OPINIÓ
20-03-2012 12:10
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El motiu de la seva intervenció era repassar la trobada que –a iniciativa seva– va acollir el Palau Maricel el desembre de 1981 entre intel·lectuals catalans i castellans amb l’objectiu de construir ponts i entesa de les aspiracions catalanes. Pujol no se’n va estar de lamentar que les lloables intencions de trenta anys enrere ja no poden tenir continuïtat, ja que ara pràcticament ja no surt cap intel·lectual espanyol en defensa de Catalunya.
La seva dimensió històrica, la seva capacitat d’estadista, els seus valors i, sobretot, el seu projecte vital per a la reconstrucció nacional han fet de Jordi Pujol un personatge únic. El qui va ser fundador de Convergència Democràtica de Catalunya el 1974 i president de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003 ha estat no únicament una persona crucial en la història actual de Catalunya, sinó que també ha tingut un paper significatiu i clau en la política espanyola dels darrers trenta anys.
Des que de ben jove vaig començar a militar a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), la branca juvenil de CDC, la figura de Jordi Pujol ha estat per a mi un referent de primer nivell. La seva herència política, cívica i patriòtica és un patrimoni nacional que va molt més enllà del marc ideològic de CDC, CiU o el catalanisme.
Per aquest motiu, les més de quatre hores que vaig tenir la sort de compartir amb el president Pujol divendres passat van ser, a més de molt agradables, extraordinàriament enriquidores. Durant la visita que Jordi Pujol i la seva esposa, Marta Ferrusola, van realitzar a la Fundació Stämpfli, el president va mostrar un acurat interès per la iniciativa del matrimoni Stämpfli i un detallat coneixement de diferents capítols de la història de Sitges, convenientment relatats i contextualitzats per la directora del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella. Acabada la visita i de camí al restaurant on ens van convidar a a la tertúlia sobre la trobada d’intel·lectuals de 1981, vaig tenir l’ocasió de viure en directe el magnestime que l’expresident Pujol encara exerceix sobre el conjunt de la població. Un passeig que habitualment es fa en 10 minuts el vam fer en més de mitja hora, ja que va ser constantment aturat per persones (molts visitants del Festival de Patchwork) deleroses de parlar amb ell, fer-s’hi unes fotografies o simplement transmetre-li la seva admiració. I, com és habitual en ell, va respondre totes les peticions, interessant-se per totes les persones a qui s’adreçava.
Durant l’acte, Jordi Pujol va reflexionar sobre les il·lusions perdudes en aquests darrers trenta anys que perseguien que la societat espanyola reconegués plenament els drets nacionals catalans i les difícils decisions que haurà de pilotar el president Mas en els propers anys si la situació no canvia radicalment. Va ser una jornada entranyable que ens convida a valorar els reptes dels propers anys gràcies a la trajectòria d’homes de la talla de Jordi Pujol.
UN FESTIVAL AGRAÏT. Sitges ha rebut aquest cap de setmana una nova edició del Festival Internacional de Patchwork, que ha fet estat molt ben rebut pels agents econòmics de la vila. En moments com els actuals, una iniciativa com aquesta, que té un impacte de 2,6 milions d’euros a la vila, suposa un esdeveniment que cal mimar com es mereix. Per aquest motiu, l’Ajuntament s’hi ha posat a treballar amb els organitzadors per a reforçar i projectar aquest Festival al futur.
PUBLICITAT
PUBLICITAT