OPINIÓ
15-11-2011 15:06
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
*Monsenyor Setién no és l'actual Monsenyor Munilla,i Monsenyor Uriarte no és el Monsenyor Sebastián.I és que hi ha Bisbes amb olfacte profètic (sic), com el Monsenyor Setién. El Bisbe emèrit de Sant Sebastià,Dr Setién el dia 5 d'octubre,dia de Sant Froilan,patró de León i Lugo ,ja va avisar que per aconseguir la "Pau al País Basc" calia “una Reconciliació”,tot i dient-ne que percebia “l'esperança” davant de la fi del terrorisme de l'organització armada basca.
*El portantveu de la Conferència Episcopal ha estat clar: "els bisbes celebren la declaració d'intencions” i "exhorten a pregar a Déu per la fi del terrorisme i la conversió dels terroristes". I, sobretot, ha destacat que l'Església Catòlica està “al costat de les víctimes”.Ara bé,la realitat pura i dura,és que l'Església és present als dos costats, perquè el desig de "Reconciliació" afecta a tothom: a les víctimes i als botxins. I això és prou complicat...!
*Pel que fa als bisbes bascos,hom sap que Monsenyor Miguel Arsumendi, Bisbe de Vitòria, s'ha afanyat a puntualitzar que l'Església està disposada a continuar treballant per obtenir la “pacificació i la reconciliació". El Dr Arsumendi ha volgut mostrar-se “profundament unit a les víctimes” i ha reconegut que també l'Església al País Basc, a Navarra i la Conferència Episcopal Espanyola han “col·laborat en la solució”.
*L'Església basca durant aquests anys va condenar i ha condemnat el terrorisme i ha demanat que no es confongués "Nacionalisme amb terrorisme". “L'Església Catòlica no pot estar mai al costat dels qui maten”, És només una dada, que no eximeix mínimament l'Església basca del seu rol de Mediadora en un Conflicte en el qual ella mateixa, als orígens, va estar implicada. ETA té arrels en alguns Grups Catòlics vinculats al PNB, i alhora ha tingut observadors i mediadors determinants, ha estat al costat de les víctimes i al mateix temps no ha oblidat l'atenció als presos.
Tot això pot complicar el seu rol i tenyir-lo d'ambigüitat. La Pau no s'aconsegueix només des d'una trinxera,no.
En aquestes darreres dècades hi ha hagut Moviments Indulgents o almenys Simpatitzants per part d'alguns Cristians catòlics amb objectius etarres, tot i que negant-ne l'aspecte mortífer. És a dir,és com haver estat Partidari dels Toros, però no voler que al final de la Corrida se sacrifiqués l'animal.Clar i sitgetà,per molts esforços que ha fet i fa l'Església Basca per les víctimes, sempre és insuficient.Les víctimes,sempre volen sentir la "Demanda de Perdó dels Assassins", i no s'acontenten només a sentir-se dir que han de ser generoses i perdonar.
*Costa molt d'entendre, però, per l'Església Catòlica el diàleg sempre ha estat necessari per aconseguir la Pau. Són moltes les crides dels últims Papes a favor del diàleg entre els pobles en conflicte, de Palestina a Libèria. Alguns textos episcopals bascos han rebutjat el caràcter armat i clandestí d'ETA i les seves maneres d'actuar, violentes i sagnants. En una carta pastoral, el juny del 2002, citaven Joan Pau II dient que el diàleg era un instrument “insubstituïble”, matisaven que dialogar no equivalia a claudicar i escrivien que “no tot val contra el terrorisme”.
*Davant del Conflicte armat a Euskadi, l'Església no només ha pregat.També ha educat, ha creat opinió pública, ha sortit al carrer, ha acompanyat les víctimes, ha entrat en contacte amb Organitzacions Internacionals que han patit escenaris similars. Alguns bisbes han tingut perfils més alts que altres: Torno a repetir:el Dr Setién no és el Dr Munilla,el Dr Uriarte no és el Dr Sebastián. Ha hagut de maldar amb les diferències internes. S'ha hagut d'explicar a Madrid. A Roma.
*Ara toca la reconciliació (sic i resic), i els Cristians-catòlics del País Basc hi tenen un rol indispensable. Però,atenció "Reconciliació no vol dir oblit de la justícia, ni rebaixar penes als culpables ni tampoc matisar la gravetat dels seus actes". "Reconciliació, equival a Reconèixer el mal i a ser Capaç d'avançar sense venjança". Per això, segurament, caldrà començar a entrenar-se.Déu n'hi dó...!
Froilan Franco, àlies El Mestre. Sitges
PUBLICITAT
PUBLICITAT