definició de la transformació ha produir-se a l'Espai Pirelli. S'hi garantia que en el procés hi hagués cura per facilitar el coneixement públic i la participació ciutadana. I la valoració és més que positiva. Pel que ha suposat de debat ciutadà, per l'enriquiment que genera la contrastació d'idees i projectes i especi
alment pel ressò i coneixement que han pogut tenir els ciutadans i ciutadanes d'un dels projectes emblemàtics de VGN. A través d'un concurs de mèrits quatre equips d'arquitectes de prestigi internacional ens van donar resposta i idees sobre la definició d'una trama urbana que posi de manifest la singularitat de l'Espai Pirelli, amb una especial rellevància de la qualitat formal de l'espai públic resultant. Les quatre propostes tenien una coherència intrínseca entre el discurs i el projecte, un discurs d'engranatge de l'espai amb la resta de la ciutat condició, sense la qual, difícilment podríem parlar del reequilibri urbà que tots perseguim en aquesta intervenció. I fou precisament la qualitat de les propostes la que portà a la ciutadania a voler conèixer l'esdevenir d'aquesta peça de la ciutat. A la Fira de Novembre de l'any passat, a l'estand de Garraf Mediterrània, foren exposades les quatre propostes urbanístiques com una mostra més d'aquesta bidireccionalitat entre la ciutat i el projecte de l'Espai Pirelli.
La importància i l'exigència que tots els implicats ens hem imposat per actuar sota el criteris de la qualitat entesa com valor global, s'ha de fer extensiu a altres plans urbanístics que hauran d'anar conformant el futur creixement de la ciutat. L'Espai Pirelli és emblemàtic per la història i és gairebé una obligació que col·lectivament tenim. Completar la ciutat compacte, urbanitzar definitivament una part del centre històric amb la realització de l'Eixample de Mar, també ha d'ajudar a la permeabilitat de la ciutat i en posar de manifest que les darreres barreres, com la via del tren , cal que tingui un tractament nou. I de la riquesa d'aquell treball -del debat entre el jurat que conformava la mesa de selecció del concurs convocat per l'elecció de les millors idees- se n'escolliren les millors idees. Aquelles que responien a un model d'encaix amb la ciutat més amable: el manteniment dels usos cívics a la Rambla de la Pau, la plaça del Mar una plaça mediterrània com a espai de relació amb comerç i restauració, el caràcter verd a la banda del Carrer Lluís Companys, el manteniment de la memòria històrica recuperant un espai industrial per a equipament, el manteniment d'un parc central com a element de centralitat urba
na i conectivitat amb el Parc Samà, el repartiment i equilibri de distribució d'habitatges, criteris de sostenibilitat.
De les propostes que trencaven amb l'estructura tancada de la fàbrica del desembre de 2001 -els murs que tots/es reconeixem des de diferents punts- i que suggerien un nou eix d'unió que jugarà un paper important al servei de la Vilanova del segle XXI i segurament superarà l'estricta marc local i comarcal, es va passar a la concreció del PERI . Durant el 2002 l'equip d'arquitectura i urbanisme Busquest
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT