14-11-2011 0:01
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Es diu Núria Parés. És arquitecta, mare, membre activa de l'ampa de l'escola La Pau (gràcies a ella, l'escola llueix un pati preciós!) i pinta. Sí, pinta quadres. Ho fa a la nit, ben tard, quan a casa seva les criatures dormen, quan ni tan sols les onades tenen força per llepar la sorra. Pinta, pinta, i, a més, ha volgut fer-ho públic en una exposició al Centre Cívic de Mar, que es va inaugurar dimarts 8 de novembre, i que porta per títol Fauna interior.
Una professora, estudiant de Belles Arts, la Marga, em comentava en l'exposició que els seus quadres exposen un inici, que marquen un camí que la Núria té ganes de recórrer. I la Marga m'anava assenyalant els quadres en què es podia llegir, com si fossin lletres grans, l'evolució que tindrà: colors vius, traços forts, jocs de volum.
-La fauna interior de la Núria són els peixos -em deia també la dissenyadora Anna Pujades
-El mar sempre remou coses. Nosaltres ens formem en l'aigua -li responia la Marga
Els peixos, els caragols, les papallones són els traços que perfilen els seus quadres, plens de colors. “Hi veig el caràcter de la Núria en cada un dels quadres”, comentava la Marta Dalmau. I encara més, n'hi ha tres que marquen un altre tipus de fauna ben diferent, la que no perfila cap animal, la que traça amb la força del guaix, amb la força del blau (el desitjat blau vilanoví, Núria?) , amb una contundència que et fa pensar que darrere de cada línia expressiva hi ha una arquitecta, mare, membra activa d'ampa que es desperta ben d'hora, ben d'hora que se'n va a dormir ben tard, i que és imparable. Ho és ja. Sense esperar el futur. No l'espera, perquè ja el toca amb les mans.
PUBLICITAT
PUBLICITAT