OPINIÓ
21-09-2011 13:34
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
La setmana passada ens va sorprendre amb una explosió de manifestos en defensa d'una concepció concreta de Catalunya i especialment de la llengua catalana. Concepció que segons sembla és l'única que hauríem d'acceptar sota la pena de caure en el pitjor dels oprobis. En tots ells ha resplendit la manipulació i equívoc amb l'única finalitat de reafirmar que els seus plantejaments són els bons i els que no coincideixin, són els dolents. Sembla que el P.P. de Sitges és una mica menys dolent.
Hi ha recomanacions com que "la lleialtat institucional ha de prevaler respecte la llibertat de criteri individual" excepte si l'alcalde és del Partit Popular, llavors sí ha de prevaler el contrari... sense comentaris. Hi ha afirmacions com "en un idioma diferent al del país", que ha de ser una consideració personal, encara que sigui compartida, però igualment hi ha milers de catalans que no comparteixen aquest criteri, ja que havent nascut i crescut en aquest país senten les dues llengües com a pròpies.
Segueixen expressions com "nerviós com estic pels atacs que la meva llengua pateix sovint", potser igual que a molts catalans quan se senten violentats amb la imposició d'una societat uniformada i tancada que no comparteixen. Tanta sensibilitat personal els haurien de portar al convenciment que expressar-se en castellà, en qualsevol circumstància, no és cap anomalia tal com passa diàriament a la societat civil, és clar que per veure-ho així haurien de desempallegar-se de tant sectarisme identitari, qüestió bastant improbable donat l'alt grau d'autisme acumulat.
Continuen afirmacions netament polítiques i per tant confrontades amb altres alternatives, que pretenen convertir-les en veritats absolutes, tal és el cas de "una nació amb diada nacional" ja que no pretenem amagar-la, és que no la compartim i això no hauria de ser altra anomalia; no és tan difícil entendre que altres catalans vulguem i entenguem a Catalunya com una part fonamental d'Espanya, aquesta nació, que amb els defectes i virtuts que entre tots forgem i que amb tant despit la tracten els sobiranistes, ells la poden menysprear però no consenten cap indici de confrontació política i per això utilitzen tot tipus d'argúcies i pressions d'arrel totalitària inherent al nacionalisme més ranci.
Una altra perla de la setmana la veiem en "el P.P. es troba en el seu dret, un dret emparat per la legislació actual "i podria haver continuat amb" legislació que si pogués revocaria per obligar a tots a expressar-se en l'idioma del país ". Insisteixen, una vegada i una altra, que defensar una de les dues llengües equival a un atac a l'altra llengua i no amaguen la pretensió d'anul•lar la primera, afirmant de manera reiterada que no és la seva llengua, ja ens sembla bé, però que ens deixin als altres viure en pau i llibertat amb les nostres dues llengües.
La manipulació de la realitat arriba a extrems com afirmar que les sentències judicials, que tanta alarma els produeix, pretén que "el castellà ha de passar a ser la llengua vehicular del nostre sistema educatiu", quan del què realment es tracta és que també sigui llengua vehicular juntament amb el català. Afirmen, de manera vehement, que això posa en perill l'ensenyament d'aquesta última i fins i tot de la seva existència. També nosaltres, afirmem de forma vehement, que en cap circumstància la reivindicació que el sistema educatiu permeti l'elecció en llibertat per part de les famílies, s'ha fet en base a eliminar el català, quan el que es pretén és que sobre la base de la legalitat que empara la Constitució les persones tinguin la llibertat d'escollir, i pensem que sobre aquesta consideració hi ha altres alternatives a la immersió que permeten desenvolupar una societat oberta i cohesionada.
En diversos dels manifestos s'insisteix en afirmar que el sistema d'immersió és un model d'èxit, quan pensem que pot ser bo per aprendre un idioma i potser per uniformar, de vegades en diuen cohesionar, però no per a una formació general, especialment en els col•lectius amb un nivell educatiu baix i amb el castellà com a idioma familiar. Ara com ara la cohesió social de què gaudim es deu exclusivament a la determinació de la societat civil i no al sistema educatiu, i molt menys a les propostes i pressions dels sobiranistes identitaris.
Fa mal veure com persones amb una gran sensibilitat i formació els mou més el sectarisme propiciat per uns sentiments fora de control, evidentment respectables, portant-los a l'extrem d'incitar a "marxar" amb càlcul "comptable", qüestió que podria arribar a produir situacions incertes en tots els sentits i que per descomptat la societat no desitja, societat que sí pot ser susceptible de ser enganyada sumant sentiments i comptabilitat.
Una vegada més, i no ens cansarem d'insistir, davant dels múltiples intents d’anul•lar les nostres propostes per a la convivència i desenvolupament en llibertat de la societat catalana en particular i espanyola en general, utilitzant moltes vegades la manipulació i el sectarisme, que és una fal•làcia afirmar que la pretensió que el castellà sigui també una llengua vehicular, juntament amb el català i a no trigar molt amb l'anglès, sigui un atac a la llengua catalana. Així mateix, mai hem dit ni escrit que hagi d'haver dos tipus d'escoles, perquè no és absurd pensar que un sistema pedagògic funcioni amb la immersió en les tres llengües, amb el consegüent equilibri en funció de les característiques de cada escola i el seu entorn social, deixant que les famílies i els educadors determinin aquest equilibri, preveient les supervisions que siguin menester. Això seria normal si el què es pretén és una societat oberta al món i integrada en el seu entorn immediat i no ho és, per descomptat, si la pretensió és la construcció nacional.
Partit Popular de Sitges
PUBLICITAT
PUBLICITAT