OPINIÓ
16-04-2012 20:04
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Fins a aquell moment, les dones eren considerades legalment menors d'edat, i amb “necessitat de protecció”, sobretot les dones casades (la majoria).
La situació era tal, que les dones:
• eren representades legalment pels seus marits,
• no tenien la pàtria potestat sobre els seus fills,
• necessitaven autorització del marit per:
• treballar,
• per comprar i vendre,
• per anar a judici en defensa dels seus interessos,
• els pares i marits podien “netejar la seva honra amb sang”,en cas d'adulteri de la dona
• no podien votar
• no existia el divorci
• no existia l’ avortament
Per a les dones espanyoles, i òbviament també per a les dones catalanes, la II República va suposar un gran canvi de la situació;canvi que va anar molt més lluny del que els mateixos homes de la República havien planejat i fins i tot més lluny del que moltes de les dones de la República podien haver somiat.
Amb noves lleis en els codis civil, mercantil i penal, es van assolir llibertats individuals i llibertat legals que les dones no havien gaudit mai.
La igualtat jurídica entre homes i dones i el dret a vot femení formaven part de l'ampli projecte modernitzador i democratitzador de la II República, però els aferrissats debats que van tenir lloc en les Corts constituents de 1931, sobretot en el que fa referència al vot femení, van mostrar fins a quin punt la seva conquesta despertava resistències fins i tot entre els mateixos republicans i republicanes!!!
Les reticències es basaven en la influència que l’ església catòlica tenia sobre gran part de les dones, cosa que feia témer un vot de caràcter conservador, tal i com va succeir en les primeres eleccions on van votar les dones.
La defensa de totes les qüestions jurídiques que afectaves les dones, i molt especialment del vot femení va ser liderada amb convicció per la advocada i diputada Clara Campoamor, una de les tres diputades d'un total de 470 escons de la Cambra. Ella defensava el dret de les dones a votar, independentment de la ideologia del seu vot, fins i tot si aquest era contrari a les seves idees; tota una lliçó de coherència ideològica i personal.
Desprès d’ un magnífic discurs per part de la diputada Campoamor, el sufragi femení va ser aprovat finalment gràcies al suport d'una part important del partit socialista, el més nombrós de la càmera, i, en menor mesura, dels petits partits republicans, dels catalanistes, dels galleguistes i dels conservadors.!!!
El triomf de la plena incorporació de les dones a la ciutadania va accelerar el procés de transformació de la societat espanyola i va ser un dels principals trets distintius de la II República, junt amb el projecte educatiu que va configurar un model d'educació caracteritzat per tenir com a principis pedagògics fonamentals el ser:
• públic,
• laic,
• obligatori i
• gratuït en l'ensenyament primari,
• la coeducació i
• el caràcter actiu i creador
Gràcies a la nova legislació aconseguida a les Corts, sobre:
• el matrimoni civil,
• el divorci,
• la igualtat entre els fills legítims i il•legítims,
• la protecció de menors i
• la investigació de la paternitat.
es va poder impulsar la igualtat efectiva d'homes i dones en:
• l'àmbit privat i en la família, així com en
• la vida pública i professional.
La pròpia constitució estipulava l'accés de tots els espanyols, sense distinció de sexes, a les ocupacions i càrrecs públics segons el seu mèrit i capacitat,
Associacions femenines i/o feministes i es van mobilitzar políticament, amb l'objectiu d'avançar en la consecució de la igualtat real, no només la jurídica; i fins i tot van accedir al govern, com Frederica Montseny ja durant la Guerra Civil, sent la primera dona ministra d'Europa,
Una mica més tard, durant la guerra civil, a la zona republicana les dones van participar activament en múltiples tasques, principalment en la rereguarda, però també com a milicianes en el front de batalla.
Dissortadament, aquell projecte de progrés que va representar la II República per a les dones, va ser aniquilat pel feixisme. I van venir anys de foscor, anys de “La Guía de la Buena •Esposa y sus 11 consejos: Ten lista la cena; Luce hermosa; Se dulce e interesante; Arregla tu casa; Hazlo sentir en el paraíso; Prepara a los niños; Minimiza el ruido; Procura verte feliz; Escúchalo; Ponte en sus zapatos; No te quejes”...
Cal conèixer la història, especialment la més propera, la més recent, per evitar que es repeteixi, especialment en moments, com l’ actual, en que una crisi provocada a les altes esferes financeres, està retallant l’ estat de benestar i de igualtat que tant anys va costar d’ aconseguir i de recuperar.
VISCA LA REPÚBLICA !!!
Neus Benavent i Vallès
Associació Garraf per la República
Associació de Dones La Frontissa
PUBLICITAT
PUBLICITAT