VNG
27-09-2010 18:36
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Resultat irregular dels Bordegassos de Vilanova a la quarta diada Albert Salvany. El quart cinc de set de la temporada va ser l'única nota positiva d'una diada on la colla de la camisa groc terrós va desmuntar el quatre de vuit quan entraven els dosos. El carro gros de dissabte passat a la plaça de les Cols va evidenciar que si a assaig no es pot treballar amb prou garanties la pinya, els vuit pisos es compliquen molt i molt. Les proves castells nets a l'assaig són importants, però no garanteixen l'encaix de l'estructura amb la pinya. I si bé dissabte a plaça hi havia moltes camises bordegasses, amb quatre cordons propis com a mínim a tots els rengles del quatre de vuit, a l'assaig del dia abans no havia estat així. A més, després la colla va punxar sorprenentment amb el quatre de set amb l'agulla i es va haver de conformar a tercera ronda amb un tres de set de tràmit.
La diada va començar amb un pilar de quatre de salutació a càrrec de les tres colles presents. Per part dels Bordegassos, el segon era l'Albert Salvant fill. Casteller actiu reincorporat a la colla des de fa uns quants anys. A primera ronda els vilanovins van obrir amb el que s'està convertint en el seu valor més segur dins de la gamma de set i mig; el cinc de set. Tot i que a la primera meitat de la temporada aquest castell només l'havien pogut assolir a casa, per Sant Jordi i festa major, la setmana passada ja s'havia tret de casa per alçar-lo al Vendrell. I el quart cinc de set de la temporada va tornar a ser de factura impecable. A més, consolidant algunes de les estrenes de les darreres setmanes i amb una estructura relativament lleugera. Una bona manera de començar la diada i agafar confiança.
A segona ronda arribava el moment més important del dia: el quatre de vuit dels Bordegassos. Però aquest cop no va pujar amb tanta decisió com a la festa major, quan el van recuperar. El castell es va anant entregirant cap a la dreta a mesura que pujava, fins al punt que el cap de colla va optar per desmuntar-lo quan els dosos es disposaven a col·locar-se. Hi havia hagut problemes d'encaix entre els segons i la pinya i això s'havia contagiat a tota l'estructura. Si més no la van desmuntar sense ensurts. En ronda de repetició, el que havia de ser un castell per recuperar forces i confiança es va convertir en la punxada més gran del dia. El quatre de set amb l'agulla va acabar en intent, poc després d'haver-se coronat el quatre. L'estructura del quatre s'havia agafat massa oberta d'inici, però el tronc tampoc no va ser capaç de mantenir la posició i l'estructura va acabar cedint de manera sorprenent per a tothom. Possiblement la colla va pecar d'excés de relaxament; d'estar amb la guàrdia baixa.
Per reconduir la diada els de groc terrós van descarregar en tercera ronda un tres de set que no figurava ni en el programa de mínims previst per a la diada. Com era d'esperar, aquest cop no hi va haver lloc per a les sorpreses. El pilar de cinc de la ronda de pilars va acabar en carregat. Un altre contratemps que certificava que aquell no era el millor dia dels castellers de Vilanova.
Pel que fa a la resta de colles, finalment les dues van apostar per un programa conservador. Els Xicots de Vilafranca van completar el cinc de set, el quatre de set amb l'agulla, el tres de set. Pel que fa als Moixiganguers d'Igualada, després del quatre i el tres de set van descarregar un emocionant tres de set amb l'agulla. Les dues colles van acabar amb el pilar de cinc.
Els Bordegassos segueixen amb ganes de completar el que serà el quatre de vuit número cent de la seva història. Segueixen convençuts de tenir els ingredients necessaris per anar més enllà del cinc de set i no tenir ensurts amb castells que en principi s'han assolit un grapat de vegades aquesta mateixa temporada, com és el cas del quatre de set amb l'agulla. Però de la mateixa manera que hi ha confiança en les pròpies possibilitats, està més clar que mai que per aconseguir aquests objectius cal poder anar molt més enllà en les proves que es fan a assaig. No n'hi ha prou tenint la pinya a plaça si no s'ha pogut treballar abans a assaig.
De temps, diades i places interessants als Bordegassos aquest octubre i novembre no els en faltaran. Barcelona, Tarragona, Terrassa, Altafulla i la diada de la Colla, de nou a casa, són oportunitats excel·lents per donar el do de pit i demostrar que la irregularitat mostrada el passat dissabte només ha de ser una taca al bon segon tram de temporada que s'estava oferint. Hi ha un mes i mig exacte per endavant i cinc grans diades que potencialment poden ser molt fructíferes. Només falta voler-ho i assumir el petit esforç que suposa.
PUBLICITAT
PUBLICITAT