VNG
10-10-2011 9:08
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Diada antològica la que els Bordegassos de Vilanova van protagonitzar dissabte passat a la plaça de les Cols en motiu de la cinquena Diada Albert Salvany. Els de la camisa groc terrós van recuperar la condició de colla de vuit descarregant el quatre de vuit, cosa que no feien des del 2006. A més, aquest carro gros és el que fa cent a la història de la colla de la capital del Garraf. Els castellers vilanovins també van descarregar amb molta suficiència la tercera torre de set de la temporada i van recuperar el tres de set aixecat per sota; un castell que no assolien des del 1998. Castellers i aficionats vilanovins van vibrar com feia molt que no es veia. Vilanova torna a tenir colla de vuit i, a més, aquesta hi arriba tal com toca; pas a pas i dominant tota la gamma alta de set.
L'assaig general de divendres, amb un pati ple com feia molt que no es veia, va permetre que es tornessin a completar proves definitives per a tots els objectius del dia. Tal com Èdgar Granados havia anunciat el diumenge anterior, la torre de set va ser el castell escollit per obrir el foc a la diada Salvany. Era el sostre casteller de la colla aquesta temporada i, per tant, aquesta no era ni molt menys una sortida conservadora. Però els Bordegassos van demostrar que, ara sí, aquesta estructura ja la tenen consolidada del tot. La tercera torre de set descarregada de la temporada es va descarregar amb molta autoritat i va ser la més tranquil•la de totes. Per sorprenent que pugui semblar, va acabar sent el castell menys celebrat de la diada per part de la colla vilanovina. I això no vol dir que no es celebrés.
El punt àlgid de la diada arribava a segona ronda. Els Bordegassos tornaven a atacar el quatre de vuit i aquest cop ho feien molt preparats, tan pel que fa als assajos que hi havia al darrere com per la mentalitat amb que s'afrontava. Tothom es creia el castell, des del primer a l'últim, i aquesta va acabar sent la clau de l'èxit. L'estructura es va quadrar bé a la primera i va pujar amb molta determinació, sense perdre ni un segon. La canalla també va pujar especialment ràpida i convençuda i va coronar el carro gros amb molta rapidesa. La plaça va celebrar l'aleta al vuitè pis amb un esclat de crits d'ànim i aplaudiments que ja no van parar fins al final.. La gent que hi havia a la plaça de les Cols sabia què significava aquell castell de vuit per a la seva colla. Però aquests Bordegassos no es conformaven amb coronar-lo; el quatre de vuit número cent calia descarregar-lo com fos. Aquí va ser quan la canalla i el tronc van haver de demostrar la seva sang freda, amb una sortida ràpida i a la vegada cautelosa. El pis de quints s'havia anat tancant progressivament i el castell va superar més d'una rebregada considerable. Amb una defensa impecable per part del tronc i un gran treball de la pinya la colla va aconseguir descarregar un altre cop l'emblemàtic quatre de vuit. Aquí sí, els salts, crits, abraçades i càntics es van allargar durant uns quants minuts. I no n'hi havia per a menys; la majoria dels actuals components dels Bordegassos mai no havien descarregat un castell de vuit.
L'actuació ja era un èxit enorme i ho seguiria sent acabés com acabés, però els Bordegassos no només no van voler aixecar el peu de l'accelerador, sinó que van fer el contrari. Des del 1998 que no l'assolien, però el tres de set aixecat per sota havia estat un dels castells que s'havia treballat amb més constància durant aquesta temporada. Havia arribat el moment de mostrar el treball a plaça i intentar reconquistar un castell que feia tretze anys que no es veia de groc terrós. I els Bordegassos van confirmar el seu estat de gràcia amb unes primeres aixecades molt acompassades. Amb l'estructura de sis enlairada arribava el moment més crític d'aquest castell, l'aixecada del pis de segons. Però les dues aixecades van ser bones i el tronc va saber resoldre els lògics desnivells amb tota una lliçó d'equilibri. A partir d'aquí ja només tocava gaudir del moment. L'enxaneta va coronar el castell i a la descarregada molts dels components dels Bordegassos començaven a assaborir el dols sabor d'una diada realment gloriosa. La celebració d'aquest tres de set aixecat per sota va ser si fa no fa com la del castell de vuit; l'eufòria era acumulativa. Com a colofó els castellers de Vilanova van posar punt i final a la diada amb un detall de gran colla, dos pilars de cinc simultanis. I, com no podia ser d'una altra manera, la diada la va tancar el genuí pilar de la Veracreu.
Pel que fa a les colles convidades, els Castellers de la Vila de Gràcia van oferir una diada de màxims, descarregant la quarta clàssica de vuit de la seva història. Els graciencs, que sempre han vingut a totes a Vilanova, van començar la diada descarregant el quatre de vuit després d'un intent desmuntat. A segona ronda van descarregar un tres de vuit de postal i com a rúbrica van completar la torre de set i dos pilars de cinc simultanis. Per la seva part, els Xiquets de Reus, a mig gas, van descarregar la torre de set i la van acompanyar amb un tres de set a primera ronda i un quatre de set a la tercera. El pilar de comiat va ser un de cinc.
L'inici d'una nova era
A l'acabar l'actuació, Èdgar Granados, cap de colla dels vilanovins, va adreçar-se als seus castellers amb un discurs molt emotiu: “estic molt orgullós de tots vosaltres, hem demostrat ser una colla amb qualitat i ambició, però això que hem aconseguit avui no és la meta; això si volem pot ser el principi d'una nova era d'èxits pels Bordegassos de Vilanova”. Arguments que alimenten aquesta idea són les moltes noves incorporacions que hi ha hagut a la colla des de festa major, el gran increment de l'afluència de castellers als assajos, la renovació als troncs i a les pinyes i, sobretot, la dinàmica de treball que s'ha anat aconseguint durant els darrers mesos. Una dinàmica que encara es va potenciar més arran de la convocatòria aquestes darreres setmanes dels primers assajos especials de castells de vuit. Una bona prova del gran nivell dels darrers assajos generals és que divendres passat, tot i estar fora del programa per a la diada Salvany, els Bordegassos van alçar el tres de vuit sencer fins a dosos. D'ambició no en falta, d'arguments encara menys.
De les construccions dels vilanovins cal destacar que la torre de set va mantenir l'estructura lleugera de les darreres setmanes, amb una alineació de llarg recorregut que deixa totes les portes obertes de cara al futur. El quatre de vuit era un castell d'estrenes. Pel que fa al pom de dalt, era el primer de l'Àfrica Fernàndez com a enxaneta, de la Lídia Couso com a aixecadora, del Kílian Pérez com a dos, i també el primer que descarregava la Mar Muntada (també com a dos). Pel que fa al tronc, tres quarts del mateix: a quints era el primer cop que es descarregaven la Clàudia Roig, La Marta Garcia i la Lídia Roche; a quarts el descarregaven per primer cop a aquest pis l'Ester Bravo, la Thais Paredes i el Dani Ponce, mentre que el terç que el descarregava per primer cop a aquell pis era el propi Èdgar Granados. De segons també se n'estrenaven dos, els germans José Manuel i Jordi Ruiz, amb la particularitat que el primer d'ells havia parat al pis de quarts el segon quatre de vuit de la història de la colla, quan els Bordegassos van recuperar el carro gros el 1994. En total, tretze estrenes de tronc que se sumen a les incomptables estrenes de castellers de pinya.
La diada somiada per l'Albert Salvany
L'any 1982 els Bordegassos de Vilanova complien deu anys d'història i el cap de colla Albert Salvany va manifestar que tenia un somni: que la seva colla fes en una sola actuació el quatre de vuit, la torre de set i el tres de set aixecat per sota. Aleshores no va ser possible. De fet, no va ser fins al Sant Jordi del 1997 (a la diada del 25 aniversari de la colla) que els de la camisa groc terrós van poder retre aquest homenatge al cap de colla que més anys ha estat al capdavant de l'entitat. Aquesta mateixa actuació la van repetir tot just un any després i, des d'aleshores, els Bordegassos mai no havien pogut descarregat aquests tres castells en una sola diada. Aquest cop la diada somiada per Albert Salvany va fer-se realitat ni més ni menys que a la diada que duu el seu nom. Una diada Salvany creada ara fa quatre anys amb la intenció de fixar una quarta gran cita castellera al calendari vilanoví. Fins ara, els Bordegassos havien tingut el seu sostre en aquesta diada amb el cinc de set. Aquest 2011, a la cinquena edició de la diada, els tres castells dels de groc terrós van ser més valuosos que el cinc de set. A tall d'anècdota, el pilar de quatre de salutació el va parar a segons el bordegàs que va viure amb més emotivitat la diada; l'Albert Salvany fill. I ho va fer amb la faixa que sempre havia usat el seu pare.
Dimecres a Vilafranca; diumenge, a l'Hospitalet
Aquest dimecres 12 d'octubre, dia no laborable, els Bordegassos actuen a dos quarts d'una del migdia a la plaça de la Vila de Vilafranca a la diada de la colla de la Jove Xiquets de Vilafranca, on també hi haurà els Tirallongues de Manresa. Els de la capital del Garraf no descarten reeditar castells de la gamma alta de set, com pot ser la mateixa torre de set. D'altra banda, el diumenge 16 d'octubre a les dotze del migdia els Bordegassos actuen a la plaça de la Vila de l'Hospitalet de Llobregat, en motiu de la diada de la colla Jove de l'Hospitalet, on també hi haurà els Matossers de Molins de Rei. Els vilanovins tenen ganes de seguir rodant la gamma alta de castells de set.
PUBLICITAT
PUBLICITAT