VNG
14-07-2011 0:03
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El públic ha valorat molt positivament el fet que la baixada de preu no suposés també una retallada en la qualitat del cartell, segons s’apunta des de l’organització. Aquest balanç positiu i una bona resposta per part dels assistents assegura, per tant, la permanència del Nowa Reggae, que any rere any es consolida com una cita important en el calendari reggae nacional.
En la seva sisena edició, el festival ha seguit apostant per portar a Vilanova noms mítics del reggae com Tarrus Riley, cap de cartell d’enguany, i com no pot ser d’una altra manera, en l’elenc d’artistes la presència jamaicana ha estat molt marcada. És el cas de The Pioneers; veterans i consagrats exportadors del reggae; Duane Stephenson, lloat pel seu retorn als orígens i Dean Fraser, que ha estat catalogat com el millor saxofonista de la música jamaicana. De procedència europea, però que s’han guanyat una posició privilegiada en el panorama reggae internacional, el públic ha pogut gaudir del britànic Gappy Ranks i de la sound system alemanya Sentinel. La presència d’artistes estatals que fan bon reggae amb segell nacional també ha estat destacable enguany, amb les actuacions dels tarragonins La Thorpe Brass; de Basque Dub Foundation, que repetien actuació al festival; de Blackstarliners i de Rubén López & The Diatones.
La nit de divendres, tot i que amb una afluència de públic menor a l’esperada per l’organització, va brillar l’actuació de l’anglès Gappy Ranks, amb un directe molt potent, el cantant va saber com guanyar-se al públic, que s’hi va entregar sense concessions. El plats forts del cartell es concentraven la jornada de dissabte i això es va notar en un major aforament i un ambient més animat. Els inesgotables The Pioneers eren una de les estrelles de la nit i un dels concerts més esperats, tot i els anys que porten en actiu van demostrar perquè són a dalt de tot amb un directe de qualitat i amb ritme. El públic va agrair poder viure en directe temes mítics de la banda, alguns d’ells amb més de 40 anys d’antiguitat. L’eclosió va arribar amb Tarrus Riley, que va fer saltar el públic amb els seus temes més coneguts i els va fer embogir amb la darrera cançó, Good Girl Gone Bad.
L’escenari petit va ser la seu d’operacions de les sound systems, encapçalades per Sentinel, que ha estat catalogada com una de les millors sounds a nivell mundial i que va fer ballar el públic a cop de ritmes i bases reggae. La representació vilanovina va venir a càrrec d’Urtica Sound, que ja ha traspassat les fronteres estatals amb actuacions europees, i que van aprofitar el festival per demostrar a casa el bon nivell en el que es troben.
PUBLICITAT
PUBLICITAT