OPINIÓ
02-01-2012 23:10
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El moment actual de crisi financera està portant al límit de la supervivència a persones, famílies i fins a tot a comunitats però també a les administracions públiques. No obstant això, la crisi no pot ser excusa per oblidar a qui més necessita, ans al contrari, és el moment d’enfortir els espais i serveis ja existents que treballen per a la prevenció del risc social i per a la inclusió de les persones i famílies que són més vulnerables davant la crisi.
A Sitges, fa 25 anys existia un centre obert, El Rusc. Un centre pensat per donar servei a tota aquelles nenes i nens amb alguna problemàtica social, o mancança afectiva, problemes d’aprenentatge, o dificultats psicològiques, i, tanmateix, per tota aquella mainada que necessita altres espais de socialització. Un centre on tothom hi tenia lloc i el mateix tracte. Un centre que treballava per a la inclusió de diverses famílies amb problemes.
El Rusc era un servei municipal que parlava d’un cert tarannà del poble: obert, tolerant i solidari. El govern de la Nova Majoria, adduint la manca de diners, l’ha tancat. El servei s’ha perdut i de moment la resposta municipal deixa desemparades a unes famílies que han estat derivades a la ludoteca del Utrillo o als serveis de Benestar Social. Una ludoteca no està preparada per donar els serveis especialitzats necessaris i ni probablement hi treballen els professionals especialitzats en aquesta tasca, com són els educadors i les educadores socials.
Cal donar aquest servei, i molt més en els moments actuals en els que els serveis socials de la nostra vila estan atenent un 12% més de situacions. L’Ajuntament, el que podria fer, és recuperar El Rusc del inici (on un dels seus primers educadors socials va ser estudiant meu a la Universitat de Barcelona) buscar a la plantilla municipal els i les educadores per donar el servei que necessiten aquests infants i les seves famílies. El recurs d’un centre obert no es pot deixar de donar, aquestes famílies i probablement moltes altres que no han pogut ser derivades al centre obert pel seu tancament, el necessiten però no només elles, sinó també Sitges. La prevenció és el benefici del futur; sense prevenció i sense recursos com els centres oberts, el cost social i econòmic d’avui és “barat” però el benefici de demà serà deficitari.
Montse Freixa i Niella
Militant d’ERC
Vicedegana de la Facultat de Pedagogia
PUBLICITAT
PUBLICITAT