OPINIÓ
23-03-2012 0:15
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Amb aquesta reforma l’actual govern del PP ha trencat els fràgils equilibris existents entre empresaris i treballadors, equilibris construïts durants molts anys en benefici, gairebé absolut, d’una de les parts, en aquest cas de l’empresari. Han desequilibrat del tot la balança, fet que, de ben segur contribuirà a generar un clima de desconfiança, quan no de por, en els centres de treball. Just al contrari d’allò que necessita, al meu entendre, la major part d’empreses d’aquest país.
Aquesta reforma, a la pràctica, destrossa l’Estatut dels Treballadors (ET), que com és sabut és una norma protectora. Una norma protectora perquè parteix de la base que empresaris i treballadors no són iguals, un té poder (econòmic) i l’altre no. Però aquesta norma ja s’ha anat debilitant en les diferents modificacions que ha patit des de l’any 1980. Concretament l’ET s’ha reformat 52 vegades i aquesta d’ara, la 53, n’és autènticament la culminació de la destrossa.
És interessant anar a les hemeroteques i veure quines han estat sempre les justificacions per tal de reformar l’ET: que calia reduir l’atur, que calia crear llocs de treball i sobretot lluitar contra la suposada rigidesa del mercat de treball. A la pràctica, però, cap de les reformes ha aconseguit allò que oficialment deia que volia aconseguir. Per exemple, la reforma del 84, la que va obrir la porta als contractes temporals, va aconseguir el contrari d’allò que deia, i la contractació temporal es va disparar a nivells com a cap altre país de la UE. Nivells que, substancialment, mai més han variat. I exactament el mateix ha passat en totes i cadascuna de les reformes laborals que hi ha hagut al llarg dels anys.
Aquesta d’ara però ha anat tan enllà que, com deia, ha trencat tots els equilibris haguts i per haver. I bàsicament aconsegueix i possibilita dues coses: baixar salaris i transferir poder dels treballadors i dels seus representants i dels poders públics al poder unilateral de l’empresari.
De fet, instaura la por a la falta de treball i a l’acomiadament. Debilita el treballador tant a l’entrada de l’empresa, com a l’estada, com a la sortida. El debilita a l’entrada amb les Agències de Col•locació en detriment dels Serveis Públics d’Ocupació. El debilita durant l’estada a l’empresa mitjançant múltiples mecanismes, canviant la classificació professional, la mobilitat funcional i geogràfica, modificant substancialment les condicions de treball, la suspensió i reduccions de jornada i sobretot mitjançant la negociació col•lectiva (a partir d’ara el conveni d’empresa serà sempre prioritari). Aquests mecanismes, que en cas de ser negociats i acordats entre la part empresarial i treballadora podrien ser enormement positius, a la pràctica seran molt perjudicials ja que en la major part de situacions seran decisions unilaterals per part de l’empresari. I el debilita també a la sortida tot facilitant-ne l’acomiadament fins a extrems que en aquests moments la pràctica totalitat de treballadors del nostre país podrien ser acomiadats de la seva feina.
Però aquesta reforma no només és decebedora perquè menysprea els treballadors, tractant-los a la pràctica com a mercaderia, sinó també perquè en realitat aposta per un model productiu de baix cost. Un model que no incentiva en cap cas la investigació, la innovació, la recerca,…
Aposta per competir amb salaris a la baixa, amb treballadors pocs formats, en definitiva amb un model caduc i obsolet. El projecte d’Eurovegas és un bon exponent del model que a la pràctica s’està potenciant.
Per tot plegat penso que és imprescindible, si no volem prendre mal, que aquesta reforma sigui retirada. No només pel model de relacions laborals que crea, i no només pel model econòmic que se’n deriva, sinó sobretot perquè debilita (o la fa desaparèixer del tot) la democràcia en les empreses i trenca les relacions de confiança en què també s’han de basar les relacions entre les persones en els centres de treball. I als centres de treball, cal no oblidar-ho, és on ens passem una part importantíssima de la nostra vida.
Loles Cuéllar
Secretària General
CCOO Ensenyament
PUBLICITAT
PUBLICITAT