OPINIÓ
14-03-2011 23:32
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Després de quatre anys en silenci Antoni Taulés ha tornat a anunciar que vol concórrer a les eleccions municipals del proper mes de maig. L’any 2007 ja va liderar la iniciativa “Endavant Vilanova i la Geltrú (E-VNG)” que, amb 235 vots, fracassà rotundament. Ara, Antoni Taulés hi torna i ha presentat al registre del Ministeri de l’Interior els estatuts de la Candidatura Independent Municipal de Vilanova i la Geltrú (CIM), un artefacte polític esbossat pel mateix candidat a través de la seva pàgina personal de Facebook. El fet que el precursor d’aquesta iniciativa política confongui el seu perfil personal a les xarxes socials amb el propòsit d’una proposta que hauria de ser d’entrada col•lectiva, ja ens ofereix una primera idea de què ens hauríem de trobar en endavant: una aposta egocèntrica d’una persona disposada a cometre els mateixos errors que fa quatre anys i un projecte que, previsiblement, hauria de restar liquidat abans del 22 de maig per manca de recolzament i d’una mínima infraestructura.
Taulés, el PSC i CiU
Tot i aquesta primera reflexió de caràcter pragmàtic, arribats a aquest punt s’entreveu que l’objectiu de Taulés passa per perseverar en l’afany d’aconseguir alguna quota de protagonisme, per escassa que sigui. En una de les seves últimes intervencions a la xarxa, Taulés argumenta que l’objectiu de la seva plataforma cerca rescatar el vot abstencionista d’aquells ciutadans desencantats amb la resta de grups polítics que formen part de l’actual consistori vilanoví. En els afers vinculats a l’estratègia política tenim l’obligació de ser perspicaços a l’hora de preguntar-nos què empeny Toni Taulés a repetir una aventura que l’abocarà a un carreró sense sortida. Si anem més enllà, no podem obviar la possibilitat que hi hagi algun grup polític interessat a fer del CIM una marca blanca que resti vots a una segona força política. Dit d’una altra manera: ¿li convé la presència del CIM al Partit dels Socialistes de Catalunya per tal que pugui fer perdre vots a una Convergència i Unió a la qual tots els sondejos situen molt a prop d’aconseguir l’alcaldia?
Certament, la sensació que transmet el nou experiment de Toni Taulés és la posada en marxa d’un projecte inconcret i difús. Gairebé gasós. Rere el personalisme de Toni Taulés no trobem cap programa polític ni cap proposta que s’escapi d’aquell argument rovellat que vol fer del CIM una candidatura que no entén d’ideologies en nom d’un vilanovisme decimonònic i de pa sucat amb oli. El propi Taulés ja es va encarregar de reconèixer a les xarxes socials que ha estat votant de Convergència i Unió i d’Iniciativa per Catalunya, però que no votaria mai Esquerra Republicana, fet que ens permet entendre la volubilitat dels arguments ideològics d’aquest candidat. Per si encara fóra poc, només caldrà esperar algunes setmanes per saber si hi haurà persones disposades a acompanyar Taulés com a integrants de la llista municipal del CIM, i si estaria disposat a cedir el primer lloc a qualsevol altre membre de la candidatura que així ho sol•licités. Tot ens fa pensar que el promotor d’aquesta iniciativa haurà obviat qualsevol treball intern de discussió política per guarnir aquesta proposta amb uns fonaments mínimament seriosos.
A dos mesos de les eleccions municipals, sembla difícil que el projecte de la Coordinadora Independent Municipal (CIM) de Vilanova i la Geltrú arribi a bon port. Des d’aquesta tribuna no confiem que els discurs inacabat de Taulés connecti amb un percentatge d’electors significant. El CIM pot ser una anècdota a la contesa del mes de maig, com ja va passar fa quatre anys, però potser sense voler-ho -o potser sí- pot incidir en els resultats finals d’algunes formacions polítiques. Potser aquest és el propòsit...
Arnau Nin
arnaunin@gmail.com
PUBLICITAT
PUBLICITAT