OPINIÓ
11-09-2010 15:14
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Molt em temo que el 29 de novembre, altre vegada, tots aquells que es troben immersos en aquest debat es lamentaran d’una baixa participació dels ciutadans a les eleccions, i cercaran culpables a tort i a dret: que si els mitjans de comunicació, que si el desencís de la política, que la llunyania entre polítics i ciutadans, que la desafecció de la política, que la culpa és de “Madrid”. I no. S’equivocaran una vegada més en l’anàlisi, la culpa serà d’aquells que venen fum, i centren el debat en l’espès fum que els impedeix veure més enllà dels nassos.
El que en aquestes eleccions es decidirà no és el model d’Estat que ja està definit a la Constitució i a l’Estatut, si no que el que es decidirà és qui i com governarà Catalunya durant els propers quatre anys: si continuarem finançant escoles franceses, mentre a Catalunya hi ha milers de barracons; si continuarem obrint ambaixadetes inútils arreu del món, o ens preocuparem dels problemes de casa; si continuaran els bloqueigs a determinades infraestructures; si continuarem circulant a 80 Qm/h; si anirem a la Xina a buscar empreses, o farem créixer les de casa nostra; si els comerciants podran rotular com vulguin, o seran sancionats per fer-ho en castellà; i una llarga llista de realitats més que dona la impressió que preocupen ben poc a una part de la classe política (o aspirant), i molt als ciutadans.
Sí, ja sé que per dir que el debat no és la independència, estic parlant de la independència, i m’ho permeto per què a les portes de la Diada, s’intentarà capitalitzar aquesta jornada festiva dels catalans per donar encara més ales al independentisme, i jo vull contraposar aquest sentiment d’arrencar Espanya de Catalunya, amb un altre sentiment que és el de molts catalans entre els que m’incloc: Catalunya, amb les nostres diferències, també som Espanya, amb les nostres també moltes similituds.
Finalment, es preocupant que el principal partit de Catalunya, CiU, que aspira a governar Catalunya, faci seu el joc de la independència i mantingui una posició ambigua en el millors dels casos i decididament a favor en d’altres. La incertesa del marc institucional no genera en absolut confiança en el futur, per què aquest esdevé incert. Jo ho tinc clar: independència? No. Estatut i Constitució, juntament amb un bon Govern, són les eines que faran progressar Catalunya.
PUBLICITAT
PUBLICITAT